Alicia Torres Palanca, presidenta de CSIF Comunitat Valenciana, ha mort hui després d'una llarga i dolorosa malaltia que “ha suportat amb una fermesa impressionant".
La màxima responsable a nivell autonòmic ha intentat estar pendent, fins i tot en els pitjors moments, del dia a dia del sindicat. “Deixa una empremta personal enorme i inesborrable i una tristesa immensa a la central sindical".
Alicia Torres (1970), funcionària de carrera de la Generalitat, va iniciar la seua activitat vinculada a CSIF a l'assessoria jurídica 1999. En la 2004 va assumir la direcció del Departament de Formació del sindicat a la Comunitat Valenciana, fins que a 2007 va ser triada vicepresidenta, càrrec que va compaginar amb la direcció del Departament de Formació. Des de novembre de 2019 presidia CSIF Comunitat Valenciana.
Alicia Torres “ha tindre un paper decisiu en l'impuls del sindicat, primer com a vicepresidenta de Daniel Matoses, i, després, ja com a presidenta. La seua tasca sempre s'ha caracteritzat per la seua empatia, capacitat de diàleg i actitud resolutiva. Ha dirigit la central sindical en temps convulsos, com els viscuts durant el confinament, en què ella sempre va estar en primera línia mostrant el seu compromís infrangible i la seua determinació”.
Alicia Torres “destacava pel seu caràcter discret i, alhora, obert i molt pròxim, que transmetia tant en la seua vida personal com en la gestió diària al sindicat. Constituïa l'exemple més diàfan del sindicalisme útil, professional i independent que representa CSIF”.
"Mai no li faltava una paraula o un gest amable i tenia una visió notable de futur que traslladava a la tasca que tant l'apassionava i que suposava una part essencial de la seua vida: la millora de les condicions laborals”.
Tècnica de gestió de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport, funcionària del Cos Superior Tècnic d'Administració General de l'Administració de la Generalitat, Alicia Torresdeixa, amb la marxa, un dolor profund i una tristesa enorme en CSIF".
“El seu llegat i, sobritot, la seua manera de ser, romandran indelebles al cor de les persones que l'han conegut”, finalitzen amb dolor des del Sindicat.
