````

Notícies d'Alacant i província

dilluns, 29 abril 2024

Ginecòlogues advoquen per divulgar a les xarxes per desmentir els crits sobri 'anticonceptius hormonals'

A les xarxes socials hi ha experts en salut hormonal femenina i, fins i tot, assessors en menstruació que no tenen formació amb una base científica, però que, segons esta doctora, el seu missatge cala entre la població

Ginecòlogues advoquen per desmentir amb divulgació els bulls sobri els efectes negatius dels anticonceptius hormonals que 'influencers' sense formació llancen a les xarxes socials amb missatges que utilitzen el 'neuromarketing', però no tenen evidència científica.

Les ginecòlogues María Ángeles Gómez i Marian Obiol, que treballen en centres de salut sexual reproductiva a Alacant i València, respectivament, han explicat a EFE com ha evolucionat l'hormonofòbia o rebuig als anticonceptius hormonals, a causa de la difusió de continguts sense rigor científic a les xarxes socials.

Totes dos han intervingut este dijous en una taula rodona al 17è Congrés de la Societat Espanyola de Contracepció (SEC), que se celebra a Logronyo fins este divendres amb l'assistència d'uns 500 professionals.

D'alliberament a esclavatge

L'evolució en l'ús d'hormones anticonceptives ha passat de ser una fita a suposar una esclavitud per a les dones, ha reflexionat Gómez, qui ha ressaltat que la píndola va suposar “un autèntic alliberament, perquè va permetre decidir a les dones tindre el nombre de fills que volguessin i quan tindre-los”.

Entre les pacients que atén a la seua consulta, cada cop li traslladen més peticions de mètodes anticonceptius sense hormones per l'auge de l'hormonofòbia, ja que han proliferat “mites” que alerten que causen augment de pes, provoquen infertilitat, la pèrdua de la regla o càncer, quan la realitat és que “els beneficis superen els riscos”.

Ha incidit que moltes dones prenen amb total normalitat hormones tiroïdals per tractar l'hipotiroïdisme i no se'n qüestionen els efectes secundaris, cosa que no passa amb les hormones sexuals.

Xarxes: el salvatge oest

Per la seua banda, Obiol ha urgit al Govern que ultimi el decret que regularà els continguts que poden difondre els influencers a través de les xarxes socials, que en temes d'anticoncepció són “com el salvatge oest” per la falta de fiabilitat.

“Qualsevol pot dir qualsevol cosa i si tens molts seguidors, el teu missatge arriba”, per la qual cosa esta ginecòloga ha reconegut que els professionals sanitaris no poden contrarestar tots estes continguts que es difonen a les xarxes socials, molts d'ells negatius per a la salut de la dona.

Mentre que ningú es qüestiona els efectes secundaris o la seguretat de prendre un medicament com Viagra o substituir els fàrmacs contra la hipertensió per dieta, amb el tema de l?anticoncepció hi ha molta més controvèrsia, ha afegit.

A les xarxes socials hi ha experts en salut hormonal femenina i, fins i tot, assessors en menstruació que no tenen formació amb una base científica, però que, segons esta doctora, el seu missatge cala entre la població.

Per això, creu que la seua feina com a ginecòloga no ha d'acabar quan es treu la bata en finalitzar la consulta, ja que han de continuar amb una tasca de divulgació per lluitar contra tots els bulls, encara que després rebi “amenaces i pressions”, com va passar amb el coronavirus.

"Una 'influencer' no pot dir una burrada i que no li contestin perquè el silenci et fa còmplice", ha conclòs.