````

Notícies d'Alacant i província

dissabte, 27 abril 2024

Llanos Massó: 'No vaig entrar en política per fer gran Vox, vaig entrar per fer gran Espanya'

Conversem amb Llanos Massó, presidenta de les Corts Valencianes i destacada política de Vox. Massó ens brinda una mirada introspectiva sobri la seua trajectòria en l'àmbit polític, des dels motius que la van impulsar a fer el salt a la sorra política fins a la seua perspectiva en temes clau com la prevenció de la violència de gènere, la política lingüística i la gestió del aigua.

Què et va motivar a fer el salt a la política?

No m'agradava la deriva que portava la situació que hi havia el 2015, encara que si hagués sabut què passaria després, allò m'hauria semblat meravellós. Vaig decidir que això no era el futur que jo volia per a les meves filles, em va costar fer el pas perquè van venir a buscar-me de Vox gent i al principi no volia. Una de les vegades que van venir a insistir, el meu marit em va dir diu: “hi ha vegades que cal fer el que cal fer i tenim unes filles que tenen un futur al davant” ia mi esta frase se'm va quedar gravada. Li vaig donar voltes i vaig accedir per ajudar-los per a aquelles primeres llistes del 2015. Al final la cosa ha anat evolucionant fins hui.

Després de les seues declaracions sobri els punts violeta, quina hauria de ser segons la seua opinió, l'eina adequada per prevenir la violència contra la dona a Magdalena o falles?

Unes carpes violetes a quatre punts del centre de Castelló no faran Castelló més segura. Em van trucar molt les declaracions del portaveu del PP dient que ara Castelló era una ciutat més segura per a les dones. El que farà que una ciutat siga més segura, en este cas Castelló, ja que és dotar la Policia Local i la Policia Nacional dels mitjans necessaris, que hi haja vigilància als carrers i sobritot ja no depèn a nivell municipal , sinó a nivell nacional, que les penes siguen acords als delictes que es cometen. Vox és l'únic partit que està demanant penes més dures per als violadors, per als maltractadors i per als assassins de dones, això és el que fa que les dones ens sentim més segures. No que hi haja quatre carpes en quatre punts del centre de Castelló, això el que dóna a entendre és que es fa seguidisme de les polítiques de feministes de l'esquerra i no es té prou valor per dir: “Senyors, això no serveix absolutament per a res i implementarem les polítiques que sí que serveixen.”

Aleshores que hi hagués policia a les carpes seria una solució?

La policia ha d'estar recorrent la ciutat: un delinqüent si sap que la policia està en un lloc, delinquirà en un altre. Els joves van al centre, però després van a casa seua, on no hi ha carpes. Les carpes són un brindis al sol i un seguidisme de les polítiques de l'esquerra i no hi ha cap valor per eliminar-les.

Això va al final a la modificació de la llei…

La llei del “només sí que és sí” no ha servit per a res. Només ha servit per deixar anar violadors als carrers, i que les dones es puguen trobar abans amb els seus violadors pel carrer. Esta llei s'ha de derogar del tot.

Això hauria de tindre implicacions al sistema educatiu?

En temes de convivència en temes de llibertats és molt senzill: ara se'ls ensenya als xiquets que no s'enganxa a una xiqueta, que no s'enganxa a una persona homosexual, que no s'insulta o se'n burla un d'un discapacitat… no. Cal ensenyar als nens que no s'enganxa, no s'insulta i no se'n burla un de ningú. S'ha enfocat tot en el mateix sentit, tot amb esta ideologia que ells anomenen de gènere, tot amb este feminisme radical que no serveix per a res i no se'ls ensenya de debò als nens el respecte integral als seus semblants.

Si algú en un centre escolar està repetint: “és que a les xiquetes s'han de protegir, és que a les dones cal nosequejar…” crea el pensament que la jove ha de ser inferior, “no dec ser capaç de fer el que ells fan perquè necessito que em donin estes ajudes, que em donin este suport, que em donin este suport.” Al cap del xiquet que li cregui: “És clar, l'he de cuidar perquè és inferior pobrita, és incapaç d'arribar on jo estic si no se l'ajuda” és una discriminació positiva cap a elles i crec que això és nefast.

