La Conselleria d'Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital ha actualitzat la Estratègia d'especialització intel·ligent, S3, per convertir la Comunitat Valenciana en un referent en innovació i avançar cap a un territori més intel·ligent, sostenible i inclusiu.
La previsió és destinar més de 1.100 milions en el desenvolupament desta estratègia durant el primer període, des del 2021 al 2024, per a la qual cosa s'implicarien la majoria de conselleries de forma transversal i amb accions enfocades cap a la modernització dels sectors productius, el progrés econòmic i social, la implantació d'empreses tecnològiques i la transformació del model econòmic per tal de fer-ho més resilient.
El nou pla segueix l'estela de l'Estratègia RIS3, que va portar en el període del 2014 al 2020 a mobilitzar més de 530 milions d'euros de fons públics a més de 420 programes d'ajudes i subvencions a la innovació a la Comunitat Valenciana, orientats a identificar i impulsar els avantatges competitius en matèria d'innovació i que ha portat a posicionar este territori com la regió europea que més ha crescut als indicadors d'innovació en els darrers anys. En esta nova etapa i sobri la base de la previsió dels quatre primers anys, la inversió pública es triplicaria en el període 2021-2027.
El Comitè de Direcció S3 de la Comunitat Valenciana, presidit per Salvador Navarro, ha validat la nova Estratègia d'Especialització Intel·ligent, S3, com a pas previ a l'aprovació pel Ministeri i, posteriorment, per la Comissió Europea; sent fruit de l'intens treball coordinat des de la Generalitat Valenciana amb les aportacions, el coneixement i la participació de tot l'ecosistema innovador valencià, tant públic com a privat.
En este sentit, la consellera dInnovació, Carolina Pascual, ha volgut agrair la implicació de la quàdruple hèlix de la innovació: al sector empresarial representat per la Confederació Empresarial de la Comunitat Valenciana; al sector del coneixement, amb la Xarxa d'Universitats Valencianes per al foment de la R+D+i (RUVID) i la xarxa d'Instituts Tecnològics de la Comunitat Valenciana (REDIT) al capdavant; a la societat civil, representada pels sindicats majoritaris, CCOO i UGT, i als companys de la Generalitat. "Entre tots i totes ho hem fet possible", ha ressaltat Pascual.
Carolina Pascual ha incidit a “la importància de seguir orientant els nostres esforços cap a aquells àmbits en què tenim més avantatge competitiu actual, així com en aquells en què tenim un potencial desenvolupament de futur i que representen l'oportunitat per posicionar el nostre territori en un referent en innovació”.
En el mateix sentit s'ha manifestat Salvador Navarro, president de la CEV i del Comitè de Direcció, S3, que ha posat en valor els bons resultats i el prestigi de l'Estratègia d'especialització i ha fet una crida a millorar-los en el període 2021-2027. “Hem de condensar tot el esforç públic dels fons europeus dinnovació fins al 2027 en aquells àmbits o entorns amb més potencial de desenvolupament al territori, per l'existència de coneixement i especialització tecnològica, i per l'existència i potencialitat d'un teixit empresarial consolidat i capaç de diversificar-se”, ha afirmat.
Per part seua, la directora general d'Innovació, Sonia Tirado, ha ressaltat la importància de la col·laboració de tot el sistema valencià d'innovació en el desenvolupament de l'Estratègia S3, “que ha demostrat que la inversió pública i privada en innovació i l'aposta per la innovació col·laborativa orientada per la identificació dels punts forts en què podem tindre més potencial i avantatge competitiu com a regió, dóna els seus fruits.
En este sentit, per a Tirado assegura “no és casualitat que la nostra Comunitat siga la regió europea que més ha crescut als indicadors regionals d'innovació en els darrers anys”.
L'anàlisi d'estes capacitats i avantatges ha posat en relleu prioritats d'especialització com l'economia circular i la simbiosi industrial, l'emmagatzematge energètic sostenible, les eines digitals per a la gestió energètica, les tecnologies digitals i industrials avançades com el 5G/6G, la fotònica o la microelectrònica, els nous desenvolupaments per al vehicle connectat, la biotecnologia verda i els nous aliments funcionals, el turisme intel·ligent, les noves tecnologies per a la prevenció, diagnòstic i tractament de malalties, o la innovació inclusiva.
Per aconseguir este desenvolupament, la Generalitat advoca per continuar el camí ja iniciat de creixement de la inversió, tant pública com privada, canalitzar els fons Feder d'innovació, i aprofitar les sinergies i oportunitats de finançament dels fons Next Generation, per tal d'assolir uns sectors productius més resilients i competitius, generant més riquesa, benestar i qualitat de vida pel nostre territori.
