fbpx

Notícies d'Alacant i província

divendres, 1 juliol 2022

Una investigació de la Universitat d'Alacant adverteix de la presència de substàncies dopants en suplements nutricionals

Entre el 12% i el 58% d'este tipo de productes contenen estimulants, esteroides anabòlics i derivats hormonals no reflectits en moltes ocasions en l'etiquetatge.

Casos de dopatge com el dels atletes russos suspesos per participar en els passats Jocs Olímpics de Rio posen en el punt de mira de l'Agència Mundial Antidopatge (AMA) a milers esportistes cada any. Però, ¿existeix el dopatge involuntari? Una investigació liderada pel Grup en Alimentació i Nutrició (ALINUT) De la Universitat d'Alacant descriu com el consum de suplements nutricionals està augmentant alhora que creixen els casos de dopatge no intencional.

- Publicitat -

L'estudi, basat en una completa revisió d'articles internacionals i publicat a la revista de nutrició humana nutrients, Adverteix que entre el 12% i el 58% de productes com proteïnes en pols, multivitamínics, begudes isotòniques o barretes contenen substàncies dopants no etiquetades.

En este sentit, publicacions recents mostren que és habitual trobar petites quantitats d'estimulants com efedrina, esteroides anabòlics, i derivats hormonals com ara testosterona, androsterona i nandrolona, ​​prohibits per l'AMA i perjudicials per a la salut. En alguns casos es deu a un control de qualitat deficient per contaminació creuada durant la fabricació, processament o embalatge encara que, en d'altres, l'adulteració de la substància és intencional com recull l'article de la Universitat d'Alacant.

- Publicitat -

«Es tracta d'un problema de salut pública ia el consum d'este tipo de productes per augmentar el rendiment està en alça tant en esportistes com en població general. A més dels greus efectes sobre la salut ja que poden provocar problemes hepàtics, cardíacs, hormonals, processos cancerígens, i fins i tot la mort, cal afegir danys morals relacionats amb pèrdua de patrocinadors i sancions derivats de possible detecció en les proves de dopatge », assenyala un dels autors de l'article, l'investigador de la UA José Miguel Martínez.

buit legal

Segons Martínez, «la qüestió de seguretat pel que fa als suplements dietètics és real i, per tant, una millora de la legislació actual que regula este mercat és necessària per garantir la seua seguretat i eficàcia». Actualment es manca d'un reglament o apartat específic sobre l'ús i aplicacions dels suplements dietètics o ajudes ergonutricionales per a esportistes, estant legislats per les normes horitzontals de legislació alimentària. «És convenient desenvolupar una legislació específica per a estes productes amb implicació en les polítiques sanitàries, d'activitat física i esport, que façalitin la presa de decisions en els esportistes», afegeix.

De la mateixa manera, el fet que en estes productes alimentaris la informació sovint s'ometi en l'etiquetatge, expliquen des ALINUT, «és una raó més que suficient per sancionar les companyies que les fabriquen en conformitat amb la legislació per a la defensa la qualitat dels aliments ».

Mètode de recerca

L'estratègia de recerca de el grup de recerca per dur a terme l'estudi ha estat, després de recuperar més de 440 articles, analitzar un total de 23 procedents d'Alemanya, EUA, Suïssa, Polònia, Regne Unit, Bèlgica, Canadà, Itàlia, Austràlia, Sèrbia, República Txeca i Sud-àfrica, publicats entre el 2000 i 2017.

Este treball compta amb la participació de, a més de la UA, Universitat de Barcelona, ​​la XARXA de Nutrició Basada en l'Evidència (REDNuBE), l'Acadèmia Espanyola de Nutrició i Dietètica (AEND), i el Centre d'Edafologia i Biologia Aplicada de l'Segura (CEBAS-CSIC) de Múrcia.

ValenciàEspañol