La Associació Unificada de Guàrdies Civils (AUGC) d'Alacant celebra este divendres 10 de març un taller sobri prevenció i intervenció en casos de suïcidi. És una actuació motivada davant les elevades taxes que vénen denunciant des de fa anys a tot el país i l'absència “d'un bon protocol anti suïcidis” i la necessitat “d'implantar un pla de prevenció davant d'este tipus de conductes”, segons afirmen des de la central d'este col·lectiu.
Segons dades de la Direcció General de la Guàrdia Civil, 216 agents van fer este terrible pas entre 2005 i 2022 a Espanya. Els anys 2005, 2008 i 2021, en plena pandèmia covid, van ser els més tràgics. a Alacant, l'últim va ser l'11 de febrer a Santa Pola. Una patrulla es va acostar a parlar amb el company però no va poder evitar que este es tragués la vida davant dels dos agents. Unes setmanes abans, a Valladolid, i així quasi cada mes, i per això el col·lectiu ha adoptat l'etiqueta #UnSuicidioCada26Dias. “La taxa de suici en nosaltres està molt per sobri de la mitjana nacional de qualsevol altra feina”, expliquen des d'AUGC Alacant.
hui a la seu alacantina una psicòloga clínica parlarà del dol per suïcidi, de quins són els tipus de suïcidi que hi ha, dels factors de risc i de protecció que cal conèixer a l'hora d'intervenir amb un company que es puga trobar en una situació preocupant, com poder ajudar esta persona, com poder ajudar companys que han presenciat o que eren pròxims a company que s'ha suïcidat i han sabut afrontar este dol.
AUGC reivindica este tipus de formacions i, sobritot teràpia impulsada des de la pròpia administració però també que el suïcidi “deixi de ser un tema tabú”, per poder aturar-ho. “Hi ha molt pocs psicòlegs per a tota la tota les comandàncies que hi ha a tot Espanya”, assenyalen des de la seu alacantina. I, a més, este càrrec pot recaure en un comandament, com passa a la seua comandància, de manera que pot condicionar la façalitat d'expressar-se dels agents, denuncien. Per este motiu demanen un augment de plantilla dels psicòlegs, que estes no pertanyin a l'escala de Comandament i servei extern de psicologia a què puguen accedir estes pacients per elecció pròpia.
El 2021, després de tres anys, el Tribunal Suprem fallava a favor de l'AUGC, tombant el protocol d'actuació per a l'adopció preventiva de mesures específiques davant de situacions de naturalesa psiquiàtrica, psicològica o davant de conductes anòmales per considerar que “donat els drets als que afectava no tenia prou rang”, indiquen fonts de la central.
El Grup de Treball de Conductes Anòmales de la Guàrdia Civil requereix implementar mesures que aprofundeixen en la Prevenció. AUGC denuncia que “la Direcció General pretén traslladar a l'agent malalt, als superiors o companys la responsabilitat de detecció de la malaltia. Des d'Alacant expliquen que quan es veu un company que està decaigut, que té coses rares es pot adonar a través d'un telèfon que en tenim, un 900 oa través dels comandaments directes”.
També “els reconeixements mèdics que fan anuals, s'ha detectat alguna anomalia als tests que ens fan -que afegeix que són “molt bàsics”- i s'ha retirat de moment cautelarment l'arma” però “no és efectiu del tot".
Una altra assignatura pendent és la dotació de armers per evitar el fàcil accés a les armes en els casos en què no estigua indicat. “Els caps veuen una cosa rara en un company i poden requerir-li que lliuri l'arma i dipositar-la a la comandància. El que passa és que té els seus defectes perquè és clar, a mi em treus l'arma però si no em dónes de baixa, jo estic en un aquarterament on no tenim un armer (…) Si jo em trobo malament de debò aleshores podré agafar una arma de qualsevol persona i enganxar un tret”.
