¿Bon Nadal?

Les dates nadalenques són com el dia de la marmota

781
Nadal
Josep Manel Sánchez

D'ací poc no hi haurà cap lloc, a Nadal, On exercir la intel·ligència. En estes dies de vacances i festius, ja extingides els menjars, els sopars d'empresa i la loteria efímera i il·lusòria, la gent trasbalsa rodant entre els hipermercats, botigues, tapes i nadales darrere de l'màxim consum, sense fre cerebral. Entren, ixen, regurgiten paraules usades milions de vegades, sense perdre de la mà la seua galeta màgica de metalls rars, sota les lluminoses sardanes de bombetes de colors.

Nadal
Josep Manel Sánchez

En estes cossos bateguen rellotges de sang que van desgranant les seues vides, enrotllades com catifes, recollint objectes tabulats i en sèrie, com un bucle inexorable. Els joves a l'atur perenne, van anhelant estrelles falses que baixen des de la boira de el cel a ocupar els plomalls verds dels avets artificials. Es compra carn, peix i marisc diversos, el torró i el seu espetec tou o dur, els pencaires / es omplen les neveres descordant els botons i obrint els seus anatomies fins els budells, per a les nits bàrbares de televisió i copes, L'electricitat i les ones, el fred i la gent als carrers cèntrics, on hi ha tremolors de captaires amb les seues camises de sorra descendint fins als seus peus cansats; violins de l'Est escurant les cantonades romes, els pessebres matiners amb les seues repetides estampes bucòliques i puerils, esperant qualsevol pau que mai arriba des de la rosa dels vents de l'globus terraqüi.

Nadal
Josep Manel Sánchez

Cava, xampany, caviar iranià, angules, percebes i misèria. Però és el que tenim i el que potser mereixem: un paladar que engoleix diferent per les arbitràries lleis inhumanes. ¿Bon Nadal o infeliç Nadal? Diuen que ha arribat un any més o un any menys; esperar és el nostre destí, esperem a la consulta de metge, a les cues dels museus gratis, a les xurreries a les fredes matins d'hivern. Sempre esperem; al fet que arribin els carnavals, les processons, l'estiu ... i una altra vegada el Nadal: la vida és una metxa encesa cap a l'extinció definitiva. No ens portarem res del que hem gaudit o consumit, nus i amb l'estómac buit ens anirem ..., mentre vestits i amb l'estómac ple de vida, s'ofeguen en els oceans i mars milers d'éssers fugits dels seus barris i ciutats bombardejades, buscant únicament poder sobreviure sense guerres en qualsevol lloc on encara persisteixi el seny.

Nadal
Josep Manel Sánchez

Estem embotits d'artefactes, engolits i enllaunats a la interminable espiral de l' despesa per la despesa induït. Estem bruixolats en ona curta fins i tot als calçotets morats…i arribarà este petit final del món que tots tenim: el consum fugaç del nostre temps esborrat a la pantalla definitivament a canvi de RES. No hi ha més fita que el mateix present, per sentir com corre la nostra pròpia existència; i que l´única manera d´aprofitar la carrera és frenar en sec i en cadena, de la mà col·lectiva de l´espècie humana. Este és el meu nadal.