El científic Francisco Juan Martínez Mojica, un dels favorits este any als Nobel de Medicina i Química, ha apostat que l'Acadèmia sueca distingirà “en algun moment” la tècnica que ell va començar a desenvolupar fa dos dècades en un petit laboratori de la Universitat d'Alacant, el CRISPR.
Francis Mojica (així signa els seus articles científics) és el pare de la revolucionària eina d'edició genètica CRISPR / Cas 9 de talla i enganxa de seqüències d'ADN, que fan servir grups de tot el món per variats fins, com curar malalties d'origen genètic des el càncer fins a la distròfia muscular.
Mojica (Elx, 1963) ha atès els periodistes a les portes del seu laboratori després de conèixer que, a l'igual que el passat dilluns amb el de Medicina, enguany se li torna a escapar d'entre els dits el Nobel de química a pesar de que era un dels favorits, sobritot després de rebre en l'últim mes els premis Plus Alliance a Londres i, especialment, el Albany a Nova York.
"Caurà segurament en algun moment, encara que són molts (els científics) els que em diuen que caldrà esperar uns anys", ha confessat el microbiòleg abans d'apuntar que entre les seues virtuts hi ha la de ser "molt pacient i molt tranquil".
Sense perdre un segon el seu habitual somriure i assossec, ha opinat que l'estratègia dels jurats del Nobel li sembla “quasi de desgast” ja que solen deixar-se guiar per si un avenç “segueix sent nominat” durant molts anys, cosa que els condueix a deduir “que no hi ha ningú que s'ho mereixi més”, i ha afegit que “fins a cert punt” li sembla un criteri de premiar “objectiu”.
Ha admès que hui hauria estat un bon dia perquè el CRISPR / Cas 9 hauria estat guardonat ja que coincideix amb el seu sant i demà compleix 54 anys, i ha fet broma amb la possibilitat que d'ací a dotze mesos porti un pastís per compartir-la amb els mitjans de comunicació, si tornen a nominar.
Tot i que durant molt de temps ha evitat fer-se “il·lusions” amb el Nobel, ha reconegut que sí que se li ha “passat pel cap” a causa dels premis Jaume I, Fundació BBVA, Plus Alliance i, sobritot, l'Albany (el de més prestigi a Medicina als Estats Units), que va recollir dimecres de la setmana passada.
Està convençut que el CRISPR serà distingit amb el Nobel i també que hi ha la possibilitat que recordin qui va crear l'eina, en este cas ell, a més dels grups que desenvolupin aplicacions concretes per a malalties: “Ja veurem”.
En este punt, ha recordat que "tot és possible" ja que ell no va ser el primer investigador a observar les repeticions a les seqüències d'ADN dels bacteris encara que a diferència d'estes, "que no els van fer cap cas", sí el que va tindre el “mèrit” de posar-se a treballar amb elles i continuar “molts anys”.
Ha relatat que el seu grup del departament de Microbiologia de la Universitat d'Alacant segueix estudiant els sistemes CRISPR als bacteris perquè encara només es coneix “una part mínima del mecanisme d'immunitat”, que, tot i així, ha donat peu a desenvolupar “una barbaritat de ferramentes”.
"Seguim mirant en altres llocs on encara no han mirat molts, a veure si trobem alguna cosa útil o que no suposi un altre al·licient per seguir buscant altres cosetes desconegudes en estes bestioles tan curioses que són els bacteris", ha comentat.
Mojica ha recordat que la seua tasca se centra en la ciència bàsica en el sentit de tractar de comprendre com funciona el mecanisme, i ha assenyalat que serà a partir d´aquell moment quan “s'espera que, derivat d'esta investigació bàsica, es puguen desenvolupar aplicacions , que tard o d'hora arriben”.
A partir d'hui, continuarà viatjant perquè el segueixen convidant a seminaris, xerrades, premis i reconeixements arreu del món, la qual cosa haurà de compatibilitzar amb fer classes, revisar articles d'investigació d'altres científics, gestionar de el departament i coordinar al seu equip.
Això farà que, lamentablement, li quede poc temps per seure en un microscopi per fer allò que realment li agrada, el treball de laboratori, que “és el que voldria fer”.
