Amb 2.732 persones més a l'atur, Alacant registra el pitjor octubre per a l'ocupació des de l'any 2012. A més, des d'agost, l'atur a Alacant ha pujat a 7.162 persones, la pitjor xifra en este període també des de l'any 2012. Com és habitual després del període alt d'ocupació lligat a l'estacionalitat del sector serveis, l'ocupació precària d'este període desapareix; este any, a més velocitat que els anteriors.
El discurs de la presumpta “recuperació econòmica” cal continuar qüestionant-ho. Cal assenyalar, a més, que Alacant és l'única província del País Valencià que n'augmenta el registre de l'atur. Una situació que segueix assenyalant el diferent mercat productiu de Castelló i València respecte a Alacant i la necessitat urgent d'esta província de modificar el seu patró productiu de manera que els vaivens estacionals del sector serveis deixin de marcar la productivitat. Cal més activitat sostenible en sectors diferents.
Així, l'augment de l'atur els deu anys que portem de crisi se situa en 69.056, una xifra superior a la que es va registrar en este període el mes de setembre.
Monocultiu del sector serveis, estacionalitat, precarietat,… res de nou, res a celebrar. Una situació cridanera quan recentment s'ha fet públic que Espanya ha tornat a la UE 1'3 milions d'euros del Fons d'Ajust a la Globalització, és a dir, un programa europeu utilitzat per façalitar a persones que van quedar a l'atur per la crisi la seua incorporació sectors productius diferents o la seua actualització i modernització. Un cop més, els fracassos continus de les polítiques actives de treball del govern els acaben pagant treballadores i treballadors.
Per sectors, destaca l'evolució dels serveis amb 2.900 persones més a l'atur. La volatilitat de l'ocupació en este sector és conseqüència de la seua estacionalitat crònica i de la gegantina precarietat que pateixen els que hi treballen. I, per descomptat, és conseqüència de les polítiques públiques ineficaces per diversificar el model productiu, així com d'unes condicions de treball que freguen l'explotació laboral. El desenvolupament de les comarques on el turisme és una important font de riquesa necessita un compromís públic i privat de millorar el valor afegit de l'ocupació i, per això, el primer pas és millorar les condicions de treball.
Al sector industrial es recull una petita reducció de l'atur, relacionada amb la recuperació d'ocupació que este sector en esta província registra els mesos següents al tancament d'activitat i, “vacances a l'atur” a què sotmet les plantilles a l'agost.
Per sexes, una vegada més, les dones se n'emporten la pitjor part. A l'octubre, el 72'2% de l'augment de l'atur l'han patit les dones. En acabar este mes passat, les dones suposaven el 58% del total de l'atur registrat a Alacant. Esta situació continua mostrant la injusta posició de la dona al mercat de treball alacantí, en línia amb la discriminació general de la dona en esta societat marcadament patriarcal.
Davant esta destrucció d'ocupació que suposa l'augment de l'atur, es registra un augment de la contractació, tant indefinida com temporal i un augment de la mitjana de la afiliació a la Seguretat Social (que es recupera alguna cosa després de la caiguda del mes de setembre). És a dir, encara que el saldo final del mes ha estat molt negatiu per l'augment de l'atur, s'ha registrat una certa activitat contractual, tot i que, en resum, el mercat expulsa o precaritza més velocitat del que és capaç d'incorporar. Esta situació mostra que hi ha més contractes, però han estat de curta durada i precaris. Pel que fa a l'afiliació cal assenyalar la pèrdua al sector del mar que en els dos últims mesos s'ha situat en 529 persones afiliades menys. El sector marí (esports nàutics, lleure,…) podria ser una oportunitat per modificar el patró productiu provincial i, fins i tot, per desestacionalitzar el sector serveis, una via que les polítiques públiques continuen sense considerar de debò.
La protecció social segueix sent molt insuficient per afrontar el gran nombre de persones a l'atur i, per descomptat, l'empobriment del mercat de treball on continuen abundant, a causa de la precarietat, les persones treballadores pobris. Amb dades de setembre (i respecte a l'atur registrat, no al veritable nombre de persones sense feina) els qui tenen alguna prestació són el 46'4% del total.
Insuficients polítiques d'ocupació, insuficient inversió pública per transformar el model productiu provincial, augment de la precarietat i la desprotecció social, desmantellament del sector públic… problemes relacionats, entre altres causes, pel infrafinançament i la infrainversió que pateix el País Valencià. Cal continuar reclamant un finançament just perquè repercuteixi directament en una millora de l'activitat econòmica i el benestar de les famílies. Per això la convocatòria de manifestació per al dia 18 de novembre a València que este sindicat, juntament amb altres entitats, promou i per a la qual estem aconseguint adhesions de bona part del teixit social i econòmic provincial i autonòmic.
