No hi ha millor manera de demostrar la validesa d'una promesa que posar-la en pràctica, governant per descomptat, per a això, el president pet Sánchez s'ha dotat d'un Executiu amb un motor de 23000 CV que equival a 22 ministres més un sense cartera, la Fiscalia de l'Estat, com si fos un òrgan més dirigit des de la Moncloa.
No hi ha millor manera que desgastar com governar, ni pitjor model que mirar-se un mateix en el mirall. Ara toca demostrar el que es val una promesa, bé per convèncer o per a ser criticat, perquè una cosa és la teoria i una altra la pràctica d'este nou govern radical de l'esquerra, que pretén millorar les condicions dels treballadors, i dels més desfavorits i pensionistes, que és lloable per lloc, però el dolent d'este assumpte és que qui dóna el treball sempre és l'empresari i els autònoms, que d'altra banda, qui dóna treball mai regalen res si no és que els recargolin el braç.
A el govern cal donar-li 100 dies de confiança, perquè encara que el món es va fer en set dies, esta Espanya necessités més temps, va dir jo.
Composició de l'Executiu de Pedro Sánchez
4 vicepresidències: amb Carmen Calvo com a mà dreta de Sánchez, el vicepresident de Drets Socials i Agenda 2030 és Pablo Iglesias; la vicepresidenta d'Economia i Transformació Digital és Nadia Calviño; i la vicepresidenta de Transició Ecològica i Repte Demogràfic és Teresa Ribera.
22 Ministres i ministres: Transport, Mobilitat i Agenda Urbana, José Luis Ábalos; la d'Educació, Isabel Celaá; la de Treball, Yolanda Díaz; la d'Indústria, Comerç i Turisme, Reyes Maroto; el d'Agricultura, Pesca i Alimentació, Luis Planas; la de Política Territorial, Carolina Darias; el de Cultura, José Manuel Rodríguez Uribes; el de Sanitat, Illa del Salvador; el de Ciència i Innovació, Pedro Duque; la d'Igualtat, Irene Montero; el de Consum, Alberto Garzón; el de Seguretat Social, Inclusió i Migracions, José Luis Escrivá; i el d'Universitats Manuel Castells. La ministra d'Afers Estrangers, UE i Cooperació, Arancha González; la d'Hisenda, María Jesús Montero; la ministra de Defensa, Margarita Robles i el d'Interior, Fernando Grande-Marlaska.
1 ministra sense cartera: Dolors Delgado com fiscal general de l'Estat. Ha causat estupor i vergonya a l'oposició, perquè sense cap pudor es nomena una diputada electa pel PSOE a l'capdavant d'una institució essencial de l'Estat com és la Fiscalia, un òrgan amb rellevància constitucional integrat amb autonomia funcional dins de l'Poder Judicial, i atemptar contra la seua independència judicial. Segons la Constitució i el seu estatut, la institució ha de guiar-se en la seua actuació pels principis de legalitat, imparcialitat, objectivitat, independència tècnica i absoluta despolitització.
Retalls de premsa, de el 6 de novembre de 2019
El presidente en funciones y candidato del PSOE en las elecciones generales, Pedro Sánchez, ha afirmado en RNE (programe emitido desde la Moncloa), la entrevista con Iñigo Alonso que la Fiscalía recibe órdenes del Gobierno para explicar cómo traerá de vuelta a España al expresidente de la Generalitat, Carles Puigdemont. Preguntado por cómo garantizá que expresident responda ante la justicia española, tal y como Sánchez se comprometió en el el Debate de RTVE ha hecho una pregunta retórica: “¿La Fiscalía de quién depende?” Del Ejecutivo, le ha contestado el presentador de ‘Las Mañanas de RNE”, Íñigo Alfonso, y Sánchez ha aseverado: “Pues ya está”.
“Espero que más pronto que tarde el señor Puigdemont puga rendir cuentas ante la Justicia española”, ha vuelto a insistir, para dejar claro que el Gobierno está haciendo “todo lo posible para que así sea” y está suministrando a la justicia belga toda la información necesaria para que sea efectiva la euroorden contra Puigdemont.
El que vidència que Sánchez, a través de la nova fiscal de l'estat Dolors Delgado, té controlat a cop de telèfon encriptat a esta institució encarregada, ara de desjudializar la política perquè el conglomerat català independentista quede satisfet en esta propera taula de diàleg.
Perquè era evident que a l'anterior fiscal general de l'Estat María José Segarra, era impossible de controlar.
Ramon Palmerar.
