El Diario de Alicante torna a ressorgir després de 81 anys desaparegut
Estava previst que la presentació de el nou mitjà anés a les 8 del vespre en punt al Ateneu Científic, Literari i Artístic d'Alacant. Però van passar uns minuts de l'hora fins que el director d'el grup Santiago Calaforra, la directora internacional, Gemma Lozano i la Community Manager, Maria Soriano van prendre seient a la taula de l'estrada.
Santiago Calaforra va iniciar la seua intervenció agraint l'assistència de diputats, senadors, alcaldes, membres de la diputació provincial, als membres de les corporacions locals de la província, a la dama de la Bellea de l'Foc, membres de la federació de fogueres d'Alacant, a el personal de l'Ateneu i a la resta d'assistents allà congregats. El motiu d'esta convocatòria era la presentació de el nou mitjà digital que ja va començar a operar l'1 d'octubre i que té com a nom Diario de Alicante. A l'referir-se a la feina de turisme que es fa a la província i per als que visiten estiguas terra han de conèixer la riquesa patrimonial i cultural, li cedeix la paraula a Gemma Lozano.
La importància de la província
Amb la intervenció de Gemma Lozano, que també és directora de l'portal turístic ValencianCountry, va expressar la seua tasca d'aproximar a l'turista de parla anglesa tota la informació sobri la Comunitat Valenciana, com la gastronomia, esdeveniments, cultura i llocs d'entreteniment. És que sens dubte, de les tres províncies de la Comunitat Valenciana, l'alacantina és la que més afluència rep de turistes nacionals i internacionals. L'origen d'este èxit, segons explica Gemma Lozano, es troba en el clima estable, en les seues 65 platges i cales amb bandera blava, guardó que atorga anualment des de 1987 la fundació europea d'educació ambiental a platges i ports que compleixen una sèrie de requisits . Un altre factor que fa atractiva la província alacantina és la seua dieta mediterrània.
Segons dades de juliol de 2017, Alacant se situa en la setena posició de recepció de turistes entre nacionals i internacionals. Al setembre d'este any, va arribar a la huitena posició gràcies a les seues pernoctacions convertint-se en una destinació estrella, obtenint un 86% d'ocupació. La província d'Alacant és la cinquena més poblada d'Espanya, amb un milió 19,6 habitants, dels quals el XNUMX% són de nacionalitat estrangera. En el discurs de Gemma Lozano va destacar la festa, la gastronomia, les platges, la muntanya i els seus paisatges d'interior, sent una qualitat idònia per a l'assentament poblacional de municipis forans com San Fulgencio, Altea, Teulada o Torrevieja.
Per finalitzar la seua intervenció, va concloure nomenant al seu oncle, Francisco Lozano Sanchís, professor i pintor Valencià, per ensenyar el seu particular mirada a les terres de l'interior. Paisatges que ell mateix definia com poètic, ocult, fascinant i secret. Segons el llibre de José Francisco Yvars, defineix a Azorín amb una prosa aspra i precisa, contrapunt necessari per a l'artista, no només per dominar els excessos lumínics i les influències màgiques dels vents arrebatadores de estiguas terres, sinó també, per asserenar el necessari i precís retrat de la seua gent i els seus paisatges. Tanmateix, Gemma Lozano també es va recordar de l'talent creador de personatges reconeguts com Gabriel Miró, Miguel Hernández, Carlos Arniches i Fernando Soria. Així com la dotació museística, arquitectònica, monumental i festiva de la província alacantina.
La dada històrica
Quan va tornar a agafar la paraula Santiago Calaforra es va acordar, sense donar noms, d'aquells mitjans de comunicació que han tancat les portes per circumstàncies econòmiques i polítiques, ja fossin gràfics, radiofònic o televisius. Per al director de el nou mitjà reconeix que serà un repte informar de tot el que succeeixi en la província, amb un afany d'augmentar esta pluralitat comunicativa, i com a suport digital pretén correspondre a esta necessitat imperant per a tots els alacantins. Per endinsar-se en esta aventura han dedicat el seu temps a documentar-se sobri la idiosincràsia de la província, la realitat cultural, la divergència lingüística, la intensa mirada a l'exterior i l'afany identitari que es viu al cor dels alacantins.
