El Rei ha cridat hui a garantir una convivència basada en el respecte a la Constitució, que tingui cura dels “profunds vincles” entre espanyols, ia impedir que reneixin “la rancúnia i el ressentiment”, actituds que formen part de la “pitjor Història” de Espanya.
En un missatge de Nadal en què no ha esmentat expressament Catalunya, Felip VI s'ha dirigit sobritot a les generacions més joves i ha centrat les seues paraules en la necessitat d'assegurar “una convivència en què la superació dels grans problemes i les injustícies mai no poden néixer de la divisió, ni de bon tros de l'enfrontament, sinó de l'acord i la unió davant dels desafiaments i dificultats”.
Missatge de SM el Rei Felip VI
BBONES nits.
En estes dies tan especials, en els que sempre ens han d'unir els millors sentiments, us desitjo, al costat de la Reina i les nostres filles, la princesa Leonor i la Infanta Sofia, un Bon Nadal i que l'any 2019 pugueu veure complerts els vostres anhels i aspiracions.
hui no vull deixar de recordar als que viviu una situació difícil per raons personals, econòmiques o socials; o esteu lluny de la vostra llar i éssers estimats. En estiguas hores, que han de ser per a l'alegria i de celebració, el nostre cor i el nostre pensament estan al vostre costat; i el nostre major desig és que totes estes circumstàncies queden prompte enrere.
Al llarg dels últims anys us he vingut transmetent la nit de Nadal meves inquietuds i reflexions sobri la nostra democràcia; sobri la cohesió social i territorial, l'economia i l'atur o l'educació; també sobri la corrupció, el terrorisme, o la violència contra les dones; una violència, de tan trista actualitat i que mereix sempre la nostra repulsa i condemna més enèrgica i l'obstinació de tota la societat per eradicar-la de la nostra vida. Totes estes qüestions que acabo d'esmentar ens segueixen preocupant, per descomptat, molt seriosament.
Permeteu-me que esta nit us parli d'una cosa que també em sembla molt important. Vull parlar-vos de la nostra convivència, dels principis en què s'inspira, pensant en el present i també en el futur, a les nostres generacions més joves, a les quals hui em vaig a dirigir especialment.
El passat 6 de desembre, amb motiu de l'40 aniversari de la nostra Constitució, vaig recordar novament els ideals que van animar i van unir als espanyols durant la transició política i que han estat el fonament, la base de la nostra llibertat i del nostre progrés d'estes últims 40 anys: la reconciliació i la concòrdia; el diàleg i l'entesa; la integració i la solidaritat.
Els que van viure aquells anys saben bé que si hi ha alguna cosa que els defineix va ser el valor de treballar junts i units pensant en el nostre país i en el seu futur; va ser la voluntat dels espanyols d'entendre i la dels líders polítics, econòmics i socials d'arribar a acords, tot i estar molt distanciats per les seues idees i sentiments.
A tots els unia un objectiu molt clar: la democràcia i la llibertat a Espanya; definir unes regles comunes que garantissin la nostra convivència. I ho van aconseguir. D'este èxit ens hem beneficiat les següents generacions; i el que hem de fer hui és tot el que estigua a les nostres mans perquè estes principis no es perdin ni s'oblidin, perquè les regles que són de tots siguen respectades per tots. I d'esta manera assegurar als joves, amb major garantia, noves dècades de progrés i avanç com les que nosaltres afortunadament hem conegut.
Els que vau ser protagonistes o testimonis de la transició estic segur que entendreu molt bé el que acabo de dir. Als que no vau viure aquell temps i especialment a les generacions més joves, tenim el deure de fer-vos partícips d'este període de la nostra història, d'este camí que permet entendre per què i com Espanya ha aconseguit el canvi més radical de la seua història; per què i com ha avançat i prosperat tant la nostra societat des de llavors.
Jo crec que això és necessari, sí; però també crec que no n'hi ha prou. Perquè com a societat tenim un deute pendent amb els nostres joves. Som responsables del seu futur i les circumstàncies d'hui dia no són, ni de bon tros, les més fàcils.
