Notícies d'Alacant i província

dimecres, 21 febrer 2024

L'Església de Sant Joan Baptista de Sant Joan reobri les portes després de ser reformada

Una subvenció de 95.000 euros de la Diputació i l'Ajuntament de Sant Joan permeten que el temple renovi la pintura de la nau central i les capelles laterals

L'Església Parroquial de Sant Joan Baptista torna a estar oberta després d'haver estat durant dos mesos tancada al públic i al culte per poder fer unes obris esperades des de fa anys.

Dissabte passat, el temple va tornar a obrir les portes de manera que es va poder apreciar la reforma valorada en 95.295 euros, feta gràcies a una subvenció de la Diputació d'Alacant i de l'Ajuntament de Sant Joan d'Alacant. L'acte de reobertura va comptar amb la participació de l'Orfeó San Juan i del Grup de Metalls de la Societat Musical La Paz. Totes dos formacions van interpretar peces de gran bellesa que van ressonar sobri les parets d'una església renovada, lluminosa i resplendent.

Amb este pressupost pròxim als 100.000 euros, dels quals 40.000 els ha aportat la Diputació Provincial i 55.295 l'ajuntament santjoaner, la parròquia ha renovat completament la pintura i ornamentació de la nau central i les capelles laterals, que des d'esta finalitat setmana llueixen amb total esplendor. Esta subvenció es va començar a gestar fa dos anys, però diverses dificultats -inclosa la tramitació d'ajudes en plena pandèmia del Còvid19- van impedir que les obris es pogueren dur a terme fins a estes dates.

El rector Roque Carlos Jiménez i el sacerdot Rubén Lillo, acompanyats per l'alcalde, Santiago Román, la diputada nacional i regidora de Sant Joan, Julia Parra, i el regidor de Cultura i diputat provincial, David Aracil, foren els encarregats d'obrir les portes de temple. Darrere d'ells van passar diversos components de la corporació municipal, les representants de les entitats festeres i la resta d'assistents a l'acte, mentre se sentien les veus de l'Orfeó Sant Joan, cantant en directe.

En la seua intervenció, el rector Roque Jiménez, va destacar "la constància de Julia Parra", que va ser qui va iniciar tot el tràmit d'ajuda mentre va tindre el càrrec de vicepresidenta de la Diputació i diputada de Cultura. El regidor de Cultura, David Aracil va destacar “el valor històric, patrimonial i sentimental que el temple parroquial té per al poble de Sant Joan”, i va convidar a veure l'exposició que estes dies es mostra a l'interior de l'església, on es fa un repàs sobri les diferents obris que ha patit el temple, des que una mesquita àrab de les terres de Benialí fos consagrada a Sant Joan Baptista i s'aixequés en este emplaçament la primera església de què es té constància, anterior a l'any 1315 .

Per la seua banda, l'alcalde Santiago Román va repassar el llarg procés desenvolupat perquè estes obris fossin una realitat i va agrair “la implicació de la regidora Julia Parra, anteriorment com a vicepresidenta de la Diputació i actualment com a diputada nacional, dels regidors de Cultura de Sant Joan, Javier Yebes i David Aracil, i del rector, Roque Jiménez, per la seua perseverança. Gràcies a tots per la vostra col·laboració perquè ara podem aixecar el cap i ser testimonis de la rehabilitació d'un monument com és la nostra església, que és patrimoni de tothom. Roque, tot això, durant molts anys”, va afegir l'alcalde dirigint-se al rector.

Diverses intervencions al llarg de la història

L'exposició instal·lada a les capelles laterals de la nau central i inaugurada dissabte passat repassa les diferents intervencions que s'han fet sobri aquell temple original del segle XIV, dedicat a Sant Joan Baptista. Al segle XVII es van construir el retaule principal d'estil barroc i l'orgue, que va ser ampliat al segle XVIII.

Al segle XIX es va enderrocar la nau principal, atès el seu mal estat, i es va aixecar una nova nau juntament amb un absis, però es van conservar les dos capelles del segle XVIII. El 1862 es van construir els actuals campanars, en ocasió de les obris de reforma de l'església executades sota la direcció de l'arquitecte Francisco Morell i Gómez.

El 1936, al començament de la Guerra Civil espanyola, es va produir l'assalt de l'església i van ser destruïts els retaules, les campanes, les imatges i els objectes de culte, inclosa la venerada imatge del Santíssim Crist de la Pau i l'arca on, segons la tradició, es va guardar la Santa Faç en arribar a Sant Joan al segle XV. Als anys 50 l'església seria reconstruïda, fins arribar als anys 80, on un pressupost que va superar els 4.500.000 de pessetes va permetre restaurar les facenes i nau central gràcies a l'impuls del rector Carmel Dàvila.

El segle XX va continuar portant canvis, com l'eliminació de la reixa pètria i enreixada que envoltava l'atri d'entrada al temple, la demolició de l'antic habitatge del capellà i la consegüent rehabilitació de la capella del Rosari, així com la completa reforma dels salons parroquials i les teulades per evitar filtracions i goteres. És ara, el 2023, quan es tanca un altre capítol amb l'obra de restauració de la nau central del temple parroquial santjoaner.