La proteïna anomenada apolipoproteïna E (apoE) pateix canvis amb el desenvolupament de la malaltia d'Alzheimer. Esta és una de les conclusions de l‟estudi dut a terme pel grup de recerca de l‟Institut de Neurociències, centre mixt de la Universitat Miguel Hernández (UMH) d‟Elx i el Consell Superior d‟Investigacions Científiques, liderat pel catedràtic de la UMH Javier Sáez Valero.
Este estudi, que compara les diferents variants d‟esta proteïna, ha determinat alteracions en apoE que es donen tant en pacients no portadors de la variant de risc, apoE4, com en portadors, i suposa un pas més en la direcció d‟un diagnòstic primerenc de la malaltia.
La immensa majoria dels casos d'Alzheimer són esporàdics, és a dir, no es deuen a mutacions hereditàries; però sí que hi ha factors genètics que fan augmentar les probabilitats de desenvolupar la malaltia. El factor genètic més important per a la malaltia d'Alzheimer és l'apoE, i en concret ser portador de la variant anomenada apoE4. El professor Sáez explica la proteïna apoE es troba al cervell en tres variants genètiques diferents. La majoria de persones són portadores de la variant apoE3, cosa que no incideix en la malaltia.
Els qui són portadors de apoE2 semblen tindre una certa resistència al desenvolupament de l'Alzheimer i, per contra, tindre la variant apoE4 pot augmentar fins al doble la probabilitat de patir la malaltia -igual que són factors de risc el colesterol, les malalties cardiovasculars, la diabetis i altres afeccions-. Però tindre este factor de risc genètic, ser portador de apoE4, no és condició necessària ni suficient per patir Alzheimer. De fet, atès que la major part de la població és portadora d'apoE3, la majoria de pacients d'Alzheimer també ho són.
“Encara que el fet de ser portador d'una o dos còpies de la variant al·lèlica apoE4 no ha de ser considerat patològic”, aclareix Sáez Valero, “sí que és cert que això augmenta la probabilitat de patir la malaltia d'Alzheimer i que esta es manifesti de manera més primerenca”.
Per això, la proteïna apoE és un dels objectes destudi principals per al grup de Mecanismes moleculars alterats en la malaltia dAlzheimer i altres demències de la UMH. En esta ocasió, han demostrat alteracions en la forma com es presenta l'apoE al líquid cefaloracidi de persones amb Alzheimer.
Tot i que l'apoE ha estat objecte de molts estudis científics, en la majoria es determina, senzillament, si els pacients presenten o no la variant apoE4, per examinar els canvis en la manera com es manifesta la malaltia respecte als pacients que no són portadors.
Tot i això, el catedràtic de l'àrea de Bioquímica i Biologia Molecular de la UMH Javier Sáez Valero assenyala que “ser portador de APOE4 ens ajuda a caracteritzar patrons particulars de canvi en els malalts, és cert, però per si mateix no és un marcador diagnòstic”. "En este estudi, ens plantegem que, si presentar una variant o no d'apoE és tan rellevant, però apoE3 és la forma majoritària, la proteïna mateixa havia de patir canvis associats a la malaltia", explica l'investigador de la UMH.
El grup de l'Institut de Neurociències ha realitzat una àmplia caracterització de l'apoE al líquid cefaloracidi i ha demostrat canvis a les mostres de malalts d'Alzheimer. Així, han constatat que els malalts presenten formes immadures de apoE i que, sospiten, no són totalment funcionals, en una proporció més gran de la que es dóna en subjectes sense la patologia.
L'estudi, a més, reflecteix que tots els malalts portadors de la forma majoritària apoE3 presentaven agregats anòmals de apoE, però també es veien estes alteracions en quasi el 70% dels portadors de apoE4.
estes dades, inicialment realitzades en mostres de Suècia i en col·laboració amb el grup liderat pels investigadors Kaj Blennow i Henrik Zetterberg van ser ratificades en mostres de l'Hospital Sant Pau de Barcelona, en col·laboració amb els neuròlegs Alberto Lleó, Juan Fortea i Daniel Alcolea. Per a l'estudi, també, es van fer servir mostres del líquid cefaloracidi de model de rata per a la malaltia d'Alzheimer, en col·laboració amb els investigadors Fernando Aguado, Guadalupe Soria i Irene Sánchez Domínguez de la Universitat de Barcelona.
Segons els investigadors, este estudi, realitzat al campus de Sant Joan d'Alacant de la UMH i publicat a la revista Alzheimer's Research & Therapy, mostra la paradoxa que les alteracions més grans en apoE es donen en pacients no portadors de la variant de risc, apoE4. El professor Sáez Valero interpreta que els canvis reflecteixen un compromís en la funcionalitat de l'apoE al cervell dels malalts d'Alzheimer.
Així, possiblement la variant apoE4 no siga tan eficient com les altres variants apoE a complir les seues funcions cerebrals; i per això els malalts portadors d'apoE4 amb canvis més subtils ja manifestarien un compromís en la seua funció; mentre que els no portadors de apoE4 han de tindre canvis més significatius perquè siguen rellevants en el desenvolupament de la patologia. “Este és el nostre interès de cara al futur, no només optimitzar els protocols de determinació de les alteracions en apoE en líquid cefaloracidi per la seua utilitat diagnòstica, sinó també posar a punt models on puguem demostrar si hi ha una fallada en la funció apoE associat a l'Alzheimer ”, declara l'investigador de la UMH.
El grup de recerca liderat per Sáez Valero pertany, a més de l'Institut de Neurociències UMH-CSIC, el Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa sobri Malalties Neurodegeneratives (CIBERNED) i l'Institut de Recerca Sanitària i Biomèdica d'Alacant (ISABIAL) d'Alacant. Javier Sáez Valero destaca la tasca dels membres del seu equip, i coautors de l'estudi, Matthew P. Lennol i Inmaculada Cuchillo Ibáñez.
L‟estudi s‟ha realitzat parcialment amb finançament de la Direcció General de Ciència i Investigació de la Generalitat Valenciana i per l‟Institut de Salut Carlos III (ISCIII). Ha comptat, també, amb ajuda de ISABIAL. A més, ha estat cofinançat pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER, 'Inverteix en el teu futur') ia través de CIBERNED, ISCIII.
