Notícies d'Alacant i província

dijous, 28 març 2024

Augmenten a 180 els morts per les inundacions a Alemanya i Bèlgica

La policia alemanya ha confirmat a més altres 670 ferits, la majoria a la vall de Ahr, on les carreteres segueixen bloquejades i els ponts, destruïts.

Els experts creuen que les inundacions com les que arrasen diversos països d'Europa central i que han deixat ja desenes de víctimes mortals, sobritot a Alemanya i Bèlgica, seran cada vegada més freqüents i estan relacionades amb el canvi climàtic però també amb l'acció de l'home.

La ciència apunta que les precipitacions com les caigudes des de dijous tenen relació amb l'escalfament global. "Sabem que més calor comporta, per exemple, més núvols dʻevolució diürna i més freqüència de pluges torrencials", assegura Fernando Valladares, investigador del CSIC.

Joan Grimalt, expert en canvi climàtic del CSIC, explica que el canvi climàtic debilita el corrent del Golf “i quan passa això hi ha un munt de calor que cal transmetre per l'atmosfera; aleshores és com si fos una ruleta russa”.

Això provoca una distribució aleatòria de la calor que està a la base de fenòmens climàtics “sense precedents” a diverses regions, com adverteix l'Organització Meteorològica Mundial (OMM), que relaciona amb el canvi climàtic les inundacions a Europa Central, però també l'onada de calor a Amèrica del Nord o les altes temperatures a Escandinàvia, que deixen imatges inèdites com banys en plena nit a Hèlsinki (Finlàndia).

Tampoc es poden desvincular de l'escalfament global els incendis a Sibèria o el temporal Filomena, que va provocar intenses nevades a Espanya el passat mes de gener.

Els efectes de l'activitat humana

L'expert en climatologia i hidrologia de la Universitat de Postdam Dieter Gerten assenyala a EFE que estes fenòmens seran cada vegada més habituals, com preveuen els models climàtics, que posen el focus en l'emissió de gasos d'efecte hivernacle com a conseqüència de l'activitat humana.

No obstant això, unes pluges d'este calibre no tenen precedents en esta regió i no eren esperades ni tan sols per la comunitat científica.

“La novetat d'este esdeveniment en particular a l'oest d'Alemanya és que va afectar una regió tan gran, a l'estiu, i amb esta intensitat, cosa que abans no s'ha observat en esta regió. Només a llocs més petits hi ha diferents tipus d'inundacions a l'hivern que afecten els grans rius, però no tant els petits, com en este cas”, diu Gerten.

Però les conseqüències de les pluges torrencials no haurien estat tan devastadores sense la mà de l'home. “La construcció d'avingudes, carrers, infraestructures, haver canviat el curs dels rius… fan que una precipitació tingui més dificultat per drenar-se i arribar al mar”, destaca Fernando Valladares, del CSIC.

Un exemple gràfic l'aporta l'OMM, que ha compartit una imatge de la localitat alemanya de Altenahr prèvia a les inundacions i una altra posterior, en la qual s'aprecia com el riu recupera la seua llera, arrasant al seu pas amb les construccions que hi havia al curs.

Fenòmens cada vegada més freqüents

La cancellera alemanya, Angela Merkel, que ha visitat este diumenge la zona més afectada, ha advertit que el desastre no s'ha d'atribuir només al canvi climàtic i que també s'ha de replantejar l'actuació humana a les conques fluvials. “Però la suma dels fenòmens extrems a què assistim evidencien que hem de ser més ambiciosos”, per la qual cosa aposta per assolir la neutralitat climàtica “com més prompte millor”.

“La ciència ens està dient que els fenòmens meteorològics extrems seran cada cop més freqüents i prolongats amb el canvi climàtic”, ha advertit la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, qui demana “avançar en una economia més neta, sana i sostenible”.

“Cada vegada més tindrem fenòmens metorològics més bruscs i més forts; aleshores som els primers interessats a disminuir això”, coincideix l'expert en canvi climàtic Joan Grimalt.

Dieter Gerten responsabilitza els països industrialitzats, a qui demana que es prenguin “de debò” els seus compromisos en els acords climàtics com el de París per a la reducció progressiva de les emissions dels gasos més contaminants, i afegeix la necessitat de dur-ne a terme una planificació urbana que eviti la construcció dedificis i ciutats al llarg dels rius.