“El bon patró”, la sàtira laboral de Fernando León de Aranoa, arribava com a favorita i va eixir vencedora de la 36 edició dels Goya amb sis premis sota el braç: millor pel·lícula, direcció, guió original, muntatge, música i actor protagonista per a Javier Bardem.
Els celebrats Goya del retrobament del cinema espanyol es van desenvolupar a llarg de més de tres hores al Palau de les Arts de València i van premiar també “Les lleis de la frontera” de Daniel Monzón -cinc guardons- i “Mediterráneo” de Marcel Barrena i “Maixabel” d'Icíar Bollaín, amb tres cadascuna.
En canvi, “Mares paral·leles” de Pedro Almodóvar, se'n va anar de buit encara que arribava amb huit nominacions i l'aura de les dos nominacions als Òscar.
León de Aranoa ha esmentat que va escriure les primeres notes del guió de “El buen patrón” fa més d'una dècada. “En els anys següents, les reformes laborals que van danyar els drets dels treballadors em van animar a seguir amb esta història, de manera que això és només la foto final, els que fem pel·lícules som corredors de fons, cal molt afany i molt tenacitat ”.
Bardem va confirmar les travesses com a guanyador del Goya al millor actor protagonista i li ho va agrair especialment a Penélope Cruz, als seus fills ia la seua mare, Pilar Bardem, que va morir l'últim any.
Sobri Cruz va dir: “És la dona que estimo, respecto, admiro i celebro cada dia” i de la seua mare, que li va ensenyar l'amor i la passió per l'ofici i el compromís ètic.
Més dubtes hi havia al Goya a millor actriu que finalment va ser per a Blanca Portillo per “Maixabel” davant de Penélope Cruz, Petra Martínez i Emma Suárez.
Els tres premis que han recaigut al film d'Icíar Bollaín sobri el perdó i la reconciliació al marco del terrorisme d?ETA han estat per als seus actors.
María Cerezuela s'ha endut el de millor actriu revelació interpretant la filla de Maixabel i Urko Olazabal el de millor actor de repartiment pel seu paper com a etarra.
I tots van tindre paraules d'elogi i afecte per a Maixabel Lasa, la vídua del polític assassinat per ETA Juan María Jáuregui, en qui s'inspira el film i que estava entre el públic. "Gràcies per fer d'este món un lloc millor, per no rendir-te mai", li va dir Portillo.
“Les lleis de la frontera”, la història de quinquis de Daniel Monzón basada en la novel·la de Javier Cercas, s'ha endut cinc premis: millor guió adaptat, direcció artística, vestuari, maquillatge i perruqueria i el premi al millor actor revelació per Chechu Salgado.
I “Mediterráneo”, basada en la història real del vaixell humanitari Open Arms d'Oscar Camps i la seua tasca de rescat d'immigrants, ha triomfat a les categories de direcció de fotografia, direcció de producció i millor cançó per a María José Llergo per “T'espera el mar”.
Per a “Llibertat” de Clara Roquet han estat els premis a millor direcció novell i el de millor actriu de repartimento que s'ha endut Nora Navas, contra tot pronòstic, davant de les favorites Aitana Sánchez Gijón o Milena Smit de “Mares paral·leles”.
Un dels punts àlgids de la gala va ser el lliurament del primer Goya Internacional a Cate Blanchett per al que van pujar a l'escenari Pedro Almodóvar i Penélope Cruz.
L'actriu australiana va agrair el premi en espanyol i va confiar que el seu maneig de l'idioma millori després de treballar amb Almodóvar en la pròxima adaptació cinematogràfica del llibre de relats “Manual per a dones de la neteja” de Lucía Berlín.
Blanchett va esmentar la “rica cultura cinematogràfica espanyola”, va expressar la seua primerenca admiració per Luis Buñuel i va equiparar Almodóvar i Cruz amb altres parelles cèlebres del cinema com John Cassevettes i Gena Rowlands o Spencer Tracy i Katherine Hepburn.
L'auditori es va posar dret per ovacionar José Sacristán, guanyador del Goya d'Honor per una trajectòria que inclou títols com “Un home anomenat Flor de Tardor”, “El diputat”, “El viatge enlloc” o “Vine a Alemanya, Pep!”.
Sagristán va pronunciar un discurs d'agraïment en què va recordar el seu poble i la gent del camp i va expressar el seu orgull per haver estat un dels primers dotze membres de l'Acadèmia de Cinema, de la qual va ser vicepresident als seus inicis.
Un dels moments més reivindicatius de la gala el va protagonitzar Zeltia Montes, Goya a la millor música original per “El bon patró”, que va recordar com és de dura la composició per a les dones, que han tingut poques oportunitats.
I la cineasta afganesa Sahraa Karimi va portar al Palau de les Arts la veu de les dones del seu país, oprimides pel règim talibà.
El president de l'Acadèmia de Cinema, Mariano Barroso, va arrencar els aplaudiments de l'auditori en recordar als morts Verónica Forqué, Almudena Grandes, Pilar Bardem i Mario Camus, a qui seria “molt semblant”, si fos una persona, -va dir- la institució que representa el cinema espanyol.
També van recollir premi Jonás Trueba, Goya al millor documental per “Qui ho impedeix”, el seu gran retrat de l'adolescència, i Chelo Loureiro, millor pel·lícula d'animació per “Valentina”, mentre que el Goya llatinoamericà va anar a parar al xilè Patricio Guzmán per “La serralada dels somnis” i el europeu per a Thomas Vinterberg per “Una altra ronda”.
La gala va arrencar amb un espectacle pirotècnic a l'exterior del Palau de les Arts, va tindre els moments d'homenatge al valencià Luis García Berlanga i va comptar amb les actuacions musicals de Joacín Sabina, C.Tangana i Luz Casal.
Després de la gala del 2021 a Màlaga, en ple auge de la pandèmia, la del 2022 ha recuperat, en certa mesura, la normalitat, això sí, amb màscares, carnets de vacunació i la durada de sempre, a pesar de la supressió de la figura del mestre de cerimònies.
