Un informe de la Universitat d'Alacant (UA) conclou que el Pla d'Acció Territorial de la Infraestructura Verda del Litoral (Pativel) és imprescindible per a la qualificació de l'activitat turística, és acord amb l'Estratègia Territorial Europea i, per tant, no suposa cap amenaça per a l'activitat de la construcció d'habitatges turístics i residencials al litoral”.
L'estudi, elaborat per dos professors de la UA, el catedràtic d'Anàlisi Geogràfica Regional José Fernando Vera Rebollo i el catedràtic d'Anàlisi Geogràfica Regional Jorge Olcina, ha estat debatut este dilluns en una jornades acadèmica impulsada per la Càtedra de Cultura Territorial Valenciana de la Universitat de València per abordar la 'Planificació i la Gestió Sostenible de l'Litoral'.
A l'acte ha assistit la consellera d'Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori, María José Salvador, que ha destacat la importància que la “comunitat científica i universitària validi les decisions i els plans que s'impulsen des de l'administració autonòmica” com al cas del Pla d'Acció Territorial del Litoral (Pativel), segons ha informat el departament en un comunicat.
En este sentit, ha ressaltat la “necessària relació entre la comunitat científica i l'administració no només perquè els experts donin la seua opinió sinó també perquè revisin i escrutin aspectes d'este pla com ara la metodologia utilitzada, la idoneïtat de les zones identificades o les implicacions sobri lactivitat turística i residencial”.
EQUILIBRI ENTRE PROTECCIÓ I DESENVOLUPAMENT
Salvador ha definit el Pativel com a pla “ambiciós i valent” que “aposta i posa en valor el nostre actiu més important, qualificant-lo per al nou model productiu de la Comunitat”.
Segons ha dit, “en esta idea coincidim tots” –administració, ciutadania, acadèmics o empresaris i constructors– i ha recordat que el president de la Federació d'Empresaris de la Construcció (FEVEC) Francisco Zamora, assenyalava recentment en una entrevista que “és bo per al nostre territori protegir la primera línia de platja de la construcció”; també el president de la Federació de Promotors Immobiliaris de la Comunitat (Feprova), Antonio Olmedo, que explicava que "el sector turístic necessita un equilibri entre l'urbanisme i el medi ambient" i que s'ha de fer d'una "manera ordenada i amb rigor”, ha afegit la consellera.
En esta línia, Salvador ha apuntat que la filosofia que inspira el Pativel és "justament esta, buscar l'equilibri entre la protecció i el desenvolupament", ja que hi ha unes 12.000 hectàrees disponibles per cobrir la demanda d'habitatge dels pròxims 50 anys, ja que , hi ha més de 1.500 hectàrees ja urbanitzades i amb molt baixa ocupació de l'edificació, que només requereixen de llicència municipal per construir, i més de 10.500 hectàrees de sòls urbanitzables a la franja dels 2 quilòmetres on es pot continuar creixent.
CONSERVACIÓ ACTIVA I PROGRAMES DE PAISATGE
Salvador ha recalcat que el Pativel “no suposa només protecció estricta sinó una protecció activa del territori amb usos i activitats compatibles amb la protecció dels valors territorials, ambientals i culturals, on hi tenen cabuda hotels rurals, campaments, dotacions públiques, restaurants, etc” .
Segons ha avançat, “abans fins i tot de l'aprovació del Pativel ja hi ha moltes persones interessades en projectes i activitats que es poden fer conscients de les noves demandes de turisme i lleure que ens aporten més valor afegit”.
Finalment, ha recordat que el Pativel no finalitza amb la seua aprovació, sinó que per donar-li valor afegit s'han posat en marxa els programes de Paisatge amb la finalitat de qualificar el litoral amb actuacions de millora paisatgística i d'articulació de la Via de l'Litoral.
PATIVEL, SENSE RESPONSABILITAT PATRIMONIAL
Per la seua banda, una de les ponències que ha realitzat el catedràtic de Dret Administratiu de la Universitat Complutense de Madrid José María Baño León assegura que el Pativel el pla és “respectuós” amb la doctrina dels Tribunals en afectar únicament sòls els propietaris dels quals no han patrimonialitzat un dret a urbanitzar i en els casos que este dret pot existir s'ha establert un règim transitori.
També s'han abordat experiències comparades amb altres territoris on han intervingut els ponents Ángel de Diego Celis, del Govern de Cantàbria, Manuel Borobio Sanchiz, de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Santiago de Compostel·la i Josep Maria Aguirre Font, de la Universitat de Girona, que han coincidit a assenyalar que estan "totalment d'acord amb el plantejament del pla", en ser una "iniciativa similar a la que s'ha aplicat als seus territoris on la responsabilitat patrimonial ha estat zero".
Finalment, el director general d'Ordenació Territorial, Urbanisme i Paisatge, Lluís Ferrando, ha subratllat que, per a la Generalitat, este pla ha estat “tot un repte” amb l'objectiu de “trobar l'equilibrat que permeti que el desenvolupament turístic siga compatible amb estes valors ambientals”.
Segons ha avançat, el Pla es troba en la fase d'avaluació ambiental estratègica i ha apuntat que tot i que el projecte manté els seus objectius inicials encara que s'ha millorat i introduït canvis durant l'intens procés de participació pública.
