Els petits municipis, que suposen el 84% dels que hi ha a Espanya, tenen moltes dificultats per garantir la seguretat d'estes 5,7 milions d'espanyols que habiten a pobles i pobles, perquè no tenen prou pressupost per dotar-se de policia local.
Sense Policia Local, molts pobles xicotets -com alguns de València i Alacant- depenen de les comandàncies de la Guàrdia Civil, però la veritat és que, encara que han augmentat els seus efectius en els darrers anys, estes agents compten amb recursos limitats per cobrir un extens territori amb poblacions moltes vegades disperses.
Esta situació està vinculada a l'abundància de petits municipis que pateix Espanya: 6.830 del total tenen 5.000 habitants o menys, cosa que segons diverses lleis els converteix en petits municipis, sobri un total de 8.131 ajuntaments. Són xifres completament desconegudes als països del nostre entorn.
Experts com Francisco Javier Durán García, lletrat de l'Ajuntament de Villafranca de los Barros (Badajoz), secretari de l'Associació de Lletrats d'Entitats Locals i autor del llibre “La fusió de municipis com a estratègia” (2016), coincideixen a assenyalar que els municipis de menys de 5.000 habitants no són viables.
Ernest Buralla, alcalde d'Algimia d'Alfara, un municipi de la província de València que compta amb mil habitants, explica a EFE que en matèria de seguretat ciutadana depenen de la caserna d'Estivella, que és a uns sis quilòmetres i compta amb catorze agents quan està complet i no sempre ho està.
Esta comandància s'ocupa d'uns nou petits municipis. El meu municipi no té policia local, el pressupost no arriba”, afegeix.
“Hem tingut èpoques difícils, sobritot quan al lloc de la Guàrdia Civil hi havia només un 30% dels efectius. Encara a les nits d'estiu hi ha gent hi ha gent a la fresca i portes obertes, però això s'està acabant”, assenyala.
Les comunitats que pateixen despoblació en alguns dels seus territoris, com Castella-la Manxa o Aragó, són al capdavant en nombre d'ajuntaments.
Castella i Lleó és la que s'emporta el palmell de lluny, amb 2.248 municipis i una densitat de població de 25 habitants per quilòmetre quadrat, davant els 92 de mitjana al país.
A més, Castella i Lleó concentra aproximadament la meitat dels municipis de menys de 100 habitants que hi ha a tot el país: llogarets quasi deserts als freds mesos d'hivern de Burgos o Sòria.
La Guàrdia Civil té les competències en matèria de seguretat ciutadana als municipis menors de 10.000 habitants (on no hi ha Policia Nacional o autonòmica). A això, hi suma competències en seguretat viària.
Segons l'Atlas de Seguretat a Espanya de l'Institut Geogràfic Nacional, la densitat d'agents de la Guàrdia Civil per nombre d'habitants varia en funció de les províncies, però en termes generals cal estimar una mitjana que s'acosta als tres-cents agents per cada cent mil habitants.
És un nombre similar al de policies per habitant a les àrees urbanes, d'acord amb les darreres dades del Ministeri de Política Territorial. Però no és el mateix atendre una població agrupada que cobrir un extens territori despoblat.
La queixa d'Aragó
La falta d'agents de la Guàrdia Civil i la creixent inseguretat al món rural aragonès ha portat la consellera de Presidència, Interior i Cultura del Govern de Aragó, Tomasa Hernández, a enviar el mes de gener passat una carta al ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, per denunciar la falta d'efectius a la comunitat i sol·licitar-li una reunió d'urgència.
A l'escrit, Hernández assenyalava que per l'“especial configuració” d'Aragó, amb “un extens territori i una reduïda densitat de població”, genera que part del “patrimoni i la propietat es troba exposada a tot tipus de riscos”.
El Justícia d'Aragó va elaborar fa un any un informe en termes molt semblants als utilitzats per la consellera, en què constatava la “sensació d'inseguretat” que es viu als pobles d'Aragó i l'alta taxa de delictes, especialment contra el patrimoni a les explotacions agrícoles i ramaderes.
Dels 731 municipis d'Aragó, 674 tenen menys de 1.000 habitants i només 14 superen els 10.000. Saragossa engloba més de 50% de la població. L'informe recomanava una millor distribució de les forces pel territori, a més de la instal·lació de sistemes de videovigilància.
El cas de la Comunitat Valenciana
A zones rurals de l'interior de províncies costaneres com València o Alacant es registren concentracions de guàrdies civils més baixes que a Terol.
Així passa a Algimia d'Alfara, al costat de la Serra Calderona, el poble d'Ernest Buralla, oa Gavarda, totes dos a la província de València.
María Escamilla, presidenta de COSITAL (Col·legi de Secretaris, Interventors-Tresorers i Secretaris-Interventors d'administració local) a València, ha estat durant dotze anys i fins fa dos mesos secretària interventora en este municipi, d'uns mil habitants.
Ella assenyala a EFE que “a Gavarda no hi ha policia, per poder tindre este servei cobert necessites cinc persones, i en un pressupost de 800.000 euros a l'any cinc agents amb un oficial és inviable. El capítol de nòmines ja supera el 50% del pressupost, tancaríem -detalla-. L'únic agent que teníem no donava abast i, al final, ens va demanar una permuta i se'n va anar a un poble més gran”, explica.
"S'està acudint molt al sistema de càmeres, però les ha de custodiar la Guàrdia Civil, estem parlant amb ells perquè se n'encarreguin perquè han de controlar estes càmeres per complir normativa de videovigilància", afegeix.
“Hem tingut molt suport de la Guàrdia Civil en termes de deixar-se veure puntualment, sobritot per a casos greus de, per exemple, violència de gènere, però al final ens diuen que en el dia a dia no en donen prou”, apunta Escamilla.
Buralla reconeix que estudia la possibilitat de càmeres de videovigilància, abans d'apuntar que creu que “fan una mica labor dissuasòria i poca cosa més”.
