L'actual Codi Penal que s'aplica al nostre país neix el 1995 com la Llei Orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi Penal, i en el preàmbul del qual s'explica la necessitat de crear un nou text de la coneguda com a “Constitució negativa ”. En general, l'objectiu del dret penal es basa a definir "els delictes i les faltes que constitueixen els pressupostos de l'aplicació de la forma suprema que pot revestir el poder coactiu de l'Estat: la pena criminal". En comparació amb el Codi Civil, que presenta vigència a Espanya des de 1889 i que està signat per la “Reina Regent del Regne” Maria Cristina, es podria dir que el Codi Penal actual espanyol encara està en les primeres dècades de vigència. És al seu Llibre II, anomenat delictes i les seues penes, on es tipifiquen tots i cadascun dels fets delictius previstos en el nostre ordenament, començant per aquells que ataquen greument el bé jurídic protegit més important: la vida humana.
A totes les persones, expertes en Dret o no, se'ns pot venir al capdavant el delicte d'homicidi i d'assassinat, però és sorprenent la quantitat de gent que no sap, a causa de motius obvis derivats de no dedicar-se a este sector, l'exacta diferència entre un terme i l'altre, arribant a pensar que homicidi es dóna quan algú en mata un altre sense la voluntat de fer-ho i assassinat quan es fa volent, circumstància que no és gens encertada. Lluny de tot això, centrem-nos a respondre la pregunta següent: quan el nostre Codi Penal parla de l'existència d'un homicidi i quan d'un assassinat?
L'article 138.1 del Codi Penal (CP) cita textualment que “el que matés un altre serà castigat, com a reu d'homicidi, amb la pena de presó de deu a quinze anys”. D'altra banda, l'article 139.1 CP es redacta dient que serà castigat amb la pena de presó de quinze a vint-i-cinc anys, com a reu d'assassinat, el que en matés un altre concorrent alguna de les circumstàncies següents:
1a Amb traïdoria.
2a Per preu, recompensa o promesa.
3a Amb acarnissament, augmentant deliberadament i inhumanament el dolor de l'ofès.
4a Per façalitar la comissió d'un altre delicte o per evitar que es descobriixi.
A primera vista, podem deduir la gran diferència existent. L'homicidi es dóna quan una persona en mata una altra, sense més ni més, siga volent o no (ja veurem que succeeix en este últim cas, anomenat homicidi imprudent) i l'assassinat quan es mata algú però utilitzant alhora una de les quatre circumstàncies esmentades a l'article. Per tant, analitzem totes i cadascuna.
L'alevosia està definida en el mateix Codi Penal a l'article 22, on s'expliquen les circumstàncies agreujants, citant textualment que “hi ha traïdoria quan el culpable comet qualsevol dels delictes contra les persones emprant en l'execució mitjans, maneres o formes que tendeixin directament o especialment a assegurar-la, sense el risc que per a la seua persona pogués procedir de la defensa per part de l'ofès”. És a dir, en termes generals, matar algú pot considerar-se assassinat (i no homicidi) si a l'hora de fer el fet delictiu t'has assegurat que el “risc” que la víctima es defense siga quasi inexistent a causa de la teva forma de fer el crim. Per exemple, si una persona es dirigeix cap a una altra per darrere, sense que esta la vegi, i li dispara al cap, podríem considerar l'alevosia en no existir quasi probabilitat de defensa per part de la víctima.
La següent circumstància que converteix l'homicidi en assassinat és fer el fet delictiu per preu, recompensa o promesa. Per exemple, un sicari que mati algú a canvi de diners estarà fent un assassinat encara que no hi haja traïdoria o una altra de les circumstàncies previstes.
En tercer lloc trobem l'acarnissament, que ve definit tant a l'article 22 com al propi article de l'assassinat (139 CP), i que s'entén explicat com “augmentar deliberadament i inhumanament el patiment de la víctima, causant patiments innecessaris per a l'execució del delicte”. L'exemple més clar és quan una persona li treu la vida a una altra fent quaranta punyalades i causant-li un dolor innecessari per aconseguir el resultat de mort, que podria haver aconseguit més ràpidament si, per exemple, li tallava la jugular.
Finalment, també estaríem parlant d'un assassinat si una persona en mata una altra per façalitar la comissió d'un altre delicte o per evitar que es descobriixi. Tal com s'explica, si algú en mata un altre i en aquell moment s'adona que un tercer l'ha vist i el mata perquè no el delati, estaríem davant d'un assassinat. Potser passaria si, per entrar en una finca a robar, es dóna mort al porter de la casa.
Per tant, són la traïdoria, matar per preu, recompensa o promesa, l'acarnissament i traure la vida per façalitar la comissió d'un altre delicte o per evitar que es descobriixi, les quatre circumstàncies que provoquen que el fet delictiu consistent a atacar el bé jurídic més important de l'ordenament jurídic, com és la vida humana, siga considerat assassinat i no com un “simple” homicidi. La importància de distingir quan es dóna un cas o un altre rau, principalment, en la pena imposada a cada fet. Mentre que l'homicidi queda penat entre deu i quinze anys, l'assassinat ho és entre quinze i vint-i-cinc. És fàcil entendre que quan pren la vida a una altra persona mereixes més càstig si, per exemple, fas patir innecessàriament la víctima o si no li dónes ni una opció de defensar-se. No obstant això, hi ha moltes més complexitats legislatives quant a l'homicidi ia l'assassinat quan, per exemple, es donen altres circumstàncies que poden fer que s'imposi la pena inferior o superior en grau, o la meitat inferior o superior, entre altres. Per tant, i un cop entesa la diferència entre l'un i l'altre, quins són els diferents tipus d'homicidi i assassinat existents?