Els joves viviu immersos en la realitat d'una societat tecnològica -de canvis continus i acelerados- que planteja nous interrogants, però que alhora està plena de noves oportunitats. Teniu talent, creieu en la pau, esteu oberts a el món perquè sou i us sentiu europeus, sou solidaris, esteu compromesos amb les causes socials, amb la lluita contra el canvi climàtic i la defensa el medi ambient. Voleu viure i conviure, però teniu problemes seriosos.
Sabeu que és molt difícil trobar feina sense una adequada formació. molts la teniu, però de vegades us veieu obligats a ocupar un lloc de treball que no és per al que us heu preparat o que no respon a les vostres expectatives. I us hem d'ajudar: que pugueu construir un projecte de vida personal i professional, amb una feina i un salari dignes, a tindre un lloc adequat on viure i, si així ho voleu, a formar una família i poder conciliar amb la vida laboral.
La nostra responsabilitat, la de tota la nostra societat, és que la vostra capacitat, la vostra motivació, la vostra il·lusió i esforç, vencin a les dificultats; perquè tenim l'obligació -comptant amb vosaltres, amb la vostra energia-, de seguir construint dia a dia un país millor, més creatiu, més dinàmic, i sempre a l'avantguarda; una Espanya més cohesionada socialment i més compromesa amb la igualtat real entre homes i dones.
hui, que vivim en una democràcia assentada i que compartim uns mateixos principis i valors amb altres democràcies del nostre entorn, és imprescindible que assegurem en tot moment la nostra convivència.
Una convivència que es basa en la consideració i el respecte a les persones, a les idees i als drets dels altres; que requereix que cuidem i reforcem els profunds vincles que ens uneixen i que sempre ens han d'unir a tots els espanyols; que és incompatible amb la rancúnia i el ressentiment, perquè estes actituds formen part de la nostra pitjor història i no hem de permetre que reneixin; una convivència en què la superació dels grans problemes i de les injustícies mai no pot néixer de la divisió, ni de bon tros de l'enfrontament, sinó de l'acord i de la unió davant dels desafiaments i les dificultats.
Una convivència, en fi, que exigeix el respecte a la nostra Constitució; que no és una realitat inerta, sinó una realitat viva que empara, protegeix i tutela nostres drets i llibertats. Tots els projectes necessiten uns fonaments sòlids, i l'Espanya d'hui els té, perquè estan fets d'una voluntat decidida de concòrdia, de pau i d'entesa.
I esta és la reflexió que volia fer-vos arribar esta nit: que la convivència -que sempre és fràgil, no ho oblidem- és el major patrimoni que tenim els espanyols. L'obra més valuosa de la nostra democràcia i el millor llegat que podem confiar a les generacions més joves; i, per això, hem d'evitar que es deteriori o s'erosioni; hem de defensar-la, cuidar-la, protegir-la; i fer-ho amb responsabilitat i convicció. Així ho hem demostrat durant estes darrers quaranta anys de llibertat perquè hem cregut en nosaltres mateixos i en les nostres pròpies forces.
Ara hem de valorar amb orgull el que som, el que hem fet i confiar en el que podem fer entre tots, allunyant el desencís o el pessimisme. Hem de ser conscients de la nova realitat que ens imposa el segle XXI i ser capaços d'arribar a consensos cívics i socials que assegurin el gran projecte de modernització d'Espanya.
Amb esta esperança i confiança en el futur, seguim endavant. Amb coratge i sense descans. Perquè tots podem fer molt pel bé comú, i superar-nos cada dia; fent cadascun el que ens correspon i recolzant a qui compleix la seua obligació; animant qui ho necessita —sense que ningú quede enrere—, i sumant totes les nostres forces en el desig d'una Espanya sempre millor, perquè els espanyols s'ho mereixem.
A tot això us animo. Gràcies per escoltar-me i us desitjo novament a cadascun de vosaltres ia les vostres famílies, una molt bon Nadal.
Eguberri on. Bon Nadal. Boes festes.
Bona nit. I feliç i pròsper 2019.
