Segons diversos estudis realitzats per l'Institut Nacional d'Estadística (INE) el mes de gener de cada any és, de mitjana, en què es produeixen més morts, arguint que possiblement hi ha una relació directa entre la baixada de les temperatures i la mortalitat derivat d'una façalitat més gran per a la propagació del virus de la grip i altres patògens.
Dit això, a través de dades proporcionades per les empreses funeràries podem saber que el percentatge de persones que decideixen incinerar-se després de la seua mort està creixent de manera considerable a la darrera dècada, arribant a acostar-se al 50%. Per això, una de les circumstàncies jurídiques en què menys claredat existeix respecte al tema és si, un cop la família obté les cendres del difunt, estes es poden escampar pel mar, el camp o on es vulgui, o si n'hi ha alguns límits legals per fer-ho: què es pot fer amb les cendres d'una persona a Espanya?
A l'article 148 de la Constitució espanyola s'estableix que és competència de les comunitats autònomes la sanitat i higiene, i sumat que a la llei 14/1986, General de Sanitat, s'estableix que els ajuntaments tindran la responsabilitat del control sanitari dels cementiris i de la policia sanitària mortuòria, podem dir que la regulació legislativa del tema que estem tractant no es troba en una llei que s'apliqui igual a tot el territori nacional, sinó que dependrà de la part d'Espanya on ens trobem, encara que també hi ha excepcions, com veurem, que sí que s'apliquen a tot el país de la mateixa manera.
Centrant-nos en la legislació vigent existent a la Comunitat Valenciana trobem el Decret 39/2005, de 25 de febrer, del Consell de la Generalitat, pel qual s'aprova el Reglament pel qual es regulen les pràctiques de policia sanitària mortuòria en l'àmbit de la Comunitat Valenciana. A l'article 16.2 s'estableix que “el transport de les urnes de cendres, o el seu dipòsit posterior, no estan subjectes a cap exigència de tipus sanitari, podent ser dipositades en lloc habilitat a este efecte als cementiris o escampades a l'aire lliure, a excepció de les vies públiques i altres llocs on hi haja una restricció específica”.
Com veiem, a la nostra comunitat autònoma, en termes generals, sí que es poden escampar les cendres d'un difunt allà on la família estimi oportú, comptant amb dos excepcions:
- Les vies públiques: entenent via pública com a carrer, plaça, camí o un altre lloc per on transita o circula el públic, siga en vehicle oa peu, com podrien ser les avingudes, calçades, passejades, parcs, carreteres o ponts, que són d'utilitat pública. És a dir, sempre que no ens trobem en algun dels llocs considerats com a via pública anteriorment esmentats, sí que es considera legal escampar les cendres d'una persona, com per exemple, al camp o altres espais naturals.
- Llocs on hi haja alguna restricció específica: fent èmfasi en una altra de les zones on més comunament es vol escampar les cendres dels morts, com és el mar, trobem la llei 41/2010, de protecció del medi marí, i que sí que és aplicable a tot el territori nacional. A l'article 32.3 s'estableix que queda prohibit amb caràcter general l'abocament al medi marí de deixalles o altres matèries. A l'apartat 1 del mateix article es defineix abocament com a “tota evacuació deliberada al mar de deixalles o altres matèries des de vaixells, aeronaus, plataformes o altres construccions al mar”, on s'inclouen, de forma implícita, les cendres. Per tant, no seria desencertat dir que, encara que a la llei no s'esmenta específicament el cas de les cendres, sí que està prohibit escampar-les al mar de forma general.
Tot i això, hi ha una forma per la qual les cendres d'una persona poden descansar en pau al mar. S'obri la porta a poder fer esta pràctica en el cas que se segueixin els passos establerts als apartats 6 al 9 de l'article 32 de la llei de protecció del medi marí (comptant, per exemple, amb un informe favorable del Ministeri de Medi ambient i de Medi Rural i Marí), i sempre que es realitzés en una urna biodegradable que s'introduís a alta mar, estant prohibit l'esbarjo de les cendres com a tal.
De fet, a València només hi ha un vaixell que té el permís legal i compleix amb tots els requisits previstos, la contractació del qual se sol fer a través de les funeràries. A esta situació es refereix l'article 7 de l'anteriorment esmentat Decret del Consell 39/2005, establint com una de les possibilitats de destinació final de les cendres la immersió a alta mar “en els supòsits legalment previstos”.
A la seua terra, així va ser com Don Florencio Carrión Martínez, bomber del Ajuntament d'Alacant des de 1967 fins a 1998, va voler que les seues restes descansessin en pau.
Mort el passat 10 de gener de 2024 a l'edat de 91 anys, les seues cendres ja reposen a la Serra del Molar (Jumilla), als camps que de nen sempre recorraa, si bé el seu record romandrà a la seua família per sempre.
