Notícies d'Alacant i província

dilluns, 22 abril 2024

L'actriu Eva Isanta conduirà la gala del premi Azorín, dedicada al gènere teatral

Diputació i Grupo Planeta revelen els noms finalistes a dos dies de l'esdeveniment, que també comptarà amb els actors Jesús Olmedo i Cristina Plazas

L'actriu Eva Isanta conduirà la gala de entrega del Premi Azorín este any, que s'enfocarà a la faceta teatral de l'escriptor monover. Una de les menys cultivades però que també compta amb obris com El segador, estrenada el 1927. La gala se celebrarà este dijous, 2 de març, a partir de les 19 hores, prèvia obertura de portes de l'ADDA a les 00. I hi participaran també els actors Jesús Olmedo i Cristina Plazas. L'esdeveniment, sota el lema “Quan allò escrit cobra vida”, podrà seguir-se a les xarxes socials de la Diputació amb l'etiqueta #Azorín2023.

Quatre dones i un home, juntament amb cinc escriptors més sota pseudònim, -3 amb nom masculí i 2 femení-, componen els 10 finalistes per alçar-se amb el Premi Azorín de Novel·la 2023. Un guardó que Grupo Planeta porta apadrinant des de fa 30 anys, des del 1994, quan Gonzalo Torrente Ballester va ser llorejat per La novel·la de Pepe Ansúrez.

Este dijous s'escoltaran al Auditori de Música de la Diputació d'Alacant els noms de Carolina Redondo, Hugo Vanderbilt, Joan Boix, Maria del Carme de Fredes, Claudia Fernández, Miguel Tornadijo, Guillermo Bell, Remeis Solano, Maria Teresa Fernández i Esther Egea. Un serà el nou Premi Azorín 2023, premiat amb 45.000 euros i promocionat a Espanya i estranger per Grupo Planeta.

Un premi al qual este any s'han presentat 206 aspirants, 17 menys que a la passada edició, però més o menys en la línia de tots els anys, ha explicat Carlos Creuheras, director de Comunicació del grup editorial.

Entre els aspirants, 162 d'Espanya, molt repartits, ha precisat la diputada de Cultura i Transparència, i vicepresidenta de la Diputació, Julia Parra. D'estes, 21 d'Alacant i 12 de València.

Julia Parra ha destacat que este any la temàtica que s'hi ha imposat és la intriga, policial o aventures i algunes amb component sobrinatural. També destaquen les de temàtica actual, de tipus reivindicatiu, especialment de temàtiques femenines. Les novel·les romàntiques es mantenen en la mateixa tendència i han suposat el 10% de les obris presentades a concurs, similar a l'edició del 2022. I entre les novetats, este any, és el descens de la temàtica de la guerra civil espanyola.

La diputada de Cultura ha indicat que la gala de lliurament de premis estarà dedicada al teatre, que si bé no va ser la faceta més cultivada de l'escriptor monover, sí que va arribar a cultivar. Durant esta exposarà un fragment de El Segador. Així mateix, estarà amenitzada amb la música d'Ada Simfònica, dirigida per Preses Grau amb peces del compositor alicanitno Óscar Esplá i l'actuació de la ballarina il·licitana, Asun Noales.

En esta edició “literatura, teatre, música i dansa estaran presents en una gala molt especial del Premi Azorín de Novel·la que coincideix amb la celebració del 200è aniversari de la Diputació d'Alacant, una commemoració que, de nou, reunirà una nodrida representació de la societat alacantina per ser testimonis d´un dels premis literaris més importants del nostre país”, ha puntualitzat.

El director de Comunicació de Grupo Planeta ha subratllat el clima de diàleg clar amb els diferents governs de la Diputació d'Alacant, des de fa 30 anys, Sent un premi del que “estem orgullosos” i que gaudeix de “de molt bona salut”.

