La Guàrdia Civil, a la denominada operació “Mano Negra”, ha desmantellat una organització dedicada a apropiar-se de les herències de 22 avis morts que va incrementar la seua activitat per les morts derivades de la pandèmia.
En total s'han detingut huit persones i se n'han investigat tres més pels delictes d'organització criminal, robatori, estafa, falsedat documental, apropiació indeguda, blanqueig de capitals, usurpació d'estat civil i tinença il·lícita d'armes a les províncies de Alacant, València i Biscaia.
Fins hui han estat identificats un total de 22 morts que han estat víctimes d'este grup criminal, sent estes dos de nacionalitat espanyola, cinc francesa, un belga, quatre suïssa, un britànic, huit alemanya, i un finlandesa, faltant gran part d'ells hereus coneguts. No es descarta que augmenti el nombre de víctimes.
Inici de la investigació
Els agents el maig del 2021 van tindre coneixement que algú havia tret els precintes judicials d'un habitatge ubicat a Benissa en què va realitzar reformes i va sostraure diversos objectes, entre ells una motocicleta d'alta gamma.
En una primera fase, els agents no van trigar a identificar dos membres del grup criminal que treballaven a un tanatori ubicat a la comarca de la Marina Alta. A més de robar les joies als difunts no reclamats pels familiars, passaven informació per robar als habitatges de les víctimes i obtindre les seues claus bancàries.
Participació dels líders
Després d'assegurar-se que cap familiar reclamava el cos de la víctima, començaven a actuar els líders de l'organització: dos germans residents a Bilbao, una dona de 63 anys amb estudis de dret i un home de 54 anys mediador d'assegurances.
La dona era gerent de 12 empreses, dos immobiliàries i quatre gestories, i l'home era propietari d'una corredoria d'assegurances.
Les immobiliàries, ubicades a Dénia i el País Basc, eren utilitzades per llogar i vendre les propietats dels morts. A través de les gestories, que eren a Bilbao i Cantàbria, convertien mitjançant falsos contractes mercantils els difunts en avalistes de les seues empreses. D'esta manera aconseguien que els finats tinguessin una responsabilitat patrimonial i així es quedaven amb els seus béns de manera molt econòmica.
Per evadir impostos els germans feien servir una empresa de construcció i reformes, una oficina de tràmits d'assegurances, un taller de mecànica a Bilbao, dos hotels a les províncies de Múrcia i València, un restaurant a Dénia i dos societats offshore a Irlanda i Malta. Fins i tot van aconseguir el control d'una associació cultural a Bilbao per simular donacions i impagaments en vida dels morts.
Entre els membres de la banda, també hi destaca un antic treballador d'un ajuntament de la comarca de la Marina Alta, el qual mitjançant els seus coneixements, assessorava i realitzava modificacions cadastrals per inscriure de manera irregular les finques al Registre de la Propietat.
Un altre detingut és un treballador d'un geriàtric de la mateixa comarca, que obtenia la documentació i les claus bancàries de les seues víctimes, arribant a transferir més de 112.000 euros de dos residents nonagenàries de nacionalitats alemanya i suïssa als comptes bancaris del grup criminal.
El grup criminal va incrementar la seua activitat delictiva a causa de l'augment del nombre d'ancians morts per la darrera pandèmia, a les dificultats de les famílies per fer-se càrrec dels seus cossos ia la falta d'hereus coneguts en altres casos.
A més, l'organització criminal, de forma fraudulenta, havia iniciat el procediment d'usucapió per adquirir algunes propietats amb un ús prolongat en el termini legalment estipulat. Per fer-ho, feien el pagament d'impostos i subministraments bàsics i, per compensar estes pèrdos, les arrendaven com a lloguers de vacances.
Explotació de l'operació
Els investigadors van acreditar la participació d'este grup a l'apropiació il·lícita de 20 immobles amb un valor superior als tres milions d'euros, quatre a la ciutat francesa de París.
Davant el risc de fuga d'un dels líders, el mes d'octubre passat es van fer set registres a diferents localitats de les províncies d'Alacant, València i Biscaia. En estes registres es va detindre set homes i una dona i es va investigar tres persones més.
Així mateix s'han intervingut cinc armes de foc, quasi 100 peces de joieria, 11.000 euros en efectiu, diversos dispositius informàtics i de telefonia mòbil, huit vehicles de motor, una cartera freda de criptomonedes, 20 immobles i 71 comptes bancaris que estan sent analitzats.
Fins hui han estat identificats un total de 22 morts que han estat víctimes d'este grup criminal, i estes són dos de nacionalitat espanyola, cinc de francesa, un de belga, quatre de suïssa, un de britànica, huit d'alemanya, i un de finlandesa, i no en tenen gran part hereus coneguts.
La Guàrdia Civil no dóna per finalitzada esta operació, ja que no descarta que puga augmentar el nombre d'afectats.
L'operació l'han dut a terme agents de l'Equip Territorial de Policia Judicial de Calp i l'Equip de Delinqüència Econòmica de la Unitat Orgànica de Policia Judicial d'Alacant. Així mateix, s'ha comptat amb la col·laboració de les unitats de Seguretat Ciutadana de la Companyia de Calp i de la Comandància de València, així com de personal de la Unitat Orgànica de Policia Judicial de les Comandàncies d'Alacant i Biscaia.
El Jutjat d'Instrucció núm. 2 de Dénia ha decretat l'ingrés a la presó sense fiança de la dona líder de la banda i ha decretat mesures cautelars per a la resta.
