Un estudi internacional reflecteix que el sòl en espais verds urbans i en zones naturals de tot el món comparteixen nivells similars de múltiples contaminants com metalls, pesticides, microplàstics i gens de resistència als antibiòtics, qüestió de gran rellevància pel fet que la contaminació del sòl és una de les principals amenaces per a la salut i la sostenibilitat dels ecosistemes.
La feina, en què han participat més de 40 autors de centres de recerca i universitats d'Espanya, Xina, Suïssa, Austràlia, Alemanya, Xile, Sud-àfrica, França, Portugal, Eslovènia, Nigèria, Mèxic, Estats Units, Brasil, Índia i Israel, ha estat publicat recentment a Nature Communications. Per part de la Universitat d'Alacant (UA), han col·laborat l'ecòleg Carlos Sanz Lázaro i Nuria Casado Coy, investigadors de l'Institut Multidisciplinar per a l'Estudi del Medi Ramón Margalef (IMEM) i experts en lestudi de la contaminació de plàstics i bioplàstics.
«L'estrès ambiental associat a la contaminació del sòl, ja siga d'origen natural o per incidència dels éssers humans, pot afectar directament la biodiversitat i comprometre encara més la resistència i resiliència dels ecosistemes davant del canvi climàtic i les catàstrofes naturals» , adverteix Carlos Sanz Lázaro.
Actualment, com es recull a l'article, la contaminació del sòl està associada a les emissions dels vehicles, els processos industrials, el tractament amb pesticides ia les malalties de les plantes, així com a una mala gestió dels residus. Així aleshores, cal esperar que els espais verds urbans estiguen més influïts pels contaminants que els ecosistemes naturals, que estan geogràficament allunyats de les activitats humanes.
Tot i això, este estudi ha demostrat que els contaminants preocupants (metalls, pesticides, microplàstics i gens de resistència als antibiòtics) poden dispersar-se a través del transport aeri, l'eliminació incontrolada d'escombraries i, fins i tot, amb l'aigua de pluja que discorre per la superfície dun terreny i arribar fins als ecosistemes naturals.
"Este treball és rellevant perquè proporciona proves d'una comparació quantitativa dels contaminants del sòl en espais urbans i naturals a sis continents", explica l'ecòleg de la UA.
El cas dels microplàstics
Els microplàstics, contaminants típics d'origen antropogènic (humà), també estan omnipresents als sòls de zones verdes urbanes i ecosistemes naturals de tot el món. «Sorprenentment, trobem proporcions similars de la forma i el tipus de polímer dels microplàstics en àrees naturals i espais verds urbans, cosa que recolza encara més la idea d'una propagació de contaminants antropogènics a través dels ecosistemes. estes partícules, que solen procedir de les ciutats, afecten zones distants per transport atmosfèric, i les fibres són la principal forma de partícules de plàstic en suspensió a l'atmosfera de ciutats com París, Londres i Dongguan (Xina). Les fibres consisteixen generalment en polièster i polipropilè que procedeixen de teixits sintètics, cordes i xarxes», detalla Sanz Lázaro.
L'avenç dels contaminants és tan gran que, com es detalla a l'article, els sòls de la remota Antàrtida també presenten microplàstics. Això podria estar relacionat amb la dispersió d'estes contaminants des de les estacions de recerca antàrtiques i altres continents per mar i aire, i per altres activitats com el turisme que poden contribuir a acumular microplàstics als sòls dels emplaçaments antàrtics.
"Els resultats d'esta investigació internacional demostren que el nivell i les característiques dels microplàstics a les zones naturals coincideixen amb els presents a parcs i jardins urbans dels ecosistemes terrestres de tot el món", finalitza l'investigador de la UA.
