Manifestació de el 18 de gener contra la Llei de plurilingüisme
Milers de persones pròxima a les 20.000, han manifestat el dissabte 18 de gener d 'enguany a la vesprada a Orihuela (27 municipis del Baix Segura, fins i tot de Novelda) per protestar contra l'entrada en vigor de la Llei de Plurilingüisme a l'Ensenyament Secundari de la Comunitat Valenciana (en Primària va arrencar el curs passat). Llei que propugna que les classes es donen en un 25% en castellà; un 25% en valencià; un 15% en anglès i el percentatge restant a completar segons el criteri de l'consell escolar de cada centre. La multitudinària manifestació de protesta, va ser convocada per la FAPA Gabriel Miró, que va ser secundada pel PP, Ciudadanos i Vox.
La FAPA Gabriel Miró reclama una nova llei de plurilingüisme, ambiciosa, viable, en què els pares puguen triar i que el programa estigua d'acord amb les necessitats del context socioeconòmic de la zona. Així mateix, demanen que l‟elaboració del projecte lingüístic del centre siga el resultat d‟un procés participatiu que siga un veritable reflex de les decisions de les famílies.
L'esperada manifestació contra la llei de Plurilingüisme de la Generalitat Valenciana ha tingut èxit i, per tant, cal felicitar els seus promotors. Ara bé, la protesta deixa molts matisos, importants, a tindre en compte ara, les pròximes setmanes i, pel que es veu, al llarg d'este mandat legislatiu a la Comunitat Valenciana, amb un Ximo Puig (natural de Morella a Castelló de la Plana és zona valencià parlant) que està en mans dels nacionalistes valencians com Compromis de Mónica Orta i Joan Baldoví (pantacatalanistes), i la deriva dels Podemistes, submisa per tal de governar. I adverteixo que cadascú és lliure i té dret a defensar les seues creences i opinions. I per això hi ha els garbells de les urnes.
Manifestació pacífica i sense incidents
Segons la premsa de la jornada reivindicativa de 18E. La manifestació, amb un recorregut de quilòmetre i mig, va comptar amb una alta participació de nens i adolescents i va discórrer sense que es registrés cap incident. Donada la participació massiva, el final de la protesta va fer els seus primers passos, lents, quan la capçalera creuava el riu Segura pel Pont Ponent. Entre els estrets carrers pels quals va transcórrer el primer tram de la protesta es van escoltar proclames com “Som estudiantes, castellanoparlantes”, “Miguel [secretari autonòmic d'Educació] escolta, esta és la nostra lluita”, “No a la imposició, sí a la elecció”. La majoria de les pancartes, tant col·lectives com individuals, moltes portades per xiquets, coincidien en el mateix missatge: “Som valencians, parlem castellà”. Entre totes elles, clares i explícites, en destacava una pel seu caràcter paradoxal: “Les llengües són per unir, no per dividir”. És la reducció de l'argument dels que defensen la llei de plurilingüisme. Per una altra raó ben diferent ressaltava la que portava Vox, que no deia cap reivindicació ja que consistia en cinc banderes d'Espanya consecutives.
És una qüestió històrica?
A partir d'l'any de gràcia del nostre Senyor de 1233 i un cop conquerides les Balears, el rei aragonès Jaume I, el Conqueridor, va orientar el seu esforç militar a la conquesta dels regnes de taifes (musulmans) que es trobaven a sud de les terres de la Corona d'Aragó. Este enfrontament va tindre lloc per etapes. Inicialment va ser conquistant les terres que es trobaven entre Aragó, Catalunya i el mar fins arribar a l'Xúquer i, passat este, en una segona etapa, va prendre València en 1239.
Després de la conquesta de les Balears per la Corona d'Aragó, havia emprès amb èxit la del Regne de València, però les negociacions que els castellans tenien obertes en 1244 amb l'alcaid musulmà de Xàtiva perquè els lliurés esta plaça va motivar que Jaume I pretengués Villena, Sax, Caudete i Bugarra. La conquesta de Xàtiva corresponia a el Regne de València; la de Villena, Sax, Caudete i Bugarra, que van acabar lliurant-se a Jaume I, incumbia a Castella. Tot i que les relacions polítiques seguien sent amistoses -prova d'això era l'acord de matrimoni entre l'infant castellà Alfons X el Savi amb Violant, -filla de Jaume I i la seua segona esposa Violant d'Hongria-, el perill d'entrar en guerra va portar a uns ia altres a concertar una entrevista d'urgència al març de 1244.
Com a lloc de trobada es va escollir el castell d'Almizra (localitat a nord d'Alacant), que estava ja en poder de l'Regne de València. El tractat d'Almizra entre gendre i sogre dividit pacíficament la província d'Alacant en dos zones lingüístiques: valencià i castellà, que s'ha prologant en l'oratge (veure puzle de l'mapes). Sentència de Torrelles de de 1304 i de Tractat d'Elx de 1305.
Necessitat de l'valencià per als nostres fills
És dictatorial obligar a una zona o regió parlar i dominar una llengua vehicular que no és la seua, com el cas concret de la meitat sud de la província d'Alacant (és castellà-parlant), però les lleis d'oposició a un lloc de treball autonòmic o educatius, té exàmens en valencià, per evitar que puguen optar a estes places altres espanyols (cosa que és discriminatòria). Però no tots els nous llocs de treball seran per a funcionaris. La premsa a la província d'Alacant es publica en català o castellà.
El que és evident és que el valencià és una llengua regional sense projecció nacional ni internacional, pel que el seu ús és local i oficial d'ordre autonòmic, i hauria de ser optatiu. Penso que no s'ha de perdre de el valencià com a llengua. La ideal dels polítics actuals de les Generalitat Valenciana és d'imitar els catalans nacionalistes; és a dir, potenciar i subvencionar el valencià, com a llengua pròpia comuna de tots els residents, i, per suposat parlant i escriure-la com un nació estrangera, com a signe diferencial dels espanyol.
Conclusions
Que passa amb les llengües regionals localistes, que desapareixen, senzillament perquè no són útils a la societat. Com el llatí, que va desaparèixer, perquè les llengües són òrgans vius. Per tant amb l'oratge el valencià per poder ni ha de ser imposat en una zona amb Baix Segura, o al terme municipal d'Alacant i el seu limítrofs, perquè no és la realitat de la utilitat, com pot ser l'anglès per la seua necessitat per a la indústria de l'turisme, millores laborals a l'estranger, o per la comprensió de l'llenguatge informàtic i tècnic.
Les autonomies després de la Constitució de l'78, han pres la deriva de el separatisme, és a dir, el des-centrefugat nacionalista pensant que li pot afavorir el que es diu el "melic" (mirés el melic fins a quedar-cecs). Quan el que fa prosperar és tot el contrari: estendre ponts i expandir-se.
Em sembla bé que hi haja grups que enyorin un Regne de València, i que el defensen, d'acord amb els límits geogràfics actuals, però no és la realitat ni social, ni històrica, ni econòmica perquè meitat sud d'Alacant no es considera valenciana d'arrel . No es pot imposar el que no se sent.
Ramon Palmerar.
