La infertilitat és un dels principals problemes de salut als països desenvolupats. El nostre estil de vida i el context socioeconòmic actual provoquen que l'edat a què les dones tenen el seu primer fill ja arribin als 31,5 anys, mentre que la qualitat de l'esperma dels homes cau a la meitat; provocant que l'OMS haja hagut de rebaixar els estàndards mínims per donar-los.
Més del 20% de les parelles espanyoles tenen problemes per tindre fills a Espanya. Cada cop més sovint coneixem exemples dels qui han de recórrer a clíniques de fertilitat per poder tindre un fill. Davant esta problemàtica social, la medicina està fent ús de la tecnologia d'Intel·ligència Artificial els avanços dels quals ja aporten solucions per incrementar les possibilitats d'aconseguir l'embaràs.
Una de les causes principals que posen en perill la fertilitat a Espanya és que tant la qualitat com la concentració d'esperma s'han reduït dràsticament en un 51% a nivell mundial. El ritme de descens és enorme: des de 1973 la concentració d'esperma ha disminuït a un ritme anual d'1,16% i, amb el canvi de segle, a una velocitat de 2,64%.
D'acord amb els rangs de l'OMS, un home subfèrtil es considera una concentració d'espermatozoides inferior a 40 milions per mil·lilitre i infèrtil quan està per sota de 15 milions per mil·lilitre. La mitjana obtinguda a les mostres recollides per Institut Bernabeu assenyalen que l'home mitjà que acudeix a les clíniques és subfèrtil, ja que la mitjana és de 33,5 milions d'espermatozoides per mil·lilitre.
L'anàlisi de 5.000 mostres analitzades els darrers 5 anys pel Grup IB aixeca les alarmes en detectar una disminució general de quasi un 16,75% el recompte de milions per mil·lilitre d'espermatozoides; mentre la seua motilitat ha caigut un 12%.
A més, morfològicament es considera que una mostra és normal quan el 4% d'espermatozoides té una forma normal, però mentre que el 2017 la mitjana era un 7,6% d'espermatozoides normals, actualment és de 3,8%, caient quasi a la meitat.
Això es replica a les donacions d'esperma: en estes 5 anys la taxa d‟acceptació de donants ha passat d‟un 15% d‟acceptació a un 8%. Dada realment preocupant ja que la majoria dels donants són joves menors de 35 anys.
La mitjana d'edat a què els espanyols tenen el primer fill s'aproxima a l'abisme
La fertilitat disminueix amb l'edat tant en homes com en dones, però els efectes de l'edat són molt més grans en les dones. En arribar als 30, la fertilitat de les dones és aproximadament la meitat que als 20-24 anys, i les probabilitats de concebre una dona disminueixen significativament després dels 35 anys.
El 2021, a Espanya, l'edat per tindre el primer fill és de 31,54 anys. Més concretament, el 69% de les dones que van ser mares el 2021 tenen més de 30 anys, segons les últimes dades de l'INE.
Això fa que la demanda d'assistència reproductiva no deixi de créixer al nostre país esperonada pels canvis d'hàbits i el retard de la maternitat. Com relleven les estadístiques d'Institut Bernabeu, actualment, 1 de cada 6 xiquets al món neix mitjançant reproducció assistida. En les dones que superen els 41 anys, el 50% de naixements és per donació d'òvuls.
Milers d'estrangeres arriben a Espanya anualment per quedar embarassades
"La llei espanyola de Reproducció Assistida 14/2006 és una de les més avançades del món i és un referent tant per les tècniques que regula com per les persones destinatàries", explica la codirectora mèdica del Grup IB, Andrea Bernabeu. Este marco legal provoca que molts estrangers acudisquen a Espanya a fer el tractament. “Rebem pacients de 137 països; el 55% de les dones que atenem són internacionals”, detalla la Dra. Bernabeu.
La vitrificació de gàmetes (òvuls i espermatozoides) i d'embrions és una tècnica de congelació ultraràpida que aconsegueix una criopreservació que manté durant temps indefinit les seues característiques fins al moment en què es busca l'embaràs. A Espanya, esta tècnica està en auge i ja hi ha emmagatzemats 645.695 embrions, segons el registre de la Societat Espanyola de Fertilitat (SEF).
La IA com a suport en la medicina reproductiva
Per millorar l'efectivitat de la reproducció assistida, l'equip mèdic d'Institut Bernabeu ha desenvolupat una unitat que utilitza la Intel·ligència Artificial com a eina de treball en la selecció d'embrions cultivats en incubadores time-lapse del laboratori de fecundació in vitro (FIV). En este cas, la tecnologia contribueix a ajudar els embriòlegs en el procés de selecció de l'embrió amb més possibilitats d'implantar a l'úter matern.
A més, també combina l'aprenentatge automàtic i la farmacogenètica per a la predicció de respostes ovàriques subòptimes. Un algorisme d'intel·ligència artificial permet identificar variants genètiques que predisposen a una resposta ovàrica inadequada, cosa que contribueix a avançar diagnòstics i personalitzar el tractament. L'equip d'investigadors continua, a més, avançant cap a la integració total d'estes eines en el dia a dia de les clíniques.
"La Unitat Internacional especialitzada d'IA aplicada a la Medicina Reproductiva compta amb un equip multidisciplinari que inclou metges especialitzats en medicina reproductiva, embriòlegs i experts en genètica, entre d'altres, cosa que permet un enfocament integral a l'atenció dels pacients", explica el director mèdic del Grup IB, el doctor Rafael Bernabeu.
Institut Bernabeu ja és un centre de referència a IA. A més, la seua trajectòria ha aconseguit un ampli suport de la comunitat científica, i ha estat seleccionat este 2023 per oferir sengles ponències en este àmbit durant el congrés que organitza la Societat Europea de Reproducció Humana i Embriologia (ESHRE), el més important del món, que es celebra a Dinamarca a finals de juny. En esta edició, 2 de les 12 investigacions seleccionades exposen resultats sobri l'aplicació de la IA a la selecció embrionària i la resposta ovàrica.
