futur Imperfecte

Els que es lucren de la suor humà, no estan disposats a compartir

1614
El futur de la joventut
Josep Manel Sánchez

La joventut actual no només ha perdut esta inspiració que en altres temps manifestava amb energia neta, Sense contaminar, sinó que també ha perdut l'esperança de lluita per un futur econòmic i social estable. El treball digne dels nostres joves, és un bitllet de loteria premiat, pel qual pugnen milers d'ells / es; i el màxim que aconsegueixen la majoria - "que és un altre tipo de sort" -, és un treball ingrat i mal pagat, a temps parcial. Altres emigren; i un 45% vegeten a les llars familiars, amb una pantalleta entre els seus mans- "que no faltin" -, on vomiten la seua solitud.

Mentrestant, la omnipotent i persistent societat zombi segueix consumint i consumint-, accedint a productes irrellevants mitjançant la hipnosi propagandística, Cada vegada més precisa, agressiva i minuciosa; escrutadora de tots els racons de la ment; paràmetres humans on furgar les debilitats més insospitades, comprimint esta esponja cerebral fins a deixar-seca de neurones i euros: QUE NO QUEDI EL MÍNIM ESPAI PER AL LLIURE ALBIR!

El futur de la joventut
Eva Maria Palenzuela

Així s'aconsegueix individualitzar el col·lectiu, atomitzar pensaments i enclaustrarlos en cel·les, On cada un / a defense la seua "independència”, respecte a cadascun dels altres/es. D'esta manera, els qui arriben a final de mes no s'interessen pels que no arriben, perquè guanyen sous de pobris; i els que no arriben a final de mes, no s'interessen pels aturats que almoines una bossa de menjar, ia estes, no els interessen els captaires sense sostre…i així successivament. Els homes assalariats es conformen, perquè encara cobrin més que les dones, i estes reivindiquen guanyar la mateixa misèria que ells: en una societat de salva's qui puga!, no se salva ningú, excepte els de sempre. A més, la individualització unilateral crea la interlocutòria culpa, per al qual no ”prospera,” assignada pel daurat de la societat global. Ja està bé de passar-nos per la trompa als supermilionaris, que han incrementat el seu patrimoni, mentre les bombes segueixen assassinant dones, nens i ancians/es, a Síria, l'Afganistan o el Iemen!

El problema principal és que no hi ha polítics capaços de fer funcionar adequadament la maquinària política, Esta gran ciència, que de ser ben conduïda i gestionada, a l'servei de les necessitats de les majories socials, resoldria el nostre futur immediat, començant pel present: Però això - de moment-, sembla entrar dins de la política ficció.

Estic d'acord que una revolució integradora de tots els estaments socials no s'improvisa, es gesta en les consciències humanes poc a poc, fins que germina la determinació indefugible, que hem de ser les majories d'este món globalitzat, les que hem de posar-nos en marxa per decidir el nostre destí.