Notícies d'Alacant i província

dissabte, 24 febrer 2024

Moviment Contra la Intolerància alerta de l'increment de delictes d'odi juvenils a la Comunitat

És la quarta autonomia que registra més incidents d'intolerància amb la particularitat de ser de naturalesa molt diversa

Moviment Contra la Intolerància, entitat nacional que treballa per conscienciar sobri els delictes d'odi ha alertat el Sindic de Greugues del preocupant increment de delictes de violència juvenil, perpetrats per grups a la Comunitat Valenciana. És una de les conclusions més significatives del Informe Raxen de 2021, que situa l'Autonomia a quart lloc respecte a este tipus de delictes, darrere de Catalunya, molt allunyada de la resta en primer lloc, Andalusia i Madrid.

Segons este informe elaborat per Moviment contra la Intolerància, la Comunitat té la seua pròpia idiosincràsia al territori espanyol ja que es caracteritza per la Diversitat dels delictes que es registren, entre els quals destaquen delictes a les aules, antigitanisme, antisemitisme, violència nenonazi, transfòbia, racisme, xenofòbia, lgtifòbia o disfòbia, entre d'altres. Però concretament, els delictes que tenen els joves com a protagonistes alerten que són perpetrats per “gent molt jove” de 14 a 17 anys “i el pronòstic a l'horitzó no és bo”, explica el president de l?entitat, Esteban Ibarra. “La violència neonazi, ultra i les bandes és el que més preocupa quantitativament i qualitativament”.

Ibarra demana que “que no es banalitzin” fets com les dos presumptes violacions en grup a adolescents a Burjassot i Vila-real. “Que s'indaguin, que es vegin responsabilitats però que s'analitzin per què este tipus de coses es produeixen, per què no paren d'assaltar-nos violacions en rajades a tot el país”. Alerta també contra els missatges dimpunitat.

El Informe Raxen pren com a fonts les notícies de mitjans de comunicació i casos assistits per l'Oficina de Solidaritat de Moviment Contra la Intolerància així com altres registres. No es pot prendre com una mostra estadística, però sí com una anàlisi de tendències i seguiment de casos. El 2021 recull 93 fets, que dibuixen un mapa de l'odi basat en la intolerància. A la província d'Alacant reflecteix 34 fets, 53 a València i 6 a Castelló.

La radiografia de la intolerància és difusa perquè expliquen que només es denuncia el 20% dels fets que ocorren, segons les enquestes de victimització de l'Agència Europa de Drets Fonamentals. Hi ha delictes que amb prou feines arriben a les comissaries, afegeix, com els d'aporofòbia o contra persones sense documentació legal de residència. En concret es denuncia el 10-15% dels delictes per racisme i un 40% als de Lgtifobia. L'any 2021 es va saldar amb 850 fets registrats a nivell nacional.

Des de l'entitat, reclama millorar el sistema de recollida de dades. "La primera porta d'entrada a la denúncia és la comissaria o la caserna de la Guàrdia Civil i animem el Ministeri de l'Interior que doni esta formació". Tot i que afirma que estan canviant les coses i reconeix el paper de l'Oficina nacional de l'Oficina de Delictes d'Odi.

També demanen polítiques d'intervenció que se centren primer en la prevenció, així com la protecció i seguiment d'estes víctimes, com es planteja des del Consell d'Europa. En este sentit demanen la actualització jurídica que mitigui incongruències detectades al marco protecció dels drets humans i víctimes d'estes delictes i l'adopció d'una llei universal de protecció de les víctimes de delictes d'odi.

Ibarra explica que “la pandèmia ha influït per mal perquè ha generat un subsòl on hi ha hagut molts cercles d'afinitat” en entorns digitals sobritot “i quan ix al carrer hi ha una eclosió d'actituds agressives”, com al món ultra del futbol. No s'ha pogut treballar a neutralitzar estes conductes juvenils en temps de covid per exemple als instituts. Les xarxes socials són el principal productor del discurs d'odi. És molt inquietant el que està passant”.

En el cas de la violència juvenil, assenyala que per exemple no arriben les campanyes de violència de gènere, en què l'Administració Pública inverteix. “És clau arribar a este món amb intervenció social molt especialitzada, a través de treballadors socials o teixits associatius”. I advoca per oferir a nens i adolescents alternatives de lleure i “dissenyar estratègies de desconstrucció dels grups violents”.