El Col·legi d'Infermeria d'Alacant vol demanar a la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública que adopti mesures urgents per solucionar la falta d'infermeres a la província d'Alacant.
Una situació que, segons les dades aportades ahir pel Consell General d'Infermeria (CGE), situa la nostra província com a l'última en nombre d'Infermeres de la Comunitat Valenciana i la cinquena per la cua al conjunt de províncies d'Espanya.
Així, mentre que la província de València compta amb 600 infermeres/os/100.000 habitants i Castelló amb 576, Alacant en disposa únicament de 478. En el context nacional, Pontevedra compta amb 402, Guadalajara amb 423, Múrcia amb 463 i Ourense amb 465, després de la qual està situada Alacant al cinquè lloc pel final amb les esmentades 478. Per tant, ia tenor d'estes dades, Alacant necessita 2.797 infermeres més per assolir la mitjana d'infermera/o/100.000 habitants i 6.641 per arribar a la mitjana europea de 827.
Unes mesures que han d'anar encaminades també que la Comunitat Valenciana en el seu conjunt deixi d'ocupar el quart lloc per la cua en esta ràtio, ja que les seues 27.938 infermeres li atorguen un coeficient de 551 davant el 625 de la mitjana d'Espanya, superant únicament Andalusia, (529), Galícia (517) i la Regió de Múrcia (463). A la Comunitat Valenciana es necessitarien 3.726 infermeres més per assolir la mitjana nacional i 14.000 per arribar a la mitjana de la UE de 827 citada anteriorment.
A més, no cal perdre de vista que, segons les dades aportades pel CGE, Espanya ocupa el sisè lloc per la cua d'Europa quant al nombre d'infermeres per cada 100.000 habitants amb 572 davant de les 827 esmentades. Per sota del nostre país només hi ha Eslovàquia, Itàlia, Hongria, Bulgària, Grècia i Letònia. Espanya necessita més de 95.000 infermers per assolir la mitjana d'Europa.
El dèficit d'infermeres/us és un problema que l'Organització Col·legial d'Infermeria de la Comunitat Valenciana fa anys que posa de manifest i reclama una solució sobri este tema, destacant així mateix les pobris dades de la nostra comunitat autònoma i la necessitat d'incrementar el nombre d'infermeres/ us.
Per pal·liar este dèficit de professionals d'Infermeria cal dissenyar un pla de retorn dels que van haver de marxar a l'estranger a treballar davant de la falta d'oportunitats al nostre país.
Al costat d'això, també caldria fer rigorosos estudis perquè les universitats proveeixin al sistema sanitari del nombre d'infermeres i infermers necessaris en els pròxims anys, adequant el nombre d'estes nous professionals a les seues possibilitats d'integració plena al mercat laboral per no crear bosses d'atur com les d'anys enrere que no estan gaire llunyans en l'oratge.
Risc per als pacients
Este dèficit estructural al nostre sistema sanitari suposa un greu risc per a la seguretat dels pacients dels centres sanitaris i sociosanitaris, aleshores en no disposar d'unes plantilles suficients d'infermeres i infermers que puguen oferir una atenció i cures de qualitat als pacients i al conjunt de la ciutadania hi ha una probabilitat més gran de riscos, complicacions, reingressos, efectes adversos, i fins i tot, morts, com constaten nombrosos estudis científics nacionals i internacionals publicats al llarg dels darrers anys.
La falta d'infermeres és un problema generalitzat també a nivell internacional i el mateix Consell Internacional d'Infermeres (CIE) ho ha posat de manifest en diferents ocasions. Des del CIE s'ha destacat el seu total acord amb les conclusions de l'informe de l'OMS de la força laboral, que assenyala faltances que el director regional de l'OMS per a Europa, Hans Kluge, descriu com una 'bomba de rellotgeria'.
Des del CIE s'assenyala que “l'informe reconeix l'obligació que tenen les nacions d'augmentar l'accés a l'atenció sanitària, però únicament podrem mantindre i retindre el personal d'Infermeria i sanitari si donem suport a la seua formació i capacitació i els permetem avançar a les seues carreres ”.
Este informe de l'OMS incideix en la necessitat de contemplar el següent pla de deu punts:
– Alinear la formació amb les necessitats de la població i els requisits del servei de salut.
– Enfortir el desenvolupament professional per dotar la força laboral de nou coneixement i competències.
– Ampliar l'ús d'instruments digitals que donin suport a la força laboral.
– Dissenyar estratègies per a la contractació i retenció de treballadors sanitaris en àrees rurals i remotes.
– Crear condicions laborals que promoguin un equilibri sa entre vida laboral i personal.
– Protegir la salut i el benestar mental de la força laboral.
– Construir la capacitat de lideratge amb finalitats de governança i planificació de la força laboral.
– Millorar els sistemes d'informació de salut per a una recopilació i anàlisi de dades millor.
– Augmentar la inversió pública en formació, desenvolupament i protecció de la força laboral.
– Optimitzar l'ús de fons per a polítiques de força laboral innovadores.
