El poble maputxe va frenar en sec, a l'alçada del que hui és Concepción, la vertiginosa expansió pels Andes cap al Sud de l'Imperi Inca. L'incanat anava engolint cada comunitat indígena que trobava a la seua guerra llampec, substituint la cultura comunal de la veneració a Ñuke Mapu per la imposició del quítxua, dels ritus imperials i dels tributs a l'Inca. El que no havia aconseguit el desert d'Atacama ni l'Aconcagua, als dos vessants dels Andes va ser aconseguit pels maputxes molt abans de l'arribada de Diego de Almagro. I ni tan sols ell, ni cap expedició espanyola, van aconseguir doblegar la resistència.
Sis-cents anys després, les comunitats maputxes segueixen fent front a la voràgine expansiva de l'agricultura, ramaderia ia les expropiacions forçoses a preu de saldo impuestes per Argentina i Xile per a permetre les explotacions mineres o fusteres.
A El Bolsón, una petita comunitat maputxe pròxima a la turística ciutat de Sant Carles de Bariloche, a la Regió dels Llacs, s'havia integrat des de feia mesos el jove crioll de 28 anys Santiago Maldonado, que subsistia exercint de tatuador. Va cometre l'atreviment de posar-se de banda dels maputxes en el conflicte sorgit pel traçat d'una carretera que, si es construís, envairà territori ancestralment sagrat.
El fatídic 1 d'agost, Maldonado va ser detingut per la Gendarmeria en una batuda efectuada en el poblat maputxe com a represàlia a la seua participació el dia anterior en un tall de carreteres en protesta per les expropiacions. El seu rastre es perd després que fos conduït a un vehicle oficial de la Gendarmeria.
Amèrica sencera està plena de cartells a la recerca de persones desaparegudes: adolescents fugitius, víctimes de el tràfic de menors i embaucadas per la tracta de blanques. La desaparició d'un rodamón més, van haver de pensar en la Gendarmeria local, passarà desapercebuda. El cas Maldonado s'ha convertit, però, en un escàndol polític. Argentina està plena arreu de pasquins amb el lema "On està Santiago Maldonado?".
Les primeres denúncies dels maputxes per la desaparició van ser ignorades per la Gendarmeria i la Fiscalia local. Les de la família, menyspreades per la Ministra de Seguretat, que es va afanyar a fer pinya amb la versió de la Gendarmeria. Transmutar en pròfug l'estat de l'desaparegut i el va acusar, sense cap prova, de l'assalt sagnant a un quiosc produït a la zona este mateix dia. Els resultats de les proves d'ADN dels rastres de sang van trigar una eternitat en fer-se públics però van descartar rotundament la versió oficial.
Les mares -ja àvies- que encara donen voltes a la Plaça de Maig davant de la casa Rosada, no van trigar a apadrinar el cas. L'únic èxit militar del segle XX de les valentes forces armades argentines va consistir a fer desaparèixer trenta mil persones armades amb les mans nues i, una mica després, haver enviat els reclutes de la infanteria de marina a ser degollats pels gurkhas britànics a les Malvines, mentre els oficials posaven peus en pols. Este trauma, com el de la Guerra Civil espanyola, no es guareix per decret.
A més, el 22 d'octubre hi ha eleccions a l'Argentina. El país haurà d'optar entre avalar les polítiques neoliberals i centralistes de Buenos Aires de Macri, que estan retallant acceleradament subsidis i bons bàsics per a la població empobrida, o propiciar el retorn dels justicialistas de Cristina Kirchner, acorralada, com el Partit Popular a Espanya, per innombrables casos de corrupció.
L'eslògan "Si ataquen Cristina, la defensa Argentina" manifesta que la iconografia d'Evita segueix viva. Que les Mares de la Plaça de Maig coregin "amb Cristina al Govern, eixirem de l'infern" causa perplexitat. La majoria dels ministres de Govern de Macri pertanyen a famílies multimilionàries amb les seues capitals dipositats en un lloc segur fora d'Argentina. Que este govern eludeixi la responsabilitat de la Gendarmeria en una desaparició és esgarrifós perquè mostra que els fantasmes de l'passat encara hi són.
L'explosió popular demandant l'aparició amb vida de Sant Jaume Maldonado, demostra, per contra, que encara hi ha esperança per a Argentina.
