Notícies d'Alacant i província

dijous, 1 desembre 2022

Identifiquen les neurones que permeten tornar a caminar després d'una lesió medul·lar

La troballa permetria regenerar la medul·la espinal i restaurar la marxa en persones amb paraplegia

Científics suïssos han identificat quines neurones permeten recuperar la mobilitat després de patir una lesió a la medul·la espinal. Han estudiat el cas de nou persones amb paràlisi a qui van aplicar, en un assaig clínic, estimulació elèctrica peridural. Totes van recuperar, amb diferents graus, la marxa.

- Publicitat -

El coneixement obtingut de l'estudi d'estes casos sumat a experiments realitzats amb ratolins els ha permès descobrir un grup concret de neurones a la medul·la espinal que tenen un paper clau a la recuperació de la capacitat de caminar.

Estos resultats, que es van presentar ahir a Nature, obren la porta a poder realitzar teràpies individualitzades a mitjà termini que permetin manipular estes neurones, regenerar la medul·la espinal i restaurar la marxa en persones amb paraplegia.

- Publicitat -

Es calcula que cada any es produeixen entre 40 i 80 casos de lesió medul·lar per cada milió dhabitants, la majoria dels quals estan causats per traumatismes.

La medul·la espinal forma part del sistema nerviós central i és la via principal d'accés del cervell a la informació procedent de la resta de l'organisme; també envia ordres per regular moviments.

Quan es produeix una lesió, esta connexió nerviosa es veu alterada i és el que provoca paràlisi i dificultats de moviment.

En este treball, dut a terme pel grup de Grégoire Courtine, del hospital universitari de Lausana, a Suïssa, líder mundial a regeneració medul·lar, nou persones amb paraplegia en diferents graus es van sotmetre a estimulació elèctrica epidural dirigida a làrea que controla el moviment de les cames.

Els investigadors van observar que, de manera immediata, els pacients aconseguien recuperar part de la funció motora. Alguns se'n van beneficiar més i d'altres, en canvi, menys d'esta teràpia i les sessions de rehabilitació. Però tots seguien mostrant avenços en la seua mobilitat cinc mesos després dhaver acabat lestudi.

Als treballs de recerca previs, realitzats en col·laboració amb la neurocirurgiana Jocelyne Bloch, van aconseguir que nou pacients paralitzats per una lesió de la medul·la espinal poguessin tornar a caminar —amb ajuda de caminadors i crosses—, després d'introduir-los implants d'estimulació elèctrica.

Estes voluntaris “es van sotmetre a una estimulació elèctrica epidural selectiva de la zona que controla el moviment de les cames van poder i van poder recuperar part de la funció motora”, especifiquen els autors.

Al nou estudi “hem demostrat no només l'eficàcia d'esta teràpia als nou pacients, sinó també que la millora de la funció motora es mantenia un cop finalitzat el procés de neurorehabilitació i quan s'apagava l'estimulació elèctrica. Això suggeria que les fibres nervioses utilitzades per caminar s'havien reorganitzat”, assenyala Courtine.

Els autors van pensar que resultava crucial comprendre exactament com es produeix esta reorganització neuronal per desenvolupar tractaments més eficaços i millorar la vida del nombre més gran possible de persones.

Una propietat sorprenent d'una família de neurones

Per endinsar-se en esta comprensió, l'equip va estudiar primer els mecanismes subjacents en ratolins. Això va revelar una propietat sorprenent en una família de neurones que expressen el gen Vsx2: mentre que estes neurones no són necessàries per caminar en ratolins sans, eren essencials per a la recuperació de la funció motora després d'una lesió medul·lar.

Este descobriment va ser la culminació de diverses fases de recerca fonamental. Per primera vegada, els científics van poder visualitzar l?activitat de la medul·la espinal d?un pacient mentre caminava.

Això va conduir a una troballa inesperada: durant el procés d'estimulació de la medul·la espinal, l'activitat neuronal va disminuir durant la marxa. Els autors van plantejar la hipòtesi que això es devia al fet que l'activitat neuronal es dirigia selectivament a la recuperació de la funció motora.

Per provar-ne la hipòtesi, l'equip va desenvolupar una tecnologia molecular avançada. “Hem establert la primera cartografia molecular en 3D de la medul·la de la medul·la espinal”, destaca Courtine. “El nostre model ens va permetre observar el procés de recuperació amb més detall, a nivell neuronal", Assenyala.

"El nostre nou estudi […] ens aporta un coneixement molt valuós sobre el procés de reorganització de les neurones de la medul·la espinal”, assegura en un comunicat de premsa Jocelyne Bloch, neurocirurgiana a l'hospital universitari de Lausana, coautora del treball.

I, afegeix Jordan Squair, del centre NeuroRestore, també coautor de l'estudi, “obre la porta a trobar nous tractaments dirigits per als pacients amb paràlisi. Ara podem intentar manipular estes neurones per regenerar la medul·la espinal".

CatalàEspañol