La Secció de Neurorradiologia Intervencionista de l'Hospital General Universitari Dr. Balmis, posa de manifest, davant la recent celebració del Dia Mundial de l'Ictus, que s'ha produït un increment pròxim al 40% de les trombectomies cerebrals en els darrers cinc anys, amb al voltant de 1.100 procediments realitzats des de l'any 2017.
Esta secció, integrada al Servei de Radiodiagnòstic de l'Hospital Dr. Balmis és responsable del tractament endovascular de l'ictus a la província d'Alacant i ha dut a terme al darrer any al voltant de 250 trombectomies en pacients amb ictus isquèmic.
És un procediment vàlid en pacients seleccionats, per part del Servei de Neurologia, aproximadament el 20% dels casos. La resta de pacients amb ictus són candidats a altres tractaments que milloren també el seu pronòstic, com és el maneig integral multidisciplinari a la Unitat d'Ictus, integrada al Servei de Neurologia, i equip que coordina l'atenció d'estes pacients des de l'activació inicial del Codi Ictus fins a l'alta hospitalària.
En els pacients candidats, “l'èxit a la trombectomia es pot mesurar de dos maneres. Per la pròpia extracció del trombe, procediment que resulta satisfactori entre el 80% i el 90% dels casos; i, per altra banda, l'èxit de la recuperació del pacient, que depèn del temps que haja transcorregut des que va patir l'ictus fins que es va poder tractar. I, en este cas, el 60% de pacients tractats amb trombectomia als 90 dies tenen un bon pronòstic funcional”, explica el doctor José Ignacio Gallego, cap de Secció de Neurorradiologia de l'hospital alacantí, membre de la Societat Espanyola de Radiologia Mèdica ( SERAM) i el Grup Espanyol de Neuro Intervencionisme (GENI), que també posa este any el focus a l'augment d'estes procediments a nivell nacional.
Així a l'Hospital Dr. Balmis s'ha incrementat l'activitat, en relació amb una millora en temps i qualitat dels processos de detecció i selecció de pacients, i també ha augmentat la complexitat dels procediments.
“Tractem progressivament casos més avançats i som capaços d'accedir cada cop a gots arterials més petits o tractar pacients amb simptomatologia més lleu, però igualment discapacitant; també per l'augment d'indicacions de tractament, segons les noves evidències científiques i la nostra pròpia experiència acumulada. Amb això, vam aconseguir una disminució de les complicacions en pacients que abans no es podien beneficiar d'este tractament”, subratlla un altre dels neuroradiòlegs implicats en esta activitat al centre alacantí.
Esta intensa activitat és també possible per comptar amb “un equip consolidat de professionals amb anys d'experiència és fonamental la bona comunicació entre els serveis implicats en el maneig dels pacients amb ictus”, diu el cap de Secció.
En este sentit, l'accident cerebrovascular requereix una atenció coordinada entre molts professionals de diferents serveis, com ara Emergències extrahospitalàries, Urgències, Neurologia, Anestesiologia, Radiodiagnòstic i, dins este servei, Neurorradiologia Intervencionista. L'objectiu compartit és que l'atenció a la persona afectada es faça en el menor temps possible per evitar la progressió de la malaltia disminuir-ne les seqüeles i aconseguir una recuperació millor i més precoç del pacient.
Signes d'alarma
Per això, és així mateix "fonamental que la població identifiqui els signes d'alarma de malaltia cerebrovascular i saber com actuar per rebre un tractament primerenc", remarquen estes professionals. Quan es donin símptomes com la desviació de la comissura bucal; paràlisi total o parcial duna part del cos; pèrdua total o parcial de la visió i dificultat en la parla, entre d'altres, “cal trucar al 112 o portar el pacient al Servei d'Urgències més pròxim”.
L'ictus és la primera causa de mortalitat a la dona i la segona global, a més de la primera causa de discapacitat a l'adult i la segona causa de demència. És causat per una alteració sobtada del flux sanguini, que suposa una disminució de l'aportació d'oxigen al mateix. Hi ha dos tipus de tractament per a l'ictus isquèmic, el fibrinolític intravenós i el tractament endovascular o trombectomia, que es combinen depenent de les característiques del pacient i de l'episodi sofert.
A la trombectomia, l'equip de Neurorradiologia Intervencionista, format per metges i infermers altament especialitzats, navega pels gots, habitualment des de l'engonal, encara que també es pot accedir per via radial, fins al cervell, per arribar a l'artèria cerebral que es troba closa. Allà, mitjançant aspiració o la utilització d'un stent (una mena de moll que atrapa el trombe entre els seus filaments), s'extreu el trombe que està tancant l'artèria, aconseguint-ne la reobertura i, amb això, la recuperació d'un flux sanguini cerebral adequat. .
