Notícies d'Alacant i província

divendres, 29 març 2024

INECA sospita que només s'han executat menys de la meitat dels pressupostos estatals per a Alacant

L'Institut d'Estudis Econòmics demana transparència i informació al Govern i adverteix de la pèrdua de 3.000 milions en dipòsits d'estalvi

El Institut d'Estudis Econòmics de la Província d'Alacant (INECA) ha demanat este dilluns 17 d'octubre més transparència i informació sobri lexecució dels Pressupostos Generals de lEstat. Segons els seus càlculs, sospiten que s'han executat entre un 40 a 45% des del 2008, però no tenen les dades oficials per avalar les seues estimacions. Segons l'entitat, s'haurien materialitzat menys de la meitat de les inversions planificades pel Govern.

El president d'INECA, Nacho Amirola, ha qualificat este problema com “absolutament crític”. Perquè la província d'Alacant puga continuar avançant, “és absolutament fonamental, no només que s'assignin les partides adequades als pressupostos generals de l'Estat, sinó que estes partides s'executin. Tenim en general a Espanya, tant a nivell nacional com autonòmic, un seriós grau d'execució dels pressupostos. El percentatge dexecució és francament baix. En el global des del 2008 i pel que fa als pressupostos Generals de l'Estat, estem en un grau d'execució d'aproximadament el 42%”, la qual cosa vol dir que les coses que es planifiquen que es faran a l'exercici finalment més de la meitat no s'acaben fent “i això és una cosa seriosa”.  

Amirola ha afegit que suposa un "seriós problema", juntament amb això, la falta d'informació pública. Ja fa molts anys que estem reclamant que les administracions públiques han de ser serioses i complir amb la llei de transparència”. Segons el president, s'ha sol·licitat el detall partida per partida del grau d'execució dels pressupostos del 2021. Però no s'ha aconseguit ni estes ni els anys precedents.

Quino Palací, coordinador del Comitè d'Estudis d'INECA ha resumit els resultats del segon trimestre que vénen marcats pels elevats costos dels subministraments i la inflació, i amb la incertesa que està generant el conflicte bèl·lic a Ucraïna. El ocupació, l'afiliació a la Seguretat Social, les exportacions, la venda d'habitatge i la creació de societats han millorat les seues posicions al segon trimestre de l'any en curs. 

El panorama analitzat “ens obliga a reflectir un mapa optimista, de creixement de leconomia de la província dAlacant. Però cal estar vigilants davant el que ha de venir ja que molts experts i moltes institucions asseguren que l'any 23, ja que pot ser comparable a la crisi de l'any 2007”, ha expressat Palací. 

La figura del emprenedor segueix tenint un paper predominant davant de la mitjana nacional i la xifra de l'atur segueix una tendència a la baixa, si bé dos punts per sobri de la mitjana nacional i superant la barrera dels 100.000 desocupats, amb 141.000. La punta de llança en creació de llocs de treball són després del covid les comarques del Vinalopó, Amb les xifres més baixes des del 2010. Les comarques de Les Marines i la Vega Baixa també presenten màxims històrics de afiliació a la Seguretat Social.

Paco Llopis, director del comitè d'Estudis, ha indicat per la seua banda com a dada positiva les noves creacions d'empreses a la província. “Tenim un creixement de l'4,1% anual respecte a l'any passat, cosa que al conjunt d'Espanya, ja que recull un petit descens. Vol dir que la província d'Alacant és molt més activa en tema de creació d'empreses que el conjunt conjunt nacional. Això permet que en l'acumulat a l'any de la província d'Alacant, ja reculli el 5,3% de totes les noves societats que s'han constituït al conjunt d'Espanya”.

En contraposició les dissolucions d'empreses són menors que l'any passato “i tan sols 6,4% més societats dissoltes que el 2019”. La figura dels ERTES, molt recurrent en època de pandèmia, “quasi ha desaparegut”. “Al mes de juny només 274 treballadors, que era anecdòtic”.

Respecte noves afiliacions a la Seguretat Social, la província alacantina recull el 3,5% de tots els afiliats al règim general d'Espanya "i estem en una situació de màxims, és a dir, a la sèrie històrica, la província d'Alacant al mes de juny, recull el màxim històric de la província d'Alacant". 

I quant als afiliats al règim d'autònoms, “ací portem 119 mesos consecutius creixent, i més que el conjunt d'Espanya, això podria ser una bona notícia que hi haja més treballadors afiliats”. Està creixent "moltíssim més que al conjunt d'Espanya". Però adverteix: "Este tipus dempreses difícilment pot invertir en nous productes, en nous processos, en nous mercats, en digitalització, amb la qual cosa cal anar amb compte que això vagi a més”.

El pes que ara representen els treballadors autònoms sobri el total és el 20,3%, tres punts per sobri de la mitjana nacional.

Entre els balanços negatius, INECA incideix a la baja productivitat, el Producte Interior Brut per càpita, que l'any 2000 situava la població al lloc 22 i ha anat baixant fins al 44 a l'última dada coneguda el 2019. També ha millorat la contribució de l'IPPF a la província perquè hi ha més treballadors en actiu. Tot i això, només contribueix amb l'1,22% de la recaptació nacional, cosa que indica que els salaris són baixos ja que este impost es grava per franges salarials.

El dada més preocupant per als economistes d'INECA és el de la pèrdua d'estalvi. “S'han perdut 3000 milions a dipòsits. Esta xifra és molt gran. Això és reflex de com va ser de dura la crisi, de la pandèmia a la província d'Alacant, perquè tot el sector del turístic i la restauració va estar tancat”. Per contra també ha reduït la província un 15% el crèdit davant l'escassa variació en el conjunt nacional, que es manté pràcticament en els mateixos valors.

Respecte exportacions les xifres es presenten en valors de 2011, amb 1,7%, i constaten una pèrdua de pes respecte a altres províncies des de començaments de segle, quan “estava prop del 3%, quasi el 2,9. Aleshores any a any anem perdent pes a la província d'Alacant”.