Deia Groucho Marx que la política és l'art de buscar problemes, trobar-los, fer un diagnòstic fals i aplicar després els remeis equivocats. Estic convençut que ja havia d'estar pensant el bo de Groucho a la nostra regidora de mobilitat, Esther Díez, més pròxima a l'altre Marx, per les seues polítiques allunyades de la realitat.
En la seua obsessió de civilitzar i educar en modernitat i ecologisme als il·licitans, esta setmana li tocava el torn a l'Avinguda Joan Carles I, una artèria vial que no van poder canviar de nom en el Ple i sembla que ara es vinguin destrossant ... Bromes a part , vam seguir amb la moda de fer alguna cosa aparentment ecològic i modern però que intentaré demostrar que és justament el contrari, a més de perillós.
M'agradaria fer una anàlisi amb dades i no caure en el fàcil enuig que com a conductor, ciclista i il·licità em produeixen estiguas actuacions, així que intentaré ser metòdic en això. En primer lloc cal demanar a la regidora la justificació tècnica i no ideològica de l'obra que ha fet, entengui: nombre d'usuaris habituals, nombre d'accidents i atropellaments a ciclistes a Elx en l'última dècada i estudi profund de l'afecció a l'trànsit ... a continuació, analitzar la quantitat de il·licitans que canviaran el seu cotxe per la bici per anar a treballar cada dia gràcies a el disseny dels seus carrils; seguidament cal valorar una qüestió matemàtica òbvia ja que a el mateix nombre de cotxes amb menor espai hi haurà més congestió de trànsit augmentant la contaminació que és precisament el que es diu que es pretén evitar, a més de la contaminació acústica de clàxons que a partir d'ara tindran els veïns de la zona.
Esta setmana el govern anunciava les noves mesures de trànsit que reduiran la velocitat en artèries urbanes a 30 km/hora pràcticament la velocitat d'una bicicleta. Per als que ens desplacem habitualment amb bici és una bona notícia, esta mesura afavorirà la convivència entre bicis i cotxes pels carrers sense necessitat de carrils ni separacions ja que si ambdós vehicles porten la mateixa velocitat el risc de col·lisió o molèstia es redueix al mínim. No m'agrada posar-me d'exemple, però és que porto tota la vida circulant amb bici per la ciutat (si la regidora hagués preguntat als ciclistes no hauria fet mai el disbarat de Joan Carles I). Fa molts anys, els cotxes et xiulaven i t'avassallaven pels carrers, però hui dia l'educació i el civisme són la nota predominant i m'enorgulleix de veure com els vehicles il·licitans conviuen sense incidències pels carrers amb nosaltres, els ciclistes.
He recorregut molts quilòmetres amb bici i sempre he anat per la meva dreta plàcidament desplaçant-me a qualsevol racó de la meva ciutat. Des que es va posar de moda fer carrils per a ciclistes com a moda “progre” cada vegada que he de circular per algun em trobo mil dificultats: per entrar i eixir he d'envair el carril contrari, recorro uns metres per trobar-me al mig de res, hi ha perillosos creus que ni els cotxes ni les bicis saben qui té preferència, hi ha preciosos semàfors cada 15 metres i el més lamentable és que no em serveixen per res perquè sempre he circulat amb normalitat per la calçada.
Pot semblar una experiència molt particular, però la majoria de companys ciclistes eviten els carrils bici per la perillositat. Les poques persones que puguen fer servir el carril bici per passejar o per circular intermitentment per una avinguda no poden justificar una inversió milionària, un caos circulatori, un ofec a les famílies que no poden aparcar i una destrossa del trànsit d'una ciutat.
Ignoro si la regidora Esther Díez sol utilitzar la bicicleta per a alguna cosa més que fer-se la foto inaugurant metres de carril bici, però li recomano encaridament que tingui l'experiència de circular pels seus carrils per anar a algun lloc i ens expliqui.
