El departament de Medicina Clínica de la Universitat Miguel Hernández d'Elx (UMH) lidera una investigació sobri el paper del sistema immunològic en la malaltia crònica avançada del fetge. Mitjançant diversos experiments en models de cirrosi de ratolí i teixits humans, han examinat com la proteïna LSECtin interactua en la resposta immunològica del fetge.
Els resultats mostren que la disminució dels nivells de LSECtin incrementen un tipus específic de cèl·lules immunològiques al fetge, el que suggereix que restaurar estes nivells podria, potencialment, restablir funcions hepàtiques alterades a la cirrosi. El Grup d'Immunobiologia Hepàtica i Intestinal de la UMH, també associat a l'IDIBE, juntament amb investigadors d'altres institucions espanyoles, ha publicat estes troballes a la revista científica Liver International.
Algunes cèl·lules del sistema immune especialitzades a reconèixer microorganismes patògens com a bacteris, virus o fongs compten amb els denominats 'receptors innats'. Estes receptors són la primera línia de defensa contra les infeccions, ja que desencadenen respostes immunitàries ràpides i generals.
A diferència dels receptors adaptatius, que requereixen un procés d'aprenentatge del sistema immunològic, com el que es dóna amb alguns tipus de vacunes, els receptors innats no canvien la seua especificitat al llarg de la vida d'un individu. L'estudi liderat per la UMH se centra en les lectines de tipus C, un tipus de receptor innat rellevant a la cirrosi.
El director del Grup d´Immunobiologia Hepàtica i Intestinal de la UMH, i líder de l´estudi, Rubén Francés, explica que la cirrosi hepàtica és l´etapa final de diverses malalties cròniques del fetge. Durant la cirrosi, es produeix un desequilibri del sistema immunològic durant el qual diferents receptors innats tenen un paper fonamental en el control de la inflamació. D?ací ve l?interès per estudiar les lectines.
Les lectines de tipus C ajuden a unir i processar antígens de patògens, promouen l'adhesió de leucòcits perquè ingressin al teixit hepàtic i modulen les respostes dels limfòcits T. Una d'estes lectines, anomenada LSECtin o (CLEC4G), és present principalment a les cèl·lules que recobriixen els vasos sanguinis del fetge.
"LSECtin té un paper clau en la regulació del sistema immunològic hepàtic", explica l'investigador de la UMH, "ja que la seua activitat com a receptor innat a l'endoteli modula la resposta d'estes cèl·lules a estímuls microbians als quals solen estar exposats ja que modulen la funció de limfòcits inflamatoris a través de lligands específics".
L'activació dels receptors innats desencadena una sèrie de respostes per eliminar els patògens i per estimular el sistema immunitari. "Per tant, són fonamentals per al reconeixement d'hora de les amenaces per a l'organisme", explica Francès.
La investigadora d'Immunologia de la UMH Esther Caparrós Cayuela, colíder de l'estudi, explica com s'ha dut a terme esta investigació en cèl·lules dels vasos sanguinis de fetge de ratolí: “Els mediadors del sistema immunitari modulen l'expressió de LSECtin. Quan hi ha inflamació, disminueix l'expressió d'esta lectina, mentre que els mediadors antiinflamatoris l'activen”. Així mateix, l'equip ha comprovat que hi ha menor expressió de LSECtin tant en models de dany hepàtic crònic en ratolí com en pacients cirròtics.
Pot ser que la pèrdua d'esta proteïna durant la patologia contribueixi al dany per inflamació característica de la cirrosi. “De fet”, afirma la investigadora del Departament de Medicina Clínica de la UMH, “comprovem que existia una correlació estreta entre la pèrdua de LSECtin i el reclutament de limfòcits de caràcter proinflamatori (anomenats Th17) als fetges cirròtics”.
A més, l'equip d'investigadors va aconseguir restaurar l'activitat de la proteïna LSECtin a cèl·lules d'animals cirròtics aplicant un tractament amb mediadors immunitaris antiinflamatoris. Este èxit, explica Caparrós, suggereix que la recuperació de LSECtin seria una possible estratègia terapèutica.
El Grup d'Immunobiologia Hepàtica i Intestinal de la UMH forma part del Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa de Malalties Hepàtiques i Digestives (CIBERehd) de l'Institut de Salut Carlos III. A més de Caparrós i Francès, a l'estudi han participat els investigadors del Departament de Medicina Clínica de la UMH Sebastià Martínez López, Enric Àngel Gomis, Paula Boix i Isabel Gómez-Hurtado; l'investigador de Farmacologia de la UMH Pedro Zapater; els investigadors de l'Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS) Anabel Fernández Iglesias i Jordi Gracia Sancho; l'investigador de la Universitat Complutense Francisco Javier Cubero; i l'investigador de l'Institut de Neurociències, el centre mixt de la UMH i del Consell Superior d'Investigacions Científiques, Javier Morante.
Este estudi ha comptat amb el finançament de l'Institut de Salut Carles III; del Ministeri de Ciència i Innovació; del programa HORITZÓ EUROPE Framework Programme; de la Conselleria dInnovació, Universitats, Ciència i Societat Digital de la Generalitat Valenciana; de la Comunitat de Madrid; i de l'Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca de la Generalitat de Catalunya.
