El president de Govern, Pedro Sánchez, té com a data límit per a la celebració de les pròximes eleccions generals el 10 de desembre de 2023, ja que no estudia la possibilitat de forçar una interpretació de la llei electoral que allargués el seu mandat actual unes setmanes més.
Sánchez ha assegurat que esgotarà la legislatura i que té estabilitat per aconseguir-ho a pesar de que hi puga haver iniciatives com la reforma laboral, convalidada esta setmana després d'una polèmica votació, que no tinguen el suport dels seus socis d'investidura.
“Objectiu: culminar la legislatura”
Hores abans que s'aprovés esta convalidació al Congrés, repetia la seua intenció en una roda de premsa durant la visita a Unió dels Emirats Àrabs.
“El Govern té com a propòsit, com a objectiu, com a determinació, culminar la seua legislatura un cop acabi la presidència espanyola de la Unió Europea en el segon semestre de 2023", Ha manifestat.
Espanya ostentarà esta presidència de torn de la UE des de l'1 de juliol del 2023 fins al 31 de desembre d'aquell any, però el mateix cap del Govern, en una conversa informal posterior amb els periodistes, va aclarir que les seues paraules no signifiquen en sentit estricte que els comicis siguen una vegada que Espanya deixi d'exercir esta responsabilitat europea.
La seua intenció és que se celebrin coincidint amb els darrers compassos d'esta presidència, complint la normativa electoral i sense forçar una interpretació de la llei que podria portar-los fins i tot al gener del 2024.
Per tant, d'acord amb estes premisses, la darrera data possible per a les pròximes eleccions seria el 10 de desembre del 2023.
Per què el 10 de desembre
El dia en què s'acudeix a les urnes és el que sempre s'ha pres com a referència per a l'inici de la legislatura, que s'estén durant quatre anys.
Com que els últims comicis generals van ser el 10 de novembre de 2019, el mandat de les Corts actuals conclourà just quatre anys després, el 9 de novembre del 2023.
D'acord amb l'article 42 de la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG), si no hi ha dissolució anticipada de les Corts, el president del Govern està obligat a expedir el decret de la nova convocatòria 25 dies abans de l'expiració del mandat de les càmeres.
La precampanya i la campanya electoral coincidirien amb la presidència d'Espanya a la Unió Europea
Este decret, que es publica l'endemà al Butlletí Oficial de l'Estat, ha d'incloure la data dels comicis, que tal com determina també la llei electoral, se celebraran 54 dies després d'esta publicació.
És a dir, que si Sánchez porta al límit la legislatura, haurà d'expedir el decret de convocatòria el 16 d'octubre del 2023 (25 dies abans que conclogui), es publicarà al BOE el 17 d'octubre i les eleccions seran el 10 de desembre (54 dies després de la publicació).
El 10 de desembre de 2023 és el diumenge immediatament posterior a una setmana amb dos festius, el dimecres 6 (Dia de la Constitució) i el divendres 8 (la Immaculada Concepció), que aprofiten molts espanyols per passar uns dies de lleure. que Sánchez hauria de calibrar si això podria afectar la participació i seria convenient optar per una altra data anterior.
En este cas, el diumenge 3 de desembre també podria estar condicionat pels mateixos motius en situar-se a l'inici del pont de vacances.
Si la legislatura s'estén fins al final seria la segona ocasió que succeeix, ja que Mariano Rajoy va actuar de la mateixa manera a la convocatòria de les eleccions generals del 20 de desembre de 2015, esgotant fins a l'últim dia el període obert amb els comicis del 20 de novembre de 2011 i havent de regir-se pels temps estipulats per a este cas.
Sánchez descarta que les eleccions generals coincideixin amb les generals o les autonòmiques
Des del Govern s?assegura que Sánchez no es planteja fer coincidir les eleccions generals amb les municipals i les autonòmiques i que la seua determinació és clara perquè se celebrin, com ell diu sovint, “quan toca”. I quan toca és a finals del 2023.
