Els ulls de la meva gata són de color jade transparent, quan els observo des d'un angle de cent seixanta graus. Heus ací el seu posat felina, quieta i majestuosa, segurament pensant què fer amb el seu desmesurat temps lliure. La meva gata juga, corre, menja, beu, evacua, dorm, s'empolaina a llepades, tot en un espai conegut entre límits i marcat per la seua pell vellutada. Li sobra temps, molt temps, per filosofar sobri les nostres desgavellades i absurdes existèncias.
L'espècie humana tenim entre la nevera i la tassa de vàter molta pèrdua del nostre temps interior. El conjunt d'esta societat que ens sobriviu, composta per individualitats cada vegada més privades, permet que des de la seua cúspide burocràtica ens plogui tot un seguit d'objectes i documents de consum i pagament, per tindre entretingudes les nostres vides les 24 hores del dia, perquè fins en els somnis apareixen per recordar-nos-, algun que un altre anunci de compra. Tornem al de sempre, el excessiu horari laboral per als que treballen, Cobrant la meitat del que haurien, i d'altra banda, l'avorriment esgotador dels que busquen amb intrepidesa un lloc de treball desolador.
Estem perpetuant un món de bojos, sense solidaritat entre iguals i sense futur per als joves, Que emigren transitòriament on siga i passen de tindre fills sense demà. Però què vol dir l'oratge lliure ?: este que no t'obliga a no fer res i deixa la ment al seu aire per complir els seus designis més anhelats: escriure, mirar les estrelles, fer esport, reprendre estudis ..., i les eines adequades no són pensar com ELLS, sinó com vosaltres / es mateixos. Desenvolupar estes habilitats ocultes que tenim i desconeixem, compaginant-les amb un treball assossegat, o no, l'oratge no excedeixi de quatre hores diàries, de dilluns a divendres, vint hores setmanals són suficients, treballant tots / es, i els escolars i docents també. Així obtindrem la plena satisfacció de l'deure complert per i amb la societat, i el dret a l'tracte familiar i a l' plaer epicuri, Que esta civilització ha castrat per a les majories.
Tenim la missió innegociable, de resoldre estes problemes socials i econòmics, que ens han vingut donat des dels tres vèrtexs de la piràmide jeràrquica, Que desnivella clarament el repartiment equitatiu de la felicitat i el gaudi de les nostres vides. L'ocupació laboral i domèstica s'ha de compartir sense pastilles i sense marihuana pel mig: les eixides han de ser naturals no artificials, hi haurà temps d'escollir des de la llibertat, no des de les cadenes del consum i l'alienació. El treball en si mateix, no ens ha de copejar, com a un vaixell l'onatge d'un oceà ombrívol, fins a fer-lo naufragar. Necessitem mars quiets, nets i reposats, com els ulls cristal·lins de la meva gata observant-me. La feina ens ha de fer lliures i robustos, no els diners, que tot els compra, els taca, els regala i els empra, per robar les nostres vides i vendre-les a una trinitat monstruosa que s'anomena explotació, gana i mort planetària.
El temps ens viu, i perquè això no passi, és necessari crear les condicions idònies per afrontar i debatre llargament el nostre futur, el dels nostres fills / es i el dels nostres néts / es, cap a la pau perpètua en llibertat real i viscuda.