Notícies d'Alacant i província

dissabte, 10 desembre 2022

Els incendis d'este estiu van emetre tant el diòxid de carboni com la suma del trànsit anual de València, Castelló i Alacant

Empreses, investigadors i institucions polítiques es reuneixen a la UPV per afrontar des de la cooperació el repte climàtic a la Comunitat

Més de un milió de tones de diòxid de carboni emeses. Esta és la dramàtica conseqüència climàtica dels incendis forestals exposada per José Vicente Oliver, catedràtic de la Universitat Politècnica de València (UPV).

- Publicitat -

Oliver ha explicat que “la quantitat supera, per exemple, el total d'emissions provocades pel trànsit d'automòbils privats a la ciutat de València en un any, 670.000 tones de CO2, i equival aproximadament a la suma total del trànsit anual d'automòbils a les tres capitals de província: Castelló, València i Alacant”.

Davant d'esta situació, i per tal d'analitzar la millor manera possible de fer-hi front, l'Agromuseu de la UPV ha acollit esta setmana la jornada “Crisi climàtica i acció al territori”, organitzada per l'Agència Valenciana de Protecció del Territori de la Generalitat, la Federació Valenciana de Municipis i Províncies, i el Grup de Recerca de TIC contra el Canvi Climàtic de l'Institut ITACA de la UPV.

- Publicitat -

Hi ha empreses, institucions polítiques i experts investigadors en la matèria que han debatut sobre els factors i les conseqüències de l'actual crisi climàtica i com afrontar-la des de la cooperació.

Abandó forestal, principal problema

"El debat s´ha centrat en la causa fonamental subjacent, que rau en l´abandonament generalitzat de la gestió del territori forestal i agrícola als nostres pobles d´interior", ha assenyalat Oliver, "accentuat per les onades de calor, les sequeres i les tempestes" seques”.

Per al catedràtic de la UPV, “l'emergència climàtica i el combustible acumulat són les parts visibles del problema, però l'arrel la trobem en un deteriorament socioeconòmic fins ara desconegut a la història del nostre territori.

Els 172 pobles en risc de despoblament a la Comunitat han perdut, en els darrers 20 anys, més de 12.000 explotacions agrícoles -pràcticament totes familiars- i 50.000 hectàrees de cultiu, fet que suposen unes reduccions del 45% i 20% respectivament. Joves agricultors, silvicultors i ramaders són rara avis i els pocs que desitgen treballar i mantenir-se al sector ho tenen realment difícil”.

L'Observatori d'Emissions, clau

Durant el transcurs de la jornada, Javier Urchueguía, catedràtic de la UPV, ha presentat l'Observatori d'Emissions de Gasos d'Efecte Hivernacle, una plataforma d'informació i coneixement amb rigor científic creada amb l'objectiu d'ajudar les empreses i els ajuntaments de la Comunitat a fer front al repte de la descarbonització , en concret, al marco dels desafiaments i les oportunitats que es presenten als actors locals en el camí de la reducció d'emissions.

La iniciativa ha estat molt ben rebuda pels alcaldes i alcaldesses dels municipis presents –Andilla, Enguera, Requena i Bejís, entre d'altres-, que han posat especial èmfasi a posar en relleu el valor del territori rural valencià i la seua riquesa agroforestal com a palanques de canvi.

Pacte Verd Europeu

En este aspecte, els participants a la jornada han destacat, al seu torn, la importància del Pacte Verd Europeu i els Mecanismes de Recuperació i Resiliència -i tota la normativa i fons d'ajuda associats-, però també la de la nova Llei de Canvi Climàtic de la Comunitat Valenciana, com a guies encertades cap a una transició ecològica que ha de ser justa, tant amb el territori , com amb la societat rural.

CatalàEspañol