Els primers resultats de l'anàlisi d'ADN per establir relació de possibles casos de nadons robats realitzats per la Fundació Fisabio en col·laboració de la Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, han tingut els seus fruits i n'han permès trobar dos coincidències i establir el parentiu de quatre persones víctimes de casos de nadons robats.
Després de l'anàlisi de 134 mostres biològiques procedents de 91 familiars de nadons robats i 43 possibles nadons sostrets mitjançant noves tècniques de seqüenciació massiva s'ha determinat que existeix un parentiu entre dos germanes i un germà i la seua germana.
Així ho han donat a conèixer la consellera de Qualitat Democràtica, Rosa Pérez Garijo, i la responsable del Servei de Seqüenciació de Fisabio, Llúcia Martínez, en roda de premsa per presentar els primers resultats d'este estudi, en què ha obert la porta a crear un Banc d'ADN de caràcter estatal “que permeti la cruïlla de dades entre comunitats autònomes i augmenti les possibilitats que els familiars es puguen retrobar”.
"Som la primera administració pública a Espanya en fer un estudi sobri casos de nadons robats a través de les tècniques més avançades” ha afirmat Pérez Garijo, a la qual cosa ha afegit que és “essencial” continuar realitzant la presa de mostres a les persones afectades pels robatoris de nadons “perquè formin part d'este banc d'ADN que permetrà aclarir una pràctica que es va realitzar a Espanya durant dècades amb absoluta impunitat”.
Per això, la consellera ha insistit que els familiars que sospitin que han pogut ser víctimes d'un cas de nadons robats es façan les proves d'ADN "que permetin trobar el parentiu després de massa anys d´espera i lluita per aportar llum a delictes de lesa humanitat".
Recollida de mostres i anàlisi de les dades
En total, el personal investigador de Fisabio va dur a terme nou recollides de mostres a diferents centres sanitaris de la Comunitat Valenciana: quatre a València, tres a Alacant i un a Castelló.
“La Comissió Nacional per a l'Ús Forense de l'ADN recomana disposar de l'ADN dels dos pares o si no n'hi ha del major nombre de familiars possible per fer possible la identificació. Per esta raó estes recollides són de vital importància i es continuaran fent amb periodicitat suficient a partir dels llistats proporcionats per les associacions a la Conselleria de Qualitat Democràtica”, ha declarat Llúcia Martínez, responsable del Servei de Seqüenciació de la Fundació Fisabio.
Els recollides de mostres es van organitzar amb la col·laboració de diferents associacions que participen al projecte, entre elles, l'Associació Víctimes d'Alacant: Bebés Robados i Adopciones Irregulares; Save Our Souls (SOS) Nadons robats Comunitat Valenciana; i l'Associació SOS Bebés Robados de València. Les mostres recollides han quedat emmagatzemades al Biobanc per a la Investigació Biomèdica i en Salut Pública de la Comunitat Valenciana (IBSP-CV), seguint les clàusules dels consentiments informats signats per les persones donants.
Millora de les taxes d'identificació
Per a esta investigació, l'equip de Seqüenciació de Fisabio ha estudiat uns fragments d'ADN molt concrets presents de manera natural al genoma, anomenats microsatèl·lits. Es tracta de regions específiques de la cadena d'ADN que contenen seqüències concretes repetides de manera consecutiva. Les persones emparentades solen tindre el mateix nombre d'unitats repetides, és a dir, el patró d'esta repetició és hereditari i per això el seu estudi és una eina habitual d'anàlisi forense.
La Fundació Fisabio utilitza noves tècniques de seqüenciació massiva que analitzen un nombre més gran de marcadors genètics per aconseguir la identificació. “La Comissió Nacional per a l'ús Forense de l'ADN recomana utilitzar en el cas de nadons robats el nombre més gran de marcadors possible. Per això, a més dels microsatèl·lits, s'han analitzat altres marcadors com els polimorfismes de nucleòtid únic (SNP).
La identificació de 13 de les víctimes de les Fosas 22 i 112 del cementiri Paterna s'ha aconseguit gràcies a un segon procés d'anàlisi de mostres realitzat per Fisabio a través d'estes tècniques més avançades de seqüenciació de l'ADN, mostres que s'havien analitzat anteriorment sense resultats positius. Esta nova eina permet obtindre millors resultats a restes que no s'havien pogut identificar en una primera fase a través de les tècniques clàssiques.
La consellera de Qualitat Democràtica ha afirmat que esta nova tècnica i la creació d'una base de dades d'ADN “ens obri la porta a establir nous parentius, també en el cas de nadons que van ser robats a les famílies i que creguin que podrien haver estat víctimes d'estes pràctiques”.