Has tret una nova conclusió sobri la funció i el treball de l'AVL després de la darrera reunió amb la presidenta?

La meva trobada amb la presidenta de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua va ser la recepció de la Memòria Anual. Ella va lliurar la memòria a les Corts i vaig rebre la memòria d'un organisme estatutari. Això no treu que creiem que l'AVL és un instrument per catalitzar la nostra llengua i per catalanitzar la nostra regió. El nostre objectiu és tornar-li la capacitat normativa a la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana perquè creiem que este és el valencià que sempre s'ha parlat ací a la nostra regió.

El de l'AVL és un valencià ortopèdic que han normalitzat de manera artificial per unificar-ho tot i d'alguna manera façalitar esta colonització dels pancatalanistes. Jo defensaré sempre que a València es pot parlar valencià, el valencià que han parlat els nostres pares i els nostres avis. No defensaré esta colonització que busquen fer els que pretenen una annexió de València a estes il·lusoris, Països Catalans.

Penses que hi pot haver un full de ruta que apropi el valencià de l'AVL a un ús més social o del carrer? O només cal traure l'AVL per posar la normativa de la RACV?

Un acostament em fa por perquè penso que pot ser una dissidència controlada. De fet, és que el primer Estatut d'Autonomia es va redactar amb les normes de la Reial Acadèmia Cultura Valenciana, per tant no és una cosa nova, quan encara no havia començat este intent de colonització dels pancatalanistes. El que volem és tornar a les normes amb què es va redactar el primer Estatut d'Autonomia.
La Llei d´Ús i Ensanyament del valencià té més de 40 anys, molta gent s´ha educat i s´ha inserit laboralment amb la normativa de l´AVL. Esta gent ha de quedar fora del sistema?

Esta normativa ha deixat fora molta gent que parlava valencià tota la vida. Hi ha gent que ha estudiat este valencià estes 40 anys i evidentment, però és que hi ha molta gent que parlava valencià que també se n'ha quedat fora. No hi ha hagut cap problema que la gent que abans parlava valencià ho segueixi parlant. Jo crec que estes és crear problemes que al final no existiran.
Nosaltres no podem modificar la llei de creació de l'AVL perquè és una llei estatutària, però sí que es poden fer passos: una iniciativa que presentarà Vox és homologar els títols de Lo Rat Penat i de la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana.

Es dóna la paradoxa que, si algú s'examina de català a Catalunya, este títol és vàlid ací, però no és vàlid el títol que hi expedeix la RACV, per tant això sí que és contradictori. Vox té molt clar que no existeix esta unitat de la llengua. De fet em preguntaven l'altre dia quines universitats reconeixien el valencià de la RACV, no n'hi ha cap perquè les universitats estan totes subvencionades i patrocinades pels que ara mateix estan intentant imposar este català a la Comunitat Valenciana.

Com afecten les dissidències en este i altres temes a la governança a la Generalitat Valenciana?

No hi ha cap problema d estabilitat. Nosaltres tenim un acord de govern amb el Partit Popular que funciona perfectament. A ningú se li amaga que hi ha dos partits que conformen este govern, hi ha molts temes en què no estem d'acord i crec que és sa que la gent conegue tant els votants del Partit Popular com els votants de Vox que és el que opina el seu partit i el seu grup parlamentari. No crec que hi haja cap inestabilitat perquè si el pacte de govern s'està complint.

Què pot fer una persona de Vox des de la presidència de les Corts Valencianes?

La funció de presidenta de les Corts és una funció institucional, és epresentar tots els valencians. Quan exerceixo com a presidenta de les Corts sí que procuro que siga representar la institució representar les Corts Valencianes. Això no impedeix que quan no estigua actuant com a president de les Corts tothom sap que provinc d'un grup parlamentari d'un partit polític concret. No fa política no va més allà i representa la institució, però això no impedeix que quan jo no estigua actuant com a present a les Corts evidentment tothom sap que jo veig un grup parlamentari.

