El preacord de Govern “express” entre Pedro Sánchez i Pablo Iglesias ha fet que molts analistes recorran a la calculadora per fer comptes d'una possible investidura del líder socialista. Tot i això, si articular una majoria entre diversos partits ja era força costosa, l'escó que ha arrabassat el PP al PNB a la província de Biscaia altera encara més el tauler polític. L'escó que ha aconseguit la jove popular Beatriz Fanjul (28 anys) per mitjà del vot estranger fa que el PP sumi un total de 89 diputats i provoca que si Pedro Sánchez vol ser investit president per “la via Frankenstein” necessiti el suport “imprescindible ” tant d'ERC com de Bildu.
Recordem que amb l'acord entre el PSOE i les Unides Podem per aconseguir un Govern de coalició esquerrà, Sánchez ja té 155 suports garantits per a una possible investidura. En este sentit, sembla que hui dia és força probable aconseguir els suports de “Més País-Compromís (3 diputats i Adriana Lasta es va reunir ahir amb Errejón i Baldoví), PNB (6), Bloc Nacionalista Gallec (BNG, 1) , Partit Regionalista de Cantàbria (PRC, 1) i Terol Existeix (1). En espera que es puga unir, Nova Canària (1), este bloc sumaria 167 escons, encara insuficient per articular una majoria absoluta de 176 escons en primera votació.
En el bloc contrari a investir, a dia d'hui, a Pedro Sánchez hauria el PP (89), VOX (52), Cs (10), Navarra Suma (2), Junts per Catalunya (JxCAT-Junts, 8), CUP (2) i Coaliciación Canària (1). En total sumen 164 vots i el que vol Pedro Sánchez és que este bloc no creixi més i li impossibiliti una majoria simple en segona votació.
Per esta raó, es considera fonamental els 13 diputats d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i els 5 d'Eh Bildu. Si tant els separatistes catalans com els proetarres no s'abstenen i aposten pel “no”, Pedro Sánchez no serà investit.
En este sentit tant ERC i Bildu, conscients de la fràgil majoria que vol articular Pedro Sánchez, han fet valer la seua posició de força per anunciar diverses “exigències” amb què farien president el líder socialista. El partit liderat per Oriol Junqueras, condemnat per sedició i malversació al cop de l'1-O, ha demanat, a través de Pere Aragonès, un “Pedralbes 2.0”, és a dir una “reunió bilateral” entre el Govern d'Espanya i la Generalitat de Catalunya, "un tracte igual" en una taula on es parli d'"un referèndum d'autodeterminació de Catalunya". Aragonès mateix ha confirmat este matí que “no renunciarà a la independència de Catalunya”.
En la mateixa línia es va mostrar el mateix el president de la Generalitat, Quim Torra, a la sessió de control al seu govern celebrada al Parlament. Allà, va animar els diputats de “En Comú Podem” que un cop dins del Consell de Ministres abordin “la llibertat dels presos polítics”, que “Catalunya és una nació i que té el dret a decidir” i que “la Monarquia ja no és una institució pròpia (de Catalunya)”.
Per la seua banda, el proetarra Arnando Otegui i la seua formació, EH Bildu, van eixir a la palestra per posar a sobri de la taula les principals exigències a Pedro Sánchez: “Dret a l'autodeterminació, llibertat per als presos i polítiques socials que posin la gent al centre i no a les elits econòmiques”. En el mateix sentit, Otegui va confirmar que si el líder socialista no les accepta, que “s'estalviï” qualsevol tipus de negociació.
Des del PSOE estan accelerant les negociacions perquè saben que el calendari electoral que s'acosta al País Basc, Galícia i, previsiblement a Catalunya, per al 2020 encara dificultaria més la investidura. Finalment, veurem en pròximes dates si “la via Frankenstein” segueix endavant, si emergeix “una via constitucionalista” mitjançant una abstenció o l'entrada al Govern del PP i/o Cs, o si marxem a unes noves eleccions.
