El Gasparot no pot esperar

El Article d'Opinió d'Andreu Verdú Reus parla d'un centre escolar que porta anys entre barracons i que sembla que seguirà uns quants anys més així

804
Gasparot Diario de Alicante
Ajuntament de Vila Joiosa

L'altre dia un pare d'un dels alumnes de CEIP Gasparot escrivia en una de les xarxes socials que "hui celebrem la Festa de l'X Aniversari de Col·legi dels meus fills. Per a ells innocents, un dia de celebració, per a mi una absoluta vergonya, 10 anys en barracons ". Subscric esta afirmació, sí, és una vergonya. I afirmo més, el nostre CEIP Gasparot no pot esperar. Des que vaig assumir la responsabilitat de l'càrrec d'alcalde de la Vila Joiosa he fet tot el que des de la Conselleria d'Educació se m'ha demanat i exigit per acabar amb els barracons que suportem des de fa dècades en els diferents centres escolars de la meva ciutat. Tres anys després, la realitat que no podem negar és que no s'ha posat ni una pedra per pal·liar esta situació. En cap d'ells. No, no vull dir que tot segueix igual perquè hem anat superant els passos administratius per passar de les promeses als fets. Però la realitat que es veu al carrer, és que no ha canviat. I no els puc culpar, porten massa anys escoltant promeses, fins i tot mentides des de 2007. En el cas de l'Gasparot va ser el meu govern municipal el que el 2016 va aconseguir la cessió dels terrenys a la Conselleria perquè construís este col·legi que es va crear ja el 2007 en barracons. Es va trigar 9 anys a fer este pas fonamental per a la construcció de les noves instal·lacions. La Conselleria va respondre immediatament acceptant el sòl cedit i comprometent-se a escometre les obres. A partir d'aquí, una i altra vegada - per diverses raons - els terminis per a licitar l'obra i poder començar la tan anhelada construcció s'han anat retardant sistemàticament. Entenc bé que la Conselleria pateix els efectes col·laterals dels 20 anys de Govern del PP, la manca de personal suficient que imposen les mesures de govern de Mariano Rajoy; il gran forat de porqueria i corrupció que va suposar CIEGSA; els més de 40.000 milions de deute que suporta la Generalitat; el racític finançament autonòmic que pateix la Comunitat Valenciana…, i tants i tants obstacles. Però hui, a la recta final de la legislatura, si entenc alguna cosa és als pares que reclamen amb urgència que es compleixi amb les promeses donades. És amb els pares i mares amb qui he de fer pinya, sense pensar ni mesurar qui són, a qui voten, han votat o votaran. Em sento servidor públic i com a tal, des del meu càrrec d'alcalde actual, he de cridar alt i clar que el Gasparot no pot esperar. Hem assumit amb il·lusió el Pla Edificant per als centres Doctor Esquerdo i Marcohores Saragossa. El Gasparot, convençuts que anava més avançat no ho incloem en este projecte de la Conselleria. demani des d'estes línies que s'acceleri el projecte, que es liciti amb urgència, i que demostrem tots que els compromisos no són mers eslògans ni consignes per generar titulars. Si no conviccions profundes que demostren que la política està per crear realitats i no només il·lusions. Sí, sé molt bé que alguns em catalogaran de deslleial o de coses pitjors per estes línies. No és així, la lleialtat a la feina ardua, complicada, de milers d'hores, de nits de desvetllaments, de piruetes polítiques impossibles, de tot el que fan els treballadors i càrrecs públics de la Conselleria d'Educació passa per reconèixer-los el sacrifici per solucionar-ne una situació heretada endimoniada. Però també passa per apuntar a dir les mancances que el meu poble pateix, pateix i plora. Passa per demostrar que dir la veritat no pot ser deslleialtat, passa per estar al costat dels pares i mares, de les xiquetes i els xiquets, que pateixen unes instal·lacions que no mereixen. I que no mereixen des de fa 10 anys. Sí, hem avançat ja que el PP el va deixar en guaret, sense donar cap pas per resoldre esta situació. Però per a la Vila no n'hi ha prou de donar culpes als altres, recriminar a tercers. Jo, el meu partit, els homes i les dones d'esquerres de La Vila estem convençuts que ens devem al poble, som poble, i volem seguir lluitant pel futur de la meva ciutat. D´este pacient poble. I a ningú no puc ofendre si dic, amb tota la raó del món, que el Gasparot no pot esperar. I els seus xiquets i xiquetes tampoc.