L'import de la llum exagerat, la benzina pels núvols, la cistella de la compra cada cop més cara, l'IRPF per fer plorar qualsevol, l'IVA més alt que a Alemanya i entre els més alts del món, la pressió fiscal insofrible …
Quan als ciutadans, autònoms i empreses d'un país se'l maltracta fiscalment és senyal que este país va camí de fer-se inviable ia la vista hi és.
Espanya és una nació que dóna menjar a 160.000 polítics segons els estudis més conservadors ja que la transparència en este aspecte és inexistent, això sense comptar els responsables d'empreses públiques, càrrecs de confiança, consells, observatoris, agències, assessors que assessoren assessors… Per a resumir, hi ha més caps que indis. Això és el doble que a Alemanya amb la meitat de població, i que jo sàpiga, Alemanya no és cap país tercermundista on la gent va pels carrers buscant contenidors per poder menjar.
Doncs a esta gent se li paga, i d'on ixen els diners? Al contrari del que puguen pensar molts, estes diners no creixen en els arbres, sinó que ixen dels nostres impostos, del resultat de l'esforç de treballadors, autònoms i empreses, del treball diari (moltes vegades de dilluns a dilluns) de la gent de “el carrer”, de l'agricultor que ha de suportar el sol a l'agost i la neu de desembre, de l'obrir que asfalta les nostres carreteres, del lampista que treballa 12 hores per arribar a pagar la seua quota d'autònoms, de l'empresari que es juga el patrimoni per un projecte sent conscient que ho pot perdre tot i de milions de persones que l'únic que volen és tindre una vida que valgui la pena.
Per tot això, no fa ni maleïda la gràcia que els nostres diners vagen a coses més allà de tindre una sanitat, una educació, una jubilació que siga justa, que molta part d'estes diners vagen a comprar vots per mitjà de guinguetes ideològiques, de competències duplicades per les autonomies que ens costen més de 32.000 milions d'euros cada any, per pagar 26.805 milions d'euros només en interessos del deute públic, i suma, suma, suma.
Els ajuntaments fan el mateix, pagament d'impostos i taxes, i de colar-te un impost d'escombraries que un dia t'ho van incloure a l'impost de béns immobles i, com sap que som imbècils, anys més tard t'ho extreu, t'ho torna a cobrar i no t'ho dedueix de l'anterior sent conscients que el ciutadà no s'assabentarà o bé que s'empassarà amb el que ens imposin.
No, no fa maleïda la gràcia.
Per això este país no creix, la nostra ciutat no creix i l'única cosa que creix és l'estat de benestar de la classe política, este és l'autèntic estat de benestar.
Per això hauríem de pagar uns impostos justos que hauríem de dir “voluntaris” i poder ser contribuïdors de ple dret.
Carlos García Seguí
Responsable RRSS Alcoi