“Ens sentim profundament orgullosos i si alguna cosa ha caracteritzat esta col·laboració és la relació ben avinguda que tenim, el fruit de la qual és este certamen que s'ha guanyat el respecte i l'afecte del món del llibre”, ha comentat el director de Relacions Institucionals del Grupo Planeta .

Així mateix, ha destacat el bon moment que travessa el sector editorial al nostre país que des de la pandèmia ha augmentat i mantingut el índex de lectura de 7 a 8 feres i mitja amb un 69% de lectors freqüents.

A més, respecte al premi Azorín posa en relleu que conflueix una cosa no freqüent perquè “ha sabut conjugar excel·lents crítiques i un nivell de vendes més que acceptables”.

Les deu novel·les finalistes

  • El passat invisible, de Carolina Redondo Fernández.

Karen, biòloga marina, i el seu fill Daniel comencen una nova vida a l'aïllada estació Shackelton, a l'Antàrtida, on ella pretén esbrinar el veritable motiu de la mort del seu pare, glaciòleg. Juntament amb Finn Blake, escriptor d'èxit que busca superar un bloqueig creatiu, haurà de sobriviure a una terrible tempesta que cada any confina els habitants de l'illa durant més d'un mes.

  • Carrers de traïció, d'Hugo Vanderbilt (pseudònim).

La vida de Daniela, una jove periodista d?investigació que s?interessa per un possible pacte entre el ministre de l?Interior i un mafiós serbi empresonat perquè este no destapi una suposada trama policial de corrupció, i la de Dardo, el capitost d?una colla de quinquis del barri madrileny de San Blas, acaben donant vida a una

novel·la que ens descobriix tant l'evolució del trànsit i el consum de drogues a Espanya, des de l'haixix fins a l'heroïna i la cocaïna, com la corrupció política vinculada a este món. El retrat dels diferents membres de la colla -Dardo, Peyo, Zanco, Gordi, el Flecos- i la seua lluita per sobriviure en un món marginal s'alterna amb el del periodisme i la política en una novel·la d'acció trepidant, no exempta de intriga i denúncia social.

  • El cor del mar, de Joan Boix (pseudònim).

Patricia Montcada, cartògrafa de 42 anys, acudeix a fer un peritatge relatiu a un projecte secret vinculat amb Cristòfor Colom, la recerca del Meridià 0 o Punt Fix que va utilitzar en el seu primer viatge. S'hi unirà Joan Maltés, exagent espoliador de documents antics, i els joves informàtics Érika i Nacho. Tots quatre emprenen una aventura que condicionarà el seu futur, que sacsejarà els fonaments de la vida de funcionària de Patrícia i en què la ciutat d'Alacant té un paper transcendental. Novel·la d'acció, amb múltiples aventures i peripècies a diferents escenaris.

  • La membrana, de Maria del Carme de Frías García.

Quatre dones funcionàries rememoren les seues vides durant el sopar de jubilació d'una, Maria, que ha estat cap de les altres tres: Concha, vídua i aficionada a escriure (ha publicat dos novel·les i és qui explica la història); Merche, separada; i Lola, soltera que amaga el seu lesbianisme des de l'adolescència. Durant el sopar i després, entre copa i copa, van posant al nu les seues frustracions i fracassos, tant a la seua vida personal com professional. Totes quatre tenen en comú haver hagut d'enfrontar-se a l'educació mojigata i repressiva de la postguerra. La falta d'afecte a les seues infàncies i adolescències, l'experiència de l'internat i el pes de la moral catòlica marcaran les seues vides. Excel·lent anàlisi de la marginació de la dona a l'Espanya franquista i de la seua lluita per obrir-se camí al camp laboral fins a adquirir una autonomia personal.

  • El que el foc no va apagar, de Claudia Fernández (pseudònim).

