Unes eleccions són per una gran majoria dels valencians, un tema ocasional de crítica sobri polítics a la terrassa d'un bar, blanc de discussió o burles entre amics o fins i tot motiu de debat i defensa de líders per als més radicals. De manera que, al marge de la “classe política” i els seus militants actius o aquells a qui els va part dels seus ingressos a tindre o no assignada butaca, sembla que a priori, la escassa maduresa política i participativa i el desencís generalitzat de gran part de la població és evident.
De vegades, però, el tòpic sembla trencar-se amb els qui han hagut de traspassar fronteres per forjar-se un projecte de vida que al seu país resulta una quimera.
A Bèlgica, segons les darreres dades censals resideixen oficialment 4.696 valencians. Alguns establerts allà des de fa temps però també i de manera creixent, un nucli important de joves amb formació universitària que a més intenten mantindre connexions no només emocionals sinó també polítiques i socioculturals amb el seu país. Alguns conformen l'associació Espai Valencià a Bèlgica.
Es defineixen com “un punt de trobada de la gent que viu i que també visita Bèlgica, impulsat i gestionat principalment per valencians que tracten ser “una xarxa de suport i orientació però per altra banda també busquen donar a conèixer la cultura valenciana a Bèlgica” .
Coincidint amb el dia de la Unió Europea ia les portes del inici oficial de la campanya electoral, per als comicis municipals i autonòmics del 28M, Actualitat Valenciana esbossa com es perceben unes eleccions a milers de quilòmetres del municipi d'on es vota l'alcalde i el responsable autonòmic.
Tamara, és una periodista de Castelló de 29 anys, que actualment treballa en una ràdio local a Brussel·les i una de les impulsores de Espai Valencià a Bèlgica, ens explica que la comunitat que han conformat “segueix molt connectada amb els seus orígens” i que a pesar de que el que més llença és la part emocional i que cites com a “falles” o les festes dels pobles d'origen o, són moltes vegades els nexes més forts quan s'hi ajunten, també es comenten altres assumptes.
En el panorama polític, la percepció del que passa o potser del que arriba a Bèlgica, al marge de les xarxes socials i de la connexió que permet la globalitat, moltes vegades passa pel filtre de familiars i amics que en són els interlocutors.
A més, potser este canvi de perspectiva des d'una ciutadania més europea fa que la majoria dels residents hi tinguen més coneixement de les eleccions europees que de les autonòmiques i municipals que se celebraran a la seua Comunitat d'origen. Si hem de jutjar per la xerrada amb membres d'esta entitat, probablement els seria més fàcil parlar d'uns comicis per als quals encara queda un any que dels que se celebraran en 20 dies.
Tot i això, això tampoc minva la participació, atès que la majoria ja van mostrar interès quan es va explicar de quina manera es podia votar des de l'estranger i ja van iniciar tràmits o bé es van informar amb detall de com fer-ho. De fet, segons explica Tamara, “ara que en teoria és més fàcil sí que hem estat comentant entre nosaltres què cal fer i alguna cosa hem parlat”.
Activitats Espai Valencià a Bèlgica
Pel que fa a algunes de les funcions o de les activitats que s'organitzen des d'esta associació, asseguren que més allà de “caure en el tòpic de ser coses de valencians per a valencians” també es vol “obrir este món a Brussel·les”. "Conjugar el que és belga com el que és valencià és l'objectiu clau", afegeixen.
Entre les seues activitats, destaquen trobades culturals, com ara presentacions de llibres o esdeveniments musicals i gastronòmics. Es van constituir el 9 d'octubre del 2021 i es van estrenar el 2022. A més a més Asbel, associació sense ànim de lucre reconeguda a Bèlgica, també reben suport institucional d'este país, a més de ser, per a la Comunitat Valenciana, un CEVEX (centre valencià a l'exterior) a través de la Conselleria de participació.
Pel que fa a la primera activitat que es va fer este any va ser la presentació del primer llibre de Jordi Sebastià, titulat “un afer europeu”, i una altra de les més entranyables, la visita de la Falleres majors.
D'altra banda, quant al perfil de molts dels valencians “emigrats” vinculats a esta organització, “tot i que n'hi ha de tot” sí que es repeteix el perfil de jove amb formació universitària que no ha pogut trobar una eixida laboral adequada i que ha decidit provar sort a un altre país de la Unió Europea. La majoria resideixen a Brussel·les, encara que també n'hi ha molts a Anvers o Dante.
Pel que fa als llocs d'origen d'algunes de les persones contactades n'hi ha de Castelló, Cadira, Canals (La Costera), Guadassuar, Montcada, València, (Benimaclet i Benicalap) Elda, Bocairent, Carcaixent, Pego...
Finalment destaquen que formar part de moviments associatius com estes els permet també estar informats de programes com la Estratègia Retorn o programes de recuperació de Talent, a través de la Informació institucional i que confien, es mantinguen, independentment del resultat electoral autonòmic.
