Els asseguro que després de llegir este article algun de vostès descobrirà que això de voler deixar de ser espanyol i sol·licitar la independència, establint-se com Nació ... potser no tingui este matís extraordinari i ideològic-romàntic que aparenta (o se'ns vol mostrar).
Encara que inicialment considerem que només Catalunya, País Basc, Navarra o Galícia tenen entitat jurídica i interès legítim propis com per reclamar l'autodeterminació, si els resultats d'este procés demostressin que el fruit d'independentisme és lucratiu només és qüestió de temps que sorgeixin nombrosos col·lectius reclamant este mateix dret.
Perquè qualsevol pot establir-se com a nació. És només qüestió de temps i de diners. I la fórmula d'esta afirmació la va façalitar el sarcàstic periodista gallec Julio Camba en un article publicat en 1918. En el mateix oferia fer de Getafe una nació. I només necessitava 15 anys i un milió de pessetes.
"Una nació es fa el mateix que qualsevol altra cosa. És qüestió de quinze anys i d'un milió de pessetes. Amb un milió de pessetes jo em comprometo a fer ràpidament una nació en el mateix Getafe. Me'n vaig allà i observo si hi ha més homes rossos que bruns o si hi ha més homes bruns que rossos, i si a la majoria, rossa o bruna, predominen els braquicéfalos sobri els dolicocèfals, o a l'contrari.
És indubtable que algun tipo antropològic tindrà preponderància a Getafe, i este tipo seria el fonament de la futura nacionalitat. Després recullo els modismes locals i va constituir un idioma. A el cap d'uns quants anys, jo hauria acabat la meva tasca i m'hauria guanyat una fortuna. I si algú gosava dir-me llavors que Getafe no era una nació, jo li preguntaria què és el que ell entenia per tal, com no podria definir-me el concepte de nació, li hauria reduït a el silenci. "
I arribats a este punt qui no recorda a Jordi Pujol, polític i un dels principals líders de el nacionalisme català ?. I si bé el fundador de el partit Convergència Democràtica de Catalunya va néixer 12 anys després que esta publicació veiés la llum, la seua activitat política i econòmica podria fer-nos pensar que va ser un lleial seguidor de la doctrina de l'articulista gallec.
Mai sabrem si la clau de l'ímpetu i la tenacitat de l'polític català es trobava en una frase concreta de l'esmentada publicació "al cap d'uns quants anys, jo hauria acabat la meva tasca i m'hauria guanyat una fortuna", Però la veritat és que alguns mitjans xifren el patrimoni de la família Pujol, després dels seus 23 anys a el front de el govern de la Generalitat Catalana, a més de 3000 milions d'euros que ha mantingut ocults en diferents paradisos fiscals com Panamà o Belize.
Desenvolupat este preàmbul es em planteja la següent disjuntiva: ¿i si considerem fer de Biar (per exemple) una nació ?. No oblidem les paraules de Camba: "una nació es construeix, com qualsevol altra cosa". Per a això només és necessari manipular i inventar una realitat a la carta, seguint el full de ruta marcat per l'escriptor, algú que estigua disposat a fer-ho i recursos per a això.
Imagineu-vos un Biar amb identitat pròpia i diferenciada. Una nació que rebi milionàries ajudes per establir una estructura governamental. Un territori que es rebel·li contra l'opressió d'Espanya en defensa dels seus interessos nacionalistes i independentistes… de la seua “identitat” històrica.
I si algú gosés qüestionar que Biar no és una nació ... només caldria recitar les últimes paraules de l'article de Camba.
Així que ... Visca la República Independent de "Biar"!