El Grup Calaforra treballen a nivell autonòmic amb el diari Actualitat Valenciana tenint una edició per a Castelló, posseeixen un portal turístic adreçat a un públic anglosaxó, així com un mitjà per al mercat Romanès que habita a la Comunitat Valenciana, sent una població de més de 40.000 habitants, publicant este mitjà en llengua romanesa. El públic infantil té també el seu buit, en este cas s'intenta fomentar l'ús de l'valencià, però, Diario de Alicante serà el primer mitjà que publiquen en llengua castellana.
El nom del diari té l'origen en un que ja es va editar el 1907, segons descriu Santiago Calaforra. La capçalera d'aquell diari va ser fundada per Emilio Costa Tomás. Fins al seu tancament definitiu ocorregut a la Guerra Civil va ser un mitjà que es va configurar com un dels principals diaris alacantins de la seua època. Durant el període de la Restauració d'Alfonso XIII va mantindre unes línies pròximes a les posicions del Partit Liberal, mostrant-se crític amb la dictadura de Primo de Rivera. Ja amb la instauració de la República va ser adquirit per polítics alacantins del Partit Republicà Radical i en aquell moment va arribar a tindre una tirada d'uns 6000 exemplars al dia. Els conflictes al si del partit polític van fer que el diari canviés de mans i suposessin la fundació dels Diaris de Llevant i del Radical, arribant a ser adquirit per polítics conservadors vinculats a Joacín Chapaprieta. Amb l'inici de la Guerra Civil el diari aguanto fins a desembre de 1936, canviant el seu nom per Bandera Roja.
Per a Santiago Calaforra obrir el medi amb esta denominació huitanta-un any després, el seu principal objectiu serà el d'estar aliè a qualsevol tint polític, expressant realment el que vol dir el nom de la capçalera, que és un mitjà de comunicació pensat per a la província alacantina.
Deixant enrere la història política que va arribar a tindre quan es va fundar a principis de segle XX, torna a la llum en una era totalment diferent, sent una etapa de comunicació digital on ja no és tan important el que queda en negre sobri blanc, en un format de paper. El terme de Diario de Alicante és el que encunya la línia base d'este mitjà, que arribarà cada dia amb la informació a l'entorn de tots els veïns d'esta província. Este diari, en paraules de Santiago Calaforra, vol traçar diversos eixos fonamentals, d'una banda hi ha la realitat política, sobritot d'uns anys ençà que ha tornat a captivar l'interès de l'ciutadà, els nous corrents polítiques s'han fet ressò de això, i volen aproximar-se a l'ciutadà, perquè esta política és la que s'està dibuixant en els pobles i ciutats. La cultura i la festa també tindran un lloc privilegiat en el medi, ja que, si la cultura és el reflex del que commou i el que interessa, la festa és l'arrel on s'assenta, en ella es veu reflectida la història, el manera de vida, la identitat mes sagrada, sent un dels emulgents que uneixen una societat per sobri de les diferències. L'anàlisi que fa Santiago sobri el dia a dia de la societat, on creix o decreix l'economia i l'entorn mútua igual que el ciutadà, que es mou davant l'impassible pas de l'oratge, això fa de conclusió del que serà el mitjà que iniciar el seu camí a primer d'este mes. quasi acabant la seua participació, abans de convidar els assistents a un vi d'honor, va oferir de manera simbòlica i gratuïta un exemplar imprès d'un Diario de Alicante de 1907 però amb notícies de 2017. L'esmentada mostra seguia mantenint la mateixa tipusgrafía, els anuncis i la capçalera tal qual com va aparèixer en aquell temps. A tall de cloenda, el director de grup va destacar que el portal turístic que porta funcionant un any, és més que probable que ixca una edició en paper i amb esta exclusiva es va donar per conclòs l'acte.
