Notícies d'Alacant i província

dijous, 28 març 2024

Reten homenatge a 35 persones del Baix Segura víctimes de l'Holocaust

La secretària autonòmica de Cooperació i Qualitat Democràtica ha manifestat que gràcies a la seua lluita per la llibertat "hui podem ser lliures i no hem d'oblidar mai".

La secretària autonòmica de Cooperació i Qualitat Democràtica, Toñi Serna, acompanyada de l'alcalde de Rojals, Antonio Pérez, ha homenatjat 35 persones de la comarca del Baix Segura víctimes de l'Holocaust per defensar la llibertat i els valors democràtics.

Serna ha lliurat a representants dels ajuntaments de diferents localitats de la comarca els 'Taulells de la Memòria' corresponents a el projecte 'Construint Memòria', que se situaran en llocs visibles d'estes municipis. La cerimònia també ha comptat amb la presència de el director general de Qualitat Democràtica, Iñaki Pérez Rico, a més d'alcaldes i alcaldesses dels diferents municipis, familiars de les víctimes i entitats memorialistes.

La secretaria autonòmica de Cooperació ha destacat que amb l'acte d'este dimecres superem les 240 rajoles lliurades als ajuntaments amb els noms i cognoms dels valencians i les valencianes que patiren aquell horror; i ho fem 76 anys després de l´alliberament d´uns camps d´on la majoria no va poder eixir mai”.

Serna ha lamentat “haver d'esperar 76 anys, tota una vida, perquè rebessin este reconeixement en què cap de les víctimes ha pogut ser present”.

“Com sempre que parlem de reparació i reivindicació de la memòria –ha insistit la consellera- tinc esta incòmoda sensació que arribem tard; perquè han estat massa anys de silenci forçós i oblit premeditat”.

Durant la seua intervenció, ha recordat a l'últim supervivent que va morir fa quasi tres anys, un mes abans de fer els 100 anys, Francisco Aura, a més de pronunciar el nom de totes les víctimes homenatjades de la comarca del Baix Segura, “de les quals només dotze van poder gaudir de nou de la llibertat i 23 van morir en aquell infern”, ha lamentat.

Justícia a la memòria de les víctimes

La secretària autonòmica ha recordat que allò no eren simples camps de concentració, “eren camps d'extermini”, només així s'explica tal taxa de mortalitat.

"El règim nazi -ha assenyalat- va representar el terror total i els camps de concentració i extermini van ser la culminació d´un sistema basat en l´explotació i l´eliminació de grups humans sencers".

Serna ha afirmat que hui “fem justícia” a la seua memòria i fem les nostres unes biografies que són “autèntiques lliçons de vida”. En este sentit, ha manifestat que gràcies a la seua lluita per la llibertat “hui podem ser lliures i no ho hem d'oblidar mai”.

S'ha rendit homenatge a Antonio Ballesta Martínez i Miguel Berna Cinquè, d'Albatera; Manuel Mirete Andrés i Miguel Ruiz García, d'Almoradí; José López Ruiz, de Benejúzar; Luis Estañ Alfosea, Pedro Innocent Zaplana i Francisco Martínez Flores, de Callosa de Segura; Manuel Costa Navarro i José Pardo Lázaro, de Catral; Francisco Marín Bernabeu, de Cox; Manuel Andreo Rodríguez, de Daya; Miguel Filio Larosa, de Dolors; Juan Fernández Martínez, de la Granja de Rocamora; Ramón Rodríguez Blasco, de Guardamar de Segura; Ramón Bascuñana García, José Blasco Hidalgo, Jesús Cano Cano, José Mestre Mestre, Jesús Pardines Torres, Antonio Rogel Aparicio, Enrique Ruiz Torres, José Sánchez Ródenas i José Rodríguez, de Orihuela; Antonio Arques Hurtado, Agustín Parres Villaescuesa i Antonio Terres Gómez, de Rafal; Manuel Cartagena Ballesta, de Redován; Felip Carbonell Figueroa, Manuel Ferrández Garri i Antonio Navarro Chazarra, de Rojals; Manuel Gracia Sánchez, de Sant Miquel de les Salines; José Parets Úbeda, Manuel Rus Campino i Felipe Valero Rico, de Torrevieja.