Fins ara es coneixia únicament el món dels morts, a través de els grans cementiris de Casetes (des de la segona meitat del s. VII aC) i el Poble Nou (des d'un segle després).
Tots dos han donat nombroses tombes, algunes de molt grans i elaborades, que reflecteixen una societat oriental enterrada amb joies, objectes metàl·lics, ceràmiques i altres elements portats d'Egipte, Canaan i altres llocs del Mediterrani. Tot apuntava, segons el Servei Municipal d'Arqueologia de la Vila Joiosa, que la ciutat on van viure els propietaris d'aquelles tombes era al tossal del nucli antic.
La sorpresa s'ha produït durant el seguiment arqueològic de la rehabilitació del núm. 32 del carrer Fra Posidonio Mayor, dirigit per Ana Martínez per a la promotora SOLLOLLI SL a finals de 2022. Mai abans una troballa tan modesta —un simple estrat conservat en una petita superfície— ha tingut tanta importància a l'arqueologia vilera. El que ho fa especial és que només conté fragments d'àmfores, plats d'engalba roig i ceràmiques grises fenicipúniques del s. VI a. C. Els mateixos que apareixen a les tombes de Casetes. Per primera vegada, veiem la cara al món dels vius que van acabar ocupant estes soterraments.
Si en algun lloc havien d'aparèixer restes de la ciutat fenícia, era precisament sota algun immoble enganxat a la muralla renaixentista, com este. L'explicació és molt senzilla: el 1301 es va fundar i va aixecar Vilajoiosa a l'estil de la conquesta cristiana, amb urbanisme a la graella. Buscaven un terreny el més pla possible, i traçaven carrers paral·lels que baixaven cap al mar i altres perpendiculars a ells. Res a veure amb les poblacions islàmiques, adaptades a turons, amb carrers tortuosos i costeruts, com Biar o Petrer. Però Vilajoiosa era una vila nova, creada des de zero. No ocupava una població islàmica anterior perquè esta no existia. Només quedaven les ruïnes d'Allon, abandonada fa 700 anys.
Per crear esta superfície plana, va caldre arrasar el centre del turó i fer servir estes terres per a terraplens de la muralla que envoltava la nova Vilajoiosa. En altres paraules, calia convertir un monticle en una gran esplanada. I en fer-ho, van destruir les restes superposades de les ciutats anteriors a tot el centre del turó: la fenícia, la ibera i la romana, aixecades una sobri una altra durant 1300 anys (des del segle VII aC al VI dC. ). Només a les vores de Vilajoiosa, just a prop de les muralles, aquells estrats antics no es van arrasar, sinó que es van cobrir i conservar.
L'estrat fenici el van tallar per aixecar la muralla del riu, però una part es va conservar darrere seu. Tenim, així, el primer testimoniatge material de la colònia fenícia situada més al nord a la Península Ibèrica, fundada al s. VII a. C., a jutjar per les tombes de Casetes. La seua posició era estratègica, a una jornada de navegació de les ciutats fenícies de la Fonteta (Guardamar) al sud, i Eivissa a l'est.
Era, per tant, escala a la ruta de navegació entre Gadir (Cadis) i Canaan, com els fenicis anomenaven el seu país. Això explica la riquesa i l'exotisme de les peces trobades a la Vila Joiosa, com els coneguts collarets feniciopúnics d'or, els amulets de pedra de talc, els ous de estruç decorats o la cantimplora egípcia de Cap d'Any, entre moltes altres.
