Finlàndia ha fet este dijous un pas més cap a l'adhesió a l'OTAN. El president, Sauli Niinistö, i la primera ministra, la socialdemòcrata Sanna Marin, han declarat el seu suport a l'ingrés “sense demora” del país nòrdic a l'Aliança, una decisió que encara ha de passar pel Parlament.
“Finlàndia ha de sol·licitar l'ingrés a l'OTAN sense demora. Esperem que els passos a nivell nacional encara necessaris per prendre esta decisió es prenguin ràpidament els pròxims dies”, han declarat tots dos mandataris en un comunicat conjunt.
Si Finlàndia sol·licita formalment el seu ingrés a l'aliança militar, trencarà amb més de huit dècades de no alineament i neutralitat, una decisió que s'emmarca en el temor generat per la guerra d'Ucraïna. Finlàndia comparteix més de 1.300 quilòmetres de frontera amb Rússia i es va enfrontar el 1939 amb la llavors Unió Soviètica, en una guerra en què va perdre la província oriental de Karelia.
El president i la primera ministra no havien fet pública la seua postura fins este dijous per, segons diuen, no influir en el debat nacional. “Hem necessitat temps perquè el Parlament i tota la societat estableixin les seues posicions sobri això. També per establir contactes estrets internacionals amb l'OTAN i els seus països membres, així com amb Suècia. Hem volgut donar a la discussió l'espai que requeria”, han assenyalat al comunicat.
S'espera que el Parlament finlandès puga prendre una decisió dilluns que ve. El legislatiu suec també discutirà l'adhesió aquell dia i, segons mitjans suecs, la sol·licitud formal es podria produir la mateixa setmana.
Reforç de la seguretat al Bàltic
Segons el comunicat de Niinistö i Marin, l'ingrés a l'OTAN enfortirà la seguretat de Finlàndia i, alhora, reforçarà l'Aliança al Bàltic.
El ministre d'Exteriors, Pekka Haavisto, ha intervingut este dijous al Parlament europeu i també ha posat èmfasi en la feblesa d'este flanc de l'Aliança. "Si Finlàndia decideix sol·licitar-ho, l'accés reforçarà la seguretat i l'estabilitat a la regió del Bàltic i al nord d'Europa", ha assegurat.
“Estem convençuts que Finlàndia portarà un valor afegit a l'OTAN – ha afegit Haavisto. – La fortalesa de les nostres Forces Armades en temps de guerra és de 280.000 soldats, i la reserva amb entrenament és de 900.000 homes i dones”.
Haavisto també ha mostrat la seua confiança que la clàusula d'assistència mútua inclosa al tractat de la Unió Europea (article 42.7) ajudarà a la protecció del país en el període interí fins que es completi l'adhesió a l'aliança militar.
Temor a Rússia després de la invasió d'Ucraïna
Suècia i Finlàndia, dos països tradicionalment neutrals, s'han vist obligats a reavaluar la seua posició després de sentir-se amenaçats per la invasió russa d'Ucraïna.
Tuomas Iso-Markku, investigador de l'Institut Finlandès d'Afers Internacionals, ha explicat a RNE que la possibilitat d'entrada a l'OTAN es discuteix al país "des de mitjans dels 90", però l'opinió pública ha canviat després de la invasió russa de Ucraïna, el 24 de febrer.
"Hi ha hagut un canvi després de la invasió, volen protegir-se de l´amenaça que representa Rússia ara mateix", ha explicat.
