hui s'obri el termini per presentar la declaració del IRPF 2022 per internet i posteriorment es podrà confeccionar de manera telefònica i presencial.
Per això, un cop ha arrencat oficialment la campanya de la renda, l'Associació Valenciana d'Agricultors (AVA-ASAJA) demana al Ministeri d'Hisenda que publique la rebaixa de mòduls “com més prompte millor i no esperi com sempre a meitat període de tramitació per traure-la al BOE".
No en va, l'organització agrària recomana als pagesos i ramaders que no tramiten la renda fins que es conegue l'abast de la rebaixa fiscal prevista “per evitar declaracions complementàries que incrementin el volum i el cost de les gestions tributàries”.
AVA-ASAJA va sol·licitar a la Generalitat Valenciana que inclogués a l'informe que remet cada any al Govern la reivindicació de “una reducció significativa i generalitzada a tot el territori autonòmic dels mòduls corresponents a la totalitat de les produccions agrícoles i ramaderes, amb la finalitat d'alleujar les pèrdos causades per múltiples adversitats climàtiques al llarg del 2022: gelades, falta d'hores de sol a la primavera, pluges persistents i torrencials, pedra, sequera , calor a l'hivern, etc.”
Tant és així que l'anomalia climàtica va provocar importants caigudes de les collites en cultius com cítrics, raïm, oliverar, ametlla, arròs, cereals i caqui.
Segons els càlculs d'AVA-ASAJA, les pèrdos patides pel clima durant el 2022 a l'agricultura valenciana van ascendir a 285 milions d'euros. molts d'estes sinistres no van estar coberts per l'assegurança agrària, cosa que va deixar milers de productors sense indemnitzacions econòmiques.
AVA-ASAJA adverteix que “el govern valencià ha pres bona nota de la sinistralitat històrica de l'exercici agrari 2022 i ara el Govern central, que disposa de tota esta informació, no s'hauria de demorar gaire més per aprovar una rebaixa fiscal a temps i d'acord amb una anomalia climàtica d'estes proporcions".
Any d'elevada sinistralitat agrària
L'hivern es va caracteritzar per unes temperatures anormalment altes i per falta de pluges.
No obstant això, l'entrada de la primavera va incloure una onada de fred àrtic, un període de dos mesos i mig de precipitacions persistents i escassetat d'hores de sol que van provocar problemes de floració i quallat als cultius.
Els danys van suposar més de 150 milions en 120.000 hectàrees de cítrics, ametlles, fruites de pinyol, caquis i hortalisses, així com el retard de les labors de sembra a l'arròs i la xufa.
Al maig i juliol es van produir tempestes de pedra, les quals van afectar prop de 10.000 hectàrees, principalment de vinyes, a les comarques d'Utiel-Requena, La Costera i Vall d'Albaida.
Al llarg de l'estiu es va mantindre una severa sequera que a les produccions de secà van recruir els descensos de collita ia les produccions de regadiu van elevar els costos energètics per regar les explotacions.
La darrera adversitat de rellevància va ser la DANA de mitjans de novembre que va provocar 15 milions de pèrdos en cultius i infraestructures agràries a l'Horta Nord, Camp de Túria i la Plana Baixa de Castelló.