La novel·la reprodueix un manuscrit trobat, les memòries secretes de Cósima, la filla de Franz Liszt, escrites com a vàlvula d'escapament i que tanquen un secret mai confessat. Atrapada en un matrimoni infeliç, Cósima uneix la seua vida a Richard Wagner, encara que això no evita que

haja de lluitar per la seua felicitat i suportar un sentiment de culpa, les situacions professionals adverses, la dependència del rei Lluís II de Baviera i deambular entre el dolor, la moral de lèpoca i el dictat del seu cor.

  • Al camp de l'oblit, de Miguel Tornadijo.

Novel·la històrica i d'aventures ambientada al segle XVI, durant els regnats de Carles V i Felip II. Lope, un noi de dihuit anys, de família humil, natural del poble burgalès d'Ausines, s'enamora d'una novícia, Leonor, filla del comte don Luis de Quesada, a qui deixa embarassada. Després d'una baralla amb uns recaptadors i ser assotat, cosa que deshonra la família, se'n va a Burgos, on aprendrà a llegir i escriure, i també l'art de la impremta, fet que el portarà a millorar la seua vida, treballar per a la Mesta o conèixer l'exili a Flandes. Totes estes aventures donen peu a una descripció minuciosa de l'època, la pesta, les guerres i les lluites de poder, a més d'incidir en els problemes religiosos i la persecució de llibres prohibits.

  • Romanç, de Guillermo Bell (pseudònim).

Peregrine Fox, de 68 anys, setè vescomte de Bentley, i la traductora Rocío Medina, de 63 anys, es coneixen per mitjà d'una web de cites angleses. Ell, parco, amb tres divorcis a l'esquena i col·leccionista d'art contemporani, i ella, andalusa, romàntica impenitent i professora universitària de literatura anglesa, inicien una relació via correu electrònic que permet conèixer les interioritats de dos personatges a la recerca de noves experiències, d'un amor a 1.500 km de distància. L'obra, amb picades d'ullet continu a les novel·les de Jane Austen, és un relat no exempt d'humor i ironia, de l'amor exòtic entre un aristòcrata anglès i una andalusa apassionada de classe mitjana.

  • Vidres trencats, de Remedios Solano Rodríguez.

La misteriosa desaparició de Miriam, una adolescent que estudia a l'institut de Roleva, i la consegüent investigació, entrevistant i demanant dades entre els veïns, no només ofereix un retrat dels seus habitants, sinó que també amenaça de descobrir els errors del passat i els desencerts d'un present sense futur atractiu. Novel·la de rerefons social que descriu la vida en un poble, on no falten

les enveges, els secrets o la violència familiar, realitat que pateixen, sobritot, les adolescents com la Miriam i les companyes d'institut.

  • Mariana, de Maria Teresa Fernández.

A la segona meitat del S. XIX, el pare de Mariana, una jove de tretze anys, pateix un robatori i és assassinat quan tornava al poble després de vendre les terres. La vídua i els seus tres fills decideixen llavors traslladar-se a Madrid, on un germà del difunt regenta una Posada a la Cava Baixa. Mariana hi entra a treballar a la fàbrica de tabacs com a cigarrera i, des d'aleshores, les reivindicacions socials, la violència i l'amor i els seus disgustos el condueixen a un periple d'incertesa i contratemps, que haurà de superar per tirar endavant.

  • Només la boira, d'Esther Egea (pseudònim).

Ambientada a Galícia (Foz, Mondoñedo, Santiago de Compostela…), la novel·la recrea el món màgic i meravellós d'Álvaro Cunqueiro. Més de quaranta personatges, entre ells Don Cunqueiro, mag, mestre i forjador d'homes, s'entrellacen en una sèrie d'històries meravelloses on no falten sirenes, dones transformades en animals, portes secretes que trenquen les dimensions d'espai-temps, o amors no correspostos. El narrador, després de llegir el llibre Ocells i boires, d'Ana Gumbela, sent el desig de visitar els llocs que s'hi citen. Inicia així un viatge que us portarà a conèixer els personatges més diversos i les històries més estranyes que estes li expliquen o diuen haver viscut.