Això limita molt l'acció política…

La funció d'un president de les Corts no és aplicar el programa polític. La funció d'un present de les Corts és aplicar el reglament a les Corts que està aprovat pels grups parlamentaris i esta és la meva funcionalitat, no implementar un projecte polític, per això hi ha el grup parlamentari i per això hi ha el Consell.

Com valoreu la campanya de Carlos Mazón per l'aigua? Comparteixes les seues propostes a la Comunitat Valenciana?

El tema de l‟aigua, el problema de l‟aigua és un problema de les regions que conformen Espanya i per tant cal abordar-lo des del punt de vista nacional. Nosaltres des del naixement de Vox hem defensat un pla hidrològic nacional perquè hi haja una gestió nacional de l'aigua. No és bo que estiguem tirant aigua al mar en alguns llocs ia cent quilòmetres no tinguen aigua per regar, per a la ramaderia o el consum humà. Este problema no es solucionarà a base de pegats, este problema ha de solucionar amb un pla integral de l'aigua on totes les regions es posin d'acord que l'aigua és de tots.

Aquí ve el problema dels partits polítics que tenen un missatge depenent d'on siguen. Vox té el mateix missatge a tot arreu. Quan et trobes amb altres partits majoritaris en què a Aragó diuen una cosa, a Catalunya una altra, a Castella-la Manxa va fer una cosa, a València ia la Regió de Múrcia i diuen una altra, és molt difícil abordar este problema. Cal abordar-ho des d'un punt de vista nacional tenint i dient el mateix a totes les parts d'Espanya, entenent que l'aigua és de tots els espanyols i que cal tindre esta altura de mires per façalitar que l'aigua arribi a totes a totes parts.

Esta recentralització de l'aigua i altres sectors, perquè ha d'afectar el dret civil valencià?

Vox no creu que hi haja d'haver diferències entre espanyols amb uns drets i altres espanyols amb altres drets depenent al lloc on visquin, ens passa el mateix amb la amb la sanitat o amb l'educació. Amb el tema del dret civil passa exactament igual. Vox reconeix que hi ha aspectes de Dret Civil valencià que són positius i haurien d'implementar-se, però no amb un dret civil propi, només caldria portar la iniciativa per incorporar-los al Codi Civil i ens beneficiaríem tots els espanyols.

Seria esta mateixa política per als furs basc i navarrès?

Hem parlat sempre des d'un primer moment d'aquelles desigualtats que hi ha amb el País Basc i Navarra, però a nivell de furs, a nivell econòmic, a nivell fiscal… a tots els nivells. Volem que un espanyol de Sevilla, de València o del País Basc evidentment tingui els mateixos drets econòmicament

Aleshores també necessitaria una repensada el sistema de finançament?

Evidentment, tindrem el mateix problema que tenim amb què tenim amb l'aigua. Mentre no s'abordi des d'un punt de vista nacional, serà molt complicat. Perquè un model de finançament que aconsegueixi que les regions que menys estem rebent aconseguim més hi ha dos opcions: o les que reben més passin a rebre menys (cosa força impossible perquè ningú renunciarà a este status); o és augmentant la pressió fiscal als ciutadans perquè necessitarem més recursos per això. Creiem que cal buscar una solució que siga igual per a tots i que no suposi haver d'ofegar més els espanyols a base d'impostos per pagar este sistema autonòmic que és, sens dubte, una font de desigualtats.

Fa poc va ser nomenada membre del Comitè Executiu Nacional. Això és degut a una major feina per part seua en polítiques de visió nacional?

No crec que tingui a veure amb si més política, local o autonòmica o nacional. No sé quines són les motivacions que ha tingut el president per proposar-me per entrar al seu Comitè Executiu Nacional. Porto treballant des del principi a Vox Castelló i crec que m'he esforçat sempre. L'únic que et puc dir és que estic molt orgullosa que haja comptat amb mi per ser-hi, estem en un moment molt complicat, la responsabilitat és enorme i espero poder estar a l'alçada.

Per què penses això és un moment molt complicat?

Em refereixo que és un moment molt complicat a nivell nacional, estem veient que tenim un govern que està destrossant la nació, que està pactant amb els separatistes, que estan pactant amb els que volen destrossar Espanya, que s'està recolzant en els hereus dels terroristes que van matar molts compatriotes. Estem veient un govern que no repara en despeses a l'hora de comprar el vot i cedir la sobirania nacional. Estem davant del pitjor govern de la història d'Espanya i el bon o mal moment per a Vox no és el que és fonamental, per a mi el que és fonamental és el bon o mal moment per a Espanya. Quan vaig entrar ací, no vaig entrar en política per fer gran Vox, jo vaig entrar ací per fer gran Espanya, Vox és simplement un instrument.

Quina és la lectura que fas de les eleccions gallegues?

Els resultats no són bons no són bons per a Vox, però el que encara és pitjor, no són bons per a Espanya. Almenys els separatistes no han entrat al govern, però per descomptat tindrem un govern que segueix amb la immersió lingüística a Galícia. Tindrem un Govern a Galícia que és un defensor de l'Agenda 2030, que està destrossant la nostra agricultura, que està destrossant la nostra ramaderia i que està destrossant la nostra indústria. Tindrem un Govern a Galícia que al matí diu que cal parar al sanxisme ia la vesprada es posa a negociar amb ells el Consell General del Poder Judicial. Tindrem un Govern a Galícia que tenint majoria absoluta al Senat és capaç de negociar les Comissions Mixtes al Congrés i el Senat obviant Vox i és capaç de negociar estes comissions amb un govern que vol amnistia als colpistes a Catalunya.

A Vox ens hauria agradat tindre un resultat millor, però després de la campanya d'assetjament contra Vox, d'ocultació, de criminalització, de demanar-nos que no ens presentéssim. Aleshores ara a Catalunya quan es convoquin les eleccions autonòmiques a Catalunya, Vox li demanarà al Partit Popular que no es presenti perquè Vox té més representació a Catalunya que PP i Ciudadanos? Evidentment no ho farà perquè creiem que els catalans tenen de fet a votar el que vulguen segons les seues conviccions Vox ha augmentat en percentatge i ha augmentat el nombre de vots a Galícia i des d'ací el nostre agraïment a estes 32.000 gallecs que a pesar de vent i marea, mai millor dit, a Galícia ens han donat suport i quan arribi el 2028 Vox es presentarà a les eleccions gallegues sense demanar permís ni perdó a ningú.

S'ha pres el resultat de les eleccions com a senyal d'alerta de cara a les europees?

No, no és cap senyal d'alerta. Vox tenim un full de ruta des d'un primer moment i tant ens dóna si hi ha campanya electoral com si no. El nostre programa és el que és i ho anem fent endavant com podem sempre tenint en compte la força que tenim i que ens han atorgat els ciutadans. Moltes vegades ens diuen “esteu al govern i no esteu fent això” clar, però és que estem en un govern de coalició, si nosaltres tinguéssim més força, aleshores podríem fer més part del nostre programa. Nosaltres hem de treballar amb la força que tenim a cada moment i nosaltres ens anem prenent decisions veient enquestes, ens guiem perquè ens vagen a criticar o ens vagen a lloar.

Considereu que el 25 d'abril és el dia idoni per celebrar el dia de les Corts Valencianes?

hui dia, nosaltres mantindrem el 25 d'abril, se us ha trasllat als grups parlamentaris, perquè traslladin la Junta de Síndics una declaració institucional. Tampoc no seria una responsabilitat de la presidència de les Corts sinó dels grups parlamentaris.

Voleu fer alguna valoració de la gestió de l'incendi de Campanar?

Simplement desitjo traslladar els meus condols a les famílies dels morts, un missatge d'ànim als que s'han de sobriposar a haver perdut tot, i per descomptat, enorme agraïment a policies, sanitaris ia tots els que ha estat treballant estes dies, i molt especialment els bombers que han hagut de lluitar contra un foc infernal.