Desenvolupar una metodologia capaç de anticipar-se als danys de terratrèmols i fenòmens meteorològics extrems, com fortes pluges amb inundacions, és la meta que s'han marcat una desena de professors de la Universitat d'Alacant Al costat de una col·lega de la Universitat Politècnica de València. La investigació que s'ha presentat este divendres 16 de setembre es desenvoluparà a Orihuela de manera experimental durant els pròxims tres anys.
La idea és implantar una trentena de sensors sísmics a esta ciutat i analitzar una sèrie de paràmetres per configurar una metodologia que permeti preveure la magnitud duna catàstrofe natural. Esta fins i tot podria diferenciar l'afectació a diferents zones del municipi i oferir dades als serveis d'emergències per prendre decisions.
"Nosaltres mai predirem que passarà alguna cosa. Això és impossible actualment ara. Nosaltres el que sí que podem fer és establir com una mena de indicadors igual que tu al matí dius, bé, m'aixeco al matí i dius, la probabilitat que plogui és del 50%, ja que agafo el paraigua o no l'agafo. Nosaltres podem intentar una cosa semblant respecte a la probabilitat d'ocurrència de terratrèmols. No vol dir que passi, sinó que els indicadors que estem obtenint ens diuen que la probabilitat que, potser en qüestió de setmanes o en qüestió de dies, passi un terratrèmol més gran d'una determinada magnitud”, explica l'investigador principal i professor de la Universitat d'Alacant, Sergio Molina.
La iniciativa posa el focus a més a la protecció del patrimoni històric en recollir informació que permetria prendre mesures amb antelació per protegir danys en edificis. Per este motiu s'instal·laran sensors en edificis singulars de Orihuela, Començant pel Col·legi de Santo Domingo. És una actuació que s'hi està investigant de manera similar a Itàlia, país amb un alt índex de construccions d'alt valor patrimonial, i on el 2016 un sisme a Amatrice va deixar 296 víctimes mortals i 388 ferits i en 20 a L'Aquila 309 morts, 1.600 ferits i al voltant de 16.500 edificis danyats.
En este país, “ja han començat a aplicar metodologies una vegada que ha passat el terratrèmol, és clar, perquè no estava preparat abans i han comprovat que si ho haguessin utilitzat en aquell moment sí que els hagués donat un indicador que hagués permès, per exemple, activar una evacuació“, assevera Sergio Molina.
“ací in Espanya som els primers que estem sensoritzant així un municipi i intentant engegar també este tipus d'accions”, avança l'investigador. I indica que els sensors recolliran informació en temps real i l'objectiu és que en acabar els tres anys, “des del punt de vista d'abans que passi el terratrèmol, és activar una preemergència que et permet ja més o menys avisar els recursos perquè estiguen preparats per si de cas”. Perquè la dificultat en la gestió d'una emergència és prendre decisions que estiguen ben informades.
En funció de com evolucioni el mètode que aplicaran els investigadors i com siguen els resultats que obtinguen “potser puc dir-li a Protecció Civil oa un alcalde d'un municipi: Escolta, la probabilitat que tinguis edificis que col·lapsaran per un terratrèmol esta setmana ha passat d'un 5% a un 50%. I el districte que té més probabilitat que pateixi danys, pot ser este. Aleshores, potser ell pot prendre una decisió de dir, bé, aleshores potser anem a intentar evacuar algun determinat edifici que siga molt sensible, per si de cas”.
Esta investigació finançada pel Ministeri de Ciència i Innovació es continuació d'una altra investigació europea en què els investigadors de la UA en col·laboració amb altres de diferents països van treballar amb els sensors de baix cost que ara col·locaran a la ciutat per desenvolupar probabilitats setmanals i diàries d'alertes de catàstrofes. Estes tenen un preu aproximat d'uns 700 euros en comparació dels empleats a les estacions de la xarxa sísmica, que costen al voltant de 6.000 o 7.000 euros.
estes estacions de la xarxa s'instal·len en llocs idonis per a la detecció d'activitat sísmica però no ha de ser en una ciutat, pot ser al camp. “El que volem fer és portar-ho fins a la ciutat perquè allò que ens interessa és saber com es mourà el sòl a la ciutat en temps real. És clar, això no t'ho donarà una estació al camp, si jo tinc un sensor posat a la base d'un edifici quan arriba l'ona sísmica em diu com s'està movent, i si tinc un altre lloc al sostre de l'edifici em donarà informació sobri el comportament dinàmic de ledifici. I llavors el mateix puc dir el grau de mal que té ledifici. Esta és la diferència. Cquan sensoritzes una ciutat llavors et preocuparàs sobritot de l'impacte que tindrà el terratrèmol en esta ciutat”.
En línies generals, l'equip començarà la feina amb la implantació dels sensors i la recerca de la metodologia que permeti un pronòstic primerenc de la catàstrofe i una alerta ràpida. Posteriorment, es perfilarà un mapejat de previsió ràpida de danys als edificis. I, en darrera fase, es treballarà a coordinació amb els serveis d'emergències per definir un format, metodologies i protocols perquè puguen prendre decisions i informar la ciutadania amb la major antelació possible.
