El món literari es troba de dol en acomiadar una de les seues figures més emblemàtiques. Antonio Gala, poeta, dramaturg, novel·lista i assagista, ha mort a l'edat de 92 anys. La confirmació arriba de part del Patronat de la Fundació Antonio Gala i la família. El saló d'actes de la Fundació Antonio Gala acollirà la capella ardent, que estarà oberta des de les 10.00 fins a les 17.00 hores.
Antonio Gala: Un Don Innat per a la Literatura
Des de primerenca edat, Gala va demostrar una inclinació natural cap a l'escriptura. Als cinc anys, va escriure un relat curt i als set anys la seua primera obra teatral. Als catorze, va oferir una conferència al Cercle de l'Amistat de Còrdova. Als quinze, va ingressar a la Universitat de Sevilla per estudiar Dret, a més de matricular-se per lliure a Madrid a Filosofia i Lletres i Ciències Polítiques i Econòmiques. Durant els seus anys universitaris, va publicar els seus primers poemes en revistes de l'època com Escorial i Platero, i va fundar dos revistes: Aljibe i Arquero de Poesía.
Antonio Gala: Un Viatge de Creativitat i Reconeixement
Després de finalitzar els seus estudis, Gala va viure a Jerez de la Frontera i Còrdova, i després va tornar a Madrid on va impartir classes de Filosofia i Història de l'Art. El 1962, es va traslladar a Itàlia, on va romandre quasi un any. Durant este temps, Gala va publicar el llibre de poemes “Enemic Íntim” (1959), que li va valer un accèssit al Premi Adonais de Poesia. En tornar a Espanya, va rebre el premi Las Albinas pel seu relat Solstici d'Estiu i el Premi Nacional Calderón de la Barca per la seua comèdia Els Verds Camps de l'Edèn. Esta darrera distinció va marcar l'inici de la seua prolífica carrera com a dramaturg, amb obris destacades com a “Anells per a una dama” (1973) i “Petra Regalada” (1980).
Antonio Gala: Articulista, Conferenciant i Novel·lista
Gala també es va destacar com a articulista en diversos diaris com Pueblo, Dissabte Gràfic, Actualitat espanyola, El País i El Mundo. La seua columna a El Mundo, titulada “La Tronera”, es va compilar en un llibre el 1996. A més, diverses de les seues sèries d'articles es van publicar posteriorment com a llibres, entre ells “Xerrades amb Troylo” (1981) i “La soledad sonora” (1991). Com a conferenciant, va abordar temes literaris, especialment de teatre. La seua novel·la “El manuscrit carmesí” (1990) li va atorgar el Premi Planeta, i després en van venir d'altres com “La passió turca” (1994) i “Els afores de Déu” (1999).
El llegat poètic i cultural d'Antonio Gala
Entre els èxits de Gala, el seu interès per la cultura andalusí destaca, cosa que es reflecteix a les seues obris Granada dels Nazaríes i Andalús, ambdos de 1994, i en la publicació de recopilacions com Còrdova de Gala (1993 ). Pel que fa a la seua obra poètica, “Enemic íntim”, publicat a la seua joventut, i altres més recents com “Poemes cordovesos” (1994) i “El poema de Tobías desangelado” (2005) mostren el seu extens recorregut poètic.
Antonio Gala: Un Poeta Guardonat
El talent i la contribució d'Antonio Gala a la literatura espanyola es van reconèixer amb nombrosos premis. A més del Premi Adonais, Planeta i Calderón de la Barca, Gala va rebre el Premi Ciutat de Barcelona 1965, el Premi Fòrum Teatral 1971, el Premi Nacional de Literatura, el Premi de l'Espectador i el Premi de la Crítica del 1972, entre d'altres.
La partida d'Antonio Gala deixa un buit al món literari, però el seu llegat, que inclou diverses dècades i una àmplia gamma de gèneres, continuarà sent una font d'inspiració per a les futures generacions d'escriptors.
Antonio Gala: Un Home de Lletres i Passió
Antonio Gala, que també es va destacar com a assagista, no només va fer contribucions significatives a la literatura, sinó que també va exercir un impacte profund en la cultura espanyola. Com a conferenciant, els seus discursos sobri temes literaris, especialment teatre, van ser molt apreciats. La seua primera novel·la, “El manuscrit carmesí” (1990), va guanyar el cobejat Premi Planeta i va ser seguida per obris populars com “La passió turca” (1994), “Més allà del jardí” (1995), “La regla de tres” (1996), “Els afores de Déu” (1999), “L'impossible Oblit” (2001) i “Els convidats al jardí” (2002). A més, va publicar “El propietari de la ferida” (2003) i “El pedestal de les estàtues” (2007), que han enriquit encara més el seu impressionant catàleg literari.
L'Amor d'Antonio Gala per la Cultura Andalusí
Gala tenia un interès particular en la cultura andalusina, cosa que es reflecteix en les seues obris i publicacions. Entre elles, “Granada dels Nazaríes” i “Andalús”, totes dos de 1994, i la recopilació “Córdoba de Gala” (1993) són testimoni de la seua passió per esta cultura i el seu desig de compartir la seua rica història i tradicions amb els seus lectors .
Antonio Gala: Un Poeta per a Totes les Edats
La poesia de Gala, que es va estendre al llarg de la vida, és un testimoni del seu amor per les paraules i la seua habilitat per capturar l'essència de la vida humana en versos memorables. Des del seu primer llibre de poemes “Enemic Íntim”, publicat a una edat primerenca, fins a obris més recents com “Poemes cordovesos” (1994), “L'àliga bicèfala: Textos d'amor” (1994), “Poemes d'amor” (1997) ) i “El poema de Tobías desangelat” (2005), la seua poesia continua tocant els cors dels lectors de totes les edats.
Un llegat de premis i reconeixements
La contribució d'Antonio Gala a la literatura i la cultura espanyola ha estat reconeguda amb nombrosos premis i guardons al llarg de la carrera. Alguns dels més destacats inclouen el Premi Ciutat de Barcelona 1965, el Premi Fòrum Teatral 1971, el Premi Nacional de Literatura, el Premi de l'Espectador i el Premi de la Crítica del 1972, el Premi Quixot d'Or 1972-73, el Premi Antena d'Or i el Premi Mayte de 1973, el Premi Nacional de Guiones 1973 i el Premi Medios Audiovisuals 1976.
Antonio Gala pot haver deixat este món, però el seu llegat perdura a la seua extensa obra literària i als cors de tots aquells que han estat commoguts per les seues paraules. La seua contribució a la literatura espanyola i la seua passió per compartir la rica cultura andalusina continuaran inspirant futures generacions d'escriptors i lectors” (VALÈNCIA (EP). “Un cop llicenciat, inicia oposicions”, “Pedestal de les estàtues (2007)”. el seu interès per la cultura andalusina, de la qual se sent partícip.”) quote(“En la seua obra poètica es troben”, “Premi Antena d'Or i Premi Mayte de 1994; Premi Nacional de Guiones 1993 i Premi Medios Audiovisuals 1973”) .
