L'Equip de Govern municipal, integrat pels grups Popular i Ciudadanos, ha presentat per al seu debat al ple municipal de dijous, 25 de novembre, una declaració institucional en què insta Renfe, Ministeri de Foment i la Conselleria d'Infraestructures que es recuperi “de manera immediata” el nombre de trens, freqüències i horaris de la línia de mitjana distància Alacant-Villena a com es trobava abans del anunci de l'estat d'alarma.
Se sol·licita també que els serveis regionals entre Alacant i Villena siguen inclosos a la línia de rodalies C-3 de la xarxa Múrcia-Alacant que ara només contempla les estacions d'Alacant, Sant Vicent Centre i Universitat d'Alacant. Alhora es reclama que la línia de rodalies València Moixent arribi fins a Villena “per afavorir la vertebració del territori”.
L'ampliació de la connexió ferroviària entre Alacant i Villena es va posar en marxa l'octubre del 2018 amb deu noves freqüències. Això suposava vertebrar les comarques de l'Alt Vinalopó amb Alacant, amb més de catorze freqüències per sentit. A més, amb parades a les estacions de Villena, Sax, Elda-Petrer, Novelda-Aspe, Sant Vicent, Universitat d'Alacant i Alacant. S'oferia cobertura a més de 750.000 persones.
Esta iniciativa va tindre una notable acollida. Transcorregut un any de la posada en servei es va anunciar que el nombre d'usuaris va augmentar en 90.000 passatgers i la demanda va experimentar un increment del 117% respecte a l'any anterior, i es van totalitzar 162.000 viatgers.
El primer Estat d'Alarma el març del 2020 va reduir el nombre de freqüències. Va ser el maig del 2020 quan Renfe va anunciar la “tornada a la normalitat” de tota la xarxa de rodalies de l'Estat, incloent-hi les de València i Múrcia.
Per contra, denuncien les portaveus Mari Carmen de España i Mari Carmen Sánchez, del grup Popular i Ciudadanos, respectivament, “esta recuperació no es va produir a la línia Alacant-Villena, que va passar de 28 serveis diaris en ambdós sentits, a setze. Això suposa una reducció del 42% de trajectes, freqüències i horaris”.
Més fons europeus
L'equip de govern, en una segona Declaració Institucional, insta el Govern d'Espanya que s'emprengui de manera “urgent i ineludible” la descentralització, “la qual cosa suposaria que a les entitats locals se'ls assignés el 15% dels fons que les comunitats autònomes rebran dels Fons Europeus”. A esta quantitat se li hauria d'afegir, les que rebin les comunitats autònomes del Govern d'Espanya en ajudes directes per a pimes i autònoms, descomptades les despeses de Sanitat.
Les portaveus reivindiquen un finançament local que respongui a les necessitats reals i s'ajusti a l'evolució que ens ha obligat la crisi. Que contempli, a més, l'actualització que portarà la recuperació. Ha de ser un finançament per construir el present i el futur. Que siga l'epicentre de la segona descentralització i que siga dissenyada alhora que l'autonòmica, de manera simultània”.
Les dos regidors reiteren “la demanda sobri la participació de les entitats locals als Fons Europeus contemplats al Pla de Recuperació, en un percentatge similar a la participació dels governs locals en la despesa pública del país i que siguen assignats directament per concurrència competitiva , sense haver de passar per les comunitats autònomes”.
Extensió del Fons Covid
Una tercera Declaració Institucional que serà presentada al Ple fa referència a l'extensió del Fons Covid fins al 2022. Està signada per D'Espanya i Sánchez i s'exigeix al Ministeri d'Hisenda esta pròrroga “perquè els alacantins no es vegin perjudicats per la falta d'ajudes econòmiques pel Govern d'Espanya i s'haja d'acudir a l'emissió de deute i el increment del dèficit per part de la Generalitat Valenciana. Això ocasionaria conseqüències econòmiques negatives a les arques municipals”.
Les portaveus argumenten que, el 2020, el Govern d'Espanya va posar en marxa el denominat Fons Covid per pal·liar les necessitats financeres de les comunitats autònomes per la pandèmia. Les ajudes es van xifrar en 16.000 milions el 2020, i 13.000 per a este any.
No obstant això, en els Pressupostos Generals de l'Estat per al 2022 no apareixen estes fons “la qual cosa ha fet que moltes autonomies, com la valenciana, haguessin inclòs partides multimilionàries en els pressupostos autonòmics per pal·liar esta absència pressupostària”.
Davant d'esta situació, reclamen les portaveus de PP i Ciudadanos “recursos extraordinaris per les necessitats sanitàries i econòmiques vinculades a la pandèmia, que han estat rebutjats de ple pel govern de Pedro Sánchez”. Esta petició, subscrita per l'Ajuntament d'Alacant, també l'han expressat governs autonòmics com els d'Andalusia, Galícia, Múrcia, Castella-Lleó i la Comunitat Valenciana.
Alerten sobri la possibilitat que el Fons Covid no s'estengui fins al 2022 “ja que les autonomies hauran de recórrer a l'emissió de deute ia l'increment del dèficit per sobri del límit imposat per Hisenda, per cobrir el buit multimilionari que la falta d'un Fons Covid provocarà als pressupostos municipals i autonòmics. Això comportaria conseqüències negatives directes per als ajuntaments, l'administració pública més feble i que pateix més les retallades econòmiques”.