L'article 138.1 CP, ja esmentat al principi, és el de l'homicidi simple (dolós), és a dir, matar-ne un altre. Tot i això, l'apartat 2 explica que els fets seran castigats amb la pena superior en grau si concorre alguna de les circumstàncies de l'apartat 1 de l'article 140 (si la víctima és menor de 16 anys o especialment vulnerable, si es realitza després d'un delicte contra la llibertat sexual o si ha estat comès per algú d'un grup o una organització criminal) o si els fets són constitutius d'un delicte d'atemptat del 550 CP. En estes casos s'aplicarà la pena superior en grau només, recordem, si és un homicidi, perquè si hi ha alguna circumstància de l'assassinat ja estaríem en un altre cas.
En segon lloc trobem l'homicidi imprudent, el que popularment es coneix com matar sense voler (que alguns confonen amb la definició pròpia de l'homicidi). Es troba a l'article 142 CP, citat textualment com “el que per imprudència greu causés la mort d'un altre, serà castigat, com a reu d'homicidi imprudent, amb la pena de presó d'un a quatre anys”. Com veiem, la pena imposada és molt menor que la prevista per a l'homicidi simple (deu a quinze anys). Per exemple, qui netejant una pistola no té la diligència deguda i sense voler acciona l'arma i la bala arriba a una persona, matant-la, estaria sent el subjecte actiu d'un homicidi imprudent.
Finalment, també hi ha l'homicidi preterintencional, que es dóna quan amb ànim de lesionar una persona (per exemple, en una baralla) t'excedeixes de les teves intencions i acabes matant-la. Òbviament, sembla el mateix que l'homicidi imprudent i, de
fet, este tipus d'homicidi no té un article específic al Codi Penal, però es diferencia en el tracte que es dóna a les possibles lesions (constitutives d'un delicte de lesions, del Títol III del Llibre II). En cas que la mort es produeixi de forma coetània a les lesions (baralla en què mor la persona) serà tractat jurídicament com a homicidi imprudent, sense més ni més. En canvi, si la mort es produeix després de setmanes ingressat a l'hospital a causa de les lesions patides, estarem davant d'un concurs ideal entre l'homicidi imprudent i les lesions doloses, albergant més pena (el concurs ideal és una figura jurídica consistent que un mateix fet produeix dos delictes diferents).
En el cas de l'assassinat, ja explicat majoritàriament en indagar en les circumstàncies previstes per a la consideració d'este fet delictiu, a l'article 139.1 CP, podem afegir que l'apartat dos cita que, si se'n dóna més d'una, aplicarà la pena en la meitat superior, és a dir, en comptes de ser de quinze a vint-i-cinc anys, serà de vint a vint-i-cinc. Per tant, només queda explicar quan l'assassinat és penat amb la presa permanent revisable famosa, i és el que fa l'article 140 CP:
“1. L'assassinat serà castigat amb pena de presó permanent revisable quan concorri alguna de les circumstàncies següents: 1a Que la víctima siga menor de setze anys d'edat, o es tracti d'una persona especialment vulnerable per raó de l'edat, la malaltia o la discapacitat. 2a Que el fet siga subsegüent a un delicte contra la llibertat sexual que l'autor haja comès sobri la víctima. 3a Que el delicte l'ha comès el qui pertany a un grup o una organització criminal.
2. Al reu d'assassinat que hagués estat condemnat per la mort de més de dos persones se li imposarà una pena de presó permanent revisable”.
Cometre l'assassinat concorrent alguna d'estes circumstàncies està previst amb la pitjor pena possible a causa de la gravetat dels fets, i serà esta revisió revisada mínim després de passar els primers 25 anys. La implantació el 2015 de la presó permanent revisable va ser susceptible d'una gran polèmica, l'anàlisi de la qual és un altre tema, però del que seria interessant reflexionar si el principi de reinserció previst a l'article 25.2 de la Constitució espanyola és atacat quan es pot condemnar algú , sense cap possibilitat de revisió fins als 25 anys, a estar tant de temps allunyat de la vida real (cosa que no va considerar el Tribunal Constitucional, encara que sí parteix de la doctrina).
Tornant al tema principal, i arribats a este punt, hem entès com el nostre ordenament protegeix el bé jurídic més important, com és la vida humana, al ja
analitzat Títol I (de l'homicidi i les seues formes) del Llibre II (delictes i les seues penes) del Codi Penal. La diferència entre l'homicidi i l'assassinat és, tot i que no ho sembli, un dels pensaments erronis sobri el dret més sostinguts a la població. La principal conclusió és que no, l'homicidi no es dóna només quan mates algú sense voler.